Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


15 de novembre de 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

La imminència del Regne?

Agraeixo als teòlegs més oberts i als biblistes agosarats que m’hagin permès reconciliar-me amb la tradició religiosa que m’ha arribat de generació en generació, amb aquella fe per la qual les meves besàvies es recollien i resaven, i amb aquella fe que va mantenir dempeus i esperançats els meus avis malgrat les guerres del segle XX que van sacsejar les seves vides.

Per què ho dic això? Perquè sense l’obertura dels qui refusen de ser moralistes i dogmàtics, sense la recerca dels qui analitzen la literalitat per extreure’n un missatge més fidel a la intenció primera, les lectures bíbliques serien, a parer meu, deixeu-m’ho dir, “infumables”. Sense el guiatge d’una mirada inquieta i sàvia se’ns fa difícil a grans i joves del segle XXI relacionar les paraules del Llibre amb aquella percepció íntima, amb aquella consciència d’alè vital que ens somou i ens empeny quan prenem consciència que “som”.

Afortunadament, podem llegir les lectures d’aquest mateix diumenge i mirar d’entendre-les reconeixent els llenguatges i els simbolismes. Podem identificar un “projecte” de justícia en els “somnis” profètics de Daniel (José Arregi Olaizola en un llibre recent (1) parla dels profetes com dels “somiadors desperts”; somien, però no pas de nit, sinó de dia, perquè albiren futurs possibles)

Com diu la carta als hebreus, ens fem càrrec que no cal sacrificar animals ni seguir rituals, com acostumaven els antics, per fer-se perdonar per Déu; Jesús capgira la idea de pecat: desculpabilitza els impurs i apel•la a la responsabilitat de tots (també Arregi argumenta, amb raó, que seria infantilitzar Déu pretendre obtenir-ne res).

Podem entendre que Jesús preveiés una vinguda del Regne imminent perquè ens el podem imaginar un home imbuït de força; segurament havia identificat en ell mateix i en el si dels altres aquella pulsió indefinible (diguem-li Déu) que li conferia autoconfiança i confiança en la capacitat en la bondat i en transformadora de tots i de cadascun, i això el feia albirar un món just, un món nou. El feia un home esperançat.

Helena Cots

(1) ARREGI OLAIZOLA, José, Invitación a la esperanza, Herder 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada