Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


15 de desembre de 2015

Celebracions Comunitàries de la Penitència

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó d'Advent tindran lloc:

- Dimecres dia 16: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
- Divendres dia 18: a les 9 del vespre

Revisió de vida del Sagrament del Perdó

“Vosaltres sou la sal de la terra”, digué -i ens diu- Jesús. La sal apaga la flama del foc físic i, segons l’evangeli, apaga també el foc del nostre instint interior natural que no depèn de la raó ni de la voluntat. Sovint ens deixem endur vers camins que mai no hauríem d’haver caminat i, ai las!, caiem en els mateixos paranys. La luxúria, la gola, l’avarícia, la peresa, l’ira, l’enveja o la supèrbia, són pedres on, potser innocentment, ensopeguem i, en conseqüència, acabem prenent mal. Caminant en la foscor de les nostres consciències sense ni un bri de llum que indiqui el perill del camí, mai no evitarem allò que més tard ens dol i dol als germans. Si no són suficients els bons propòsits, només la vida interior podrà aturar el nostre mal.

* He entès que puc ser ‘sal de la terra’? :: Més enllà de la meva limitació, crec que sabria, o sé, amorosir les meves relacions envers els germans? :: Em sento igual o superior als meus germans? :: Perquè sóc més culte, menystinc els no tan cultes? :: Estimo els altres per sentir-me condescendent o bé perquè sento amor envers ells? :: Em costa perdonar aquell qui m’ha ofès i espero que sigui l’altre qui em demani perdó? :: Crec que normalment jo tinc raó? :: Existeix la raó? :: Sóc “lent per al càstig i fidel en l’amor”?

“Vosaltres sou la llum del món”! Déu envià el seu Fill al món perquè sabéssim que la Llum existia. La vessà en els nostres cors i en la nostra imaginació i se’n tornà prop del seu Pare del cel. Ens deixà la seva llum, llum que ara hauria d’habitar en tots nosaltres. Aquells qui senten i esperen la Gran Llum, poden i són cridats a, humilment, manifestar-la. Sense aquesta llum petita i feble, viuríem en la gran foscor, nosaltres i també aquells qui, potser per culpa nostra, mai no hauran tastat la dolcesa de l’amor de Déu. L’hem rebuda gratuïtament i gratuïtament l’hem d’acostar als qui segurament l’esperen. No volem que creguin, més aviat volem que ‘sentin’. Els sermons no calen: estimem i mirem el germà “amb els ulls brillants i plens de joia”.

* Oi que ens deien: ‘sigues llum i no fum’? :: Som fum quant dubtem o fem dubtar de la misericòrdia, bondat i amor de Déu? :: Som fum quan volem aparentar el què no som? :: Som fum quan mentim o critiquem? :: Som fum quan tanquem els ulls per no veure la pobresa o el dolor aliè? :: Som fum quan poden dir de nosaltres que som tancats, desconfiats, recelosos, esquerps o mal educats? :: Creiem, realment en Déu? :: ‘Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem’. Ho diem això de paraula o de cor?

“Que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel”. A més de creure, hem de mostrar també què som o què volem ser. No fem servir només paraules, que aquestes se les emporta el vent, fem servir el cor, un cor on hi habiti realment la pobresa, la simplicitat, l’amor, la compassió, i sobretot un graciós somriure... Només això se’ns demana, i és molt fàcil d’abastar. Siguem àngels, que vol dir ‘siguem missatgers’, i ja n’hi haurà abastament. Veurem Déu i Déu serà vist en nosaltres, no per la nostra grandesa, sinó per la capacitat de viure, il·lusionats, el gran misteri d’un Déu que no és només nostre sinó de tots, que no ens assenyala amb el dit sinó que allarga el seu braç i ens dóna la seva mà. I això només Déu ho pot fer.

* Sabrem ser prou generosos sense esdevenir protagonistes sinó senzillament mitjancers dels dons de Déu? :: No hauríem de practicar molt sovint -cada dia- el graciós i benaurat gest de la generositat i de l’amor de Déu el nostre Pare? :: Si volem ser solidaris i compassius, per què tanquem els ulls vers aquells qui necessiten d’ésser mirats i d’ésser tocats? :: No hauríem de ser més decidits, més directes, més pròxims, i perdre la por i actuar simplement com a bons germans? :: No hem de ser en el món la imatge de Déu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada