Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


3 de desembre de 2015

Creure malgrat tot

Certament que no ens ho posen fàcil, només cal fixar-se en els fronts que té oberts el nostre món. Vegem-ne alguns: el canvi climàtic amb els fets catastròfics que comporta; el terrorisme irracional globalitzat causat per un enemic terrible i invisible que obliga a desplegar mesures extraordinàries de seguretat a tot el món i molt concretament a Europa amb França al capdavant; les migracions de milions de persones que fugen de la guerra als seus països i no troben enlloc l’asil que demanen; els milers de persones (homes, dones i nens) que moren ofegats al mar intentant arribar a Europa; les condicions de vida inhumanes als centres d’immigració de les nostres ciutats; la pobresa creixent; l’atur irrecuperable; la corrupció institucional generalitzada; l’economia catalana escanyada per l’estat espanyol..., per citar només alguns dels esdeveniments més gruixuts, els que acaparen l’atenció de tots els mitjans de comunicació.

Europa ha passat el segle passat per dues guerres mundials que semblaven superades; l’ONU, l’OTAN, l’FMI i la Comunitat Europea amb el BCE haurien d’haver estat els organismes que havien de garantir la pau prenent en cada moment les mesures necessàries per aconseguir-la, i tot fa pensar que no ha estat així.

En quin món vivim?

On queda l’estat del benestar pel que tant s’ha lluitat al llarg de tants anys?
Assistim passivament a uns esdeveniments que ens depassen, davant dels quals tant a nivell individual com col•lectiu poca cosa hi podem fer. I veiem com els dirigents mundials posen els seus interessos per davant del bé comú. Ens informen que les vies diplomàtiques treballen continuadament però malgrat tot la guerra avança i s’intensifica.

Podem tenir esperança davant d’aquesta realitat?

Els cristians hi podem fer alguna cosa?

Avui per avui el que cal és creure fermament que Déu es va encarnar en Jesús, que “...es va fer no res, prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu”.

La pregària és la nostra arma secreta. Fem-la servir. Sobretot ara que comencem l’Advent, ara que Déu es deixa trobar. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren.”

Josep Maria Lari

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada