05 de setembre 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

El Salm del segle XXI: Cuidar-se de la terra

Avui em deixaré emportar –us convido a que també us deixeu- pel doll de poesia, de tendresa i de calidesa interior que es desprèn d’aquest Salm 145 del rei David que ens proposa la litúrgia. És un salm que proclama la grandesa i la bondat de Déu. Els creients en som conscients, d’aquesta grandesa i bondat. Una grandesa que ens ultrapassa. Una bondat que no sabríem descriure. Per això, ens servim de l’autor del poema –el salm és el poema- i ens lliurem a la seva inspiració, al seu poder d’evocar amb la paraula poètica l’obra de Déu.

Escriu el salmista: “Us exalçaré, oh Déu meu, oh rei, beneiré el vostre nom per sempre més. Una època i l’altra lloarà les vostres obres, anunciaran les vostres proeses, diran l’esplendor gloriosa de la vostra majestat, cantaran les vostres meravelles”. El rei David continua abocant mots d’excel•lències que només es poden dir del Déu de la Terra i de l’Univers.

A totes les generacions hi ha hagut salmistes. Vull dir escriptors que, en vers i en prosa, s’han sentit empesos, com David, a expressar les lloances que els dictava la ment i el cor enamorats del Déu de la Creació. Avui també n’hi ha de poetes que es meravellen de l’obra de Déu. La qual cosa denota que l’home continua essent sensible a la bellesa de la Terra, per a nosaltres la joia de la Creació. Tanmateix, avui els científics ens estan avisant d’una sobreexplotació del planeta, que cal aturar. El mateix Papa Francesc, conscient d’aquest gravíssim problema, adverteix els cristians (i els habitants de la Terra entera) que “el ritme de consum, de malbaratament i d’alteració del medi ambient ha superat les possibilitats del planeta, de tal manera que l’estil de vida actual, essent insostenible, només pot acabar en catàstrofes, com de fet ja està passant periòdicament en diverses regions”.

Ara, al segle XXI, i en aquest moment de la vida de la Terra, calen canvis profunds en el comportament de les persones que l’habitem. Avui, el nostre poema de lloança al Déu de la Creació només pot prendre una forma: assumir el deure de tenir una delicada cura de la Terra.

Josep-Maria Puigjaner