Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


27 de desembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Quan professem la nostra fe, en silenci o en les celebracions comunitàries, diem: “Crec en un sol Déu...; i en Jesucrist, únic fill seu...; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant. Nasqué de Maria Verge”. Però, quan contemplem la cova del nostre pessebre, a part de l’àngel que anuncia als pastors el naixement de Jesús, hi contemplem només una família: Maria, Josep i l’Infant Jesús.

Una família normal amb un infant molt particular: és l’Enviat de Déu. L’evangeli segons Lluc ens diu que quan Jesús tenia dotze anys pujà a Jerusalem juntament amb els seus pares. Quan ells tornaven a casa, Jesús es quedà al temple assegut entre els mestres de la Llei escoltant-los i fent-los preguntes. La resposta de Jesús fou: “Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?

No són paraules de desobediència. En el judaisme, als dotze anys s’arribava a l’edat considerada madura des del punt de vista dels drets i deures prescrits per la Llei. Podem dir, doncs, que tot just fou major d’edat començà la seva missió de predicar i proclamar el Regne de Déu. L’evangelista, en el capítol tercer, ja ens parla de la predicació de Joan Baptista i de la predicació de Jesús.

Potser ens ve de nou la resposta de Jesús: “Per què em buscàveu?”. Ho podien saber el seu pare i la seva mare?. És clar que no! Com podien imaginar que el seu fill, als dotze anys d’edat, ja havia “d’estar”, per sempre més, a casa del seu Pare?

L’evangelista també ho sap, però ho posa en boca de Jesús per començar a relativitzar tota mena de lligams familiars del qui era enviat per dedicar-se exclusivament a les coses del Pare del cel. Per això, més tard, també ens dirà: ”La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen”. I Ell ha vingut per ser i predicar LA PARAULA.

Lluc, doncs, ens ensenya que tot és relatiu. També la família enfront de la Paraula. No podem renegar-ne o dissimular indiferència, ni que sigui per a satisfer el voler de la família o dels amics...

Ens ho ensenyen els màrtirs...

Ferran Aguiló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada