09 de setembre 2015

Homilia de Mn. Josep M. Jubany en el funeral de Frederic Bassó

Amics:

Ens hem reunit aquest migdia en aquest oratori per acomiadar en l’esperança de la resurrecció, al germà, oncle, parent, amic i en tot cas mestre, Frederic Bassó i Ubach.
Em sembla adient en aquest moment recordar una de les paràboles de Jesús,coneguda com la paràbola dels talents. En ella el Senyor premià al servent bo i fidel que sense mandra, ni por, ha fet treballar els talents que li havia confiat, tot dient-li: Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor. No ens toca a nosaltres fer cap judici, el judici és sempre de Déu, però amb el testimoni de treball d’en Frederic, no ens és difícil imaginar-nos que amb aquestes paraules l’hauran rebut en la glòria de la plenitud de Déu.

En Frederic havia rebut molts talents, i ell amb molta generositat els va fer fructificar. I els va posar a disposició del seu Senyor. No és el moment de fer ara una descripció detallada de la seva vida. De segur que molts dels que sou aquí en sabeu moltes més coses. Però en tota ella, hi ha una constant: la seva indestructible fe en Jesucrist. Des de la seva infantesa, fent d’escolà a l’oratori de Sant Felip Neri, a on hi va anar entusiasmat per la figura de ficció del pare Flamagan, educador d’infants i protagonista de la pel·lícula “ La Ciudad de los Muchahos”. El seu pas pel Seminari de Barcelona, a on segui entre altres, les petjades de Mn. Antoni Batlle, que el portà a lectura de tot un seguit de llibres aleshores insòlits i desconeguts entre nosaltres. La consiliaria que va exercir en l’escoltisme. El seu mestratge a l’escola Thalita. I sobretot la seva gran vocació al servei de la catequesi.

En Frederic, ha deixat una petjada profunda en la catequesi de casa nostra. Fou gràcies a un grup de preveres i catequistes, i d’una forma molt especial a ell, que la renovació catequètica, juntament amb la renovació litúrgica, foren un dels signes més visibles de la recepció del Concili Vaticà II, a casa nostra.


Hem proclamat la lectura d’un fragment del llibre de l’Apocalipsi, on se’ns fa per mitjà d’imatges la descripció dels benaurats. Hem escollit aquesta lectura bíblica, ja que cada any ens la proposava com a lectura de principi de curs, en la catequesi familiar de Sant Ildefons. Aquests benaurats que ens descriu el darrer llibre de la Bíblia anaven acompanyats d’un dibuix, cada any diferent (en Frederic no repetia mai il·lustracions). Ara, tot donant gràcies a Déu pel gran regal que ha estat per a molts la tasca d’en Frederic, no ens és difícil imaginar-nos que entre aquests benaurats hi és ell. Aquest és el sentit de la nostra pregària.

Tota la seva vida de catequeta , ha estat anunciar-nos que la nostra vida serà plena si anhelem de trobar-nos cara a cara amb Déu. Ens proposava aquest text amb el seu dibuix com inici de curs. Ara ell ha començat el seu darrer i definitiu curs. Ara, ell ha acabat la seva cursa en aquest món i descansa en pau. Expressió, aquesta de “descansa en pau”, que ell explicava el seu significat, en un dels seus innumerables treballs. Deia ”Expressió que en llenguatge cristià significa descansa en Déu. No és la pau que s’obté com a resultat d’una lluita, sinó la pau que Déu regala, d’entrada i plenament, a tot home i dona pel do del seu Esperit Sant”.

De segur que ell veu clarament, el que a nosaltres els que encara fem camí, només ens és donat de conèixer de forma velada i amb imatges. Una de les seves grans preocupacions era, trobar imatges, paraules que ens facilites acostar-nos, el millor possible al misteri de Déu. Això és un dels seus mèrits, que molts li agraïm. Defugia una catequesi que només fossin conceptes abstractes. Volia una catequesi que permetés a l'home dels nostres dies, fer una experiència personal de comunió amb Déu per mitja de Jesucrist. Així, ell deia i escrivia: “la catequesi de la fe cristiana, consisteix en primer lloc, a suscitar, alimentar, i conduir l’experiència de comunió amb Jesucrist”.

I com gran pedagog, i aquí cal fer una referència a la seva estimada esposa Anna Maria, gran pedagoga, que tant hi va col·laborar, dedicà el seus millors talents, perquè tothom pogués viure la fe, des dels més menuts fins els adults. Ell era conscient que a cada edat i a cada circumstància, l’experiència és diferent.

El seu desig era que ens deixéssim impregnar del misteri de Crist, que ens deixéssim guiar per l’Esperit Sant. D’aquesta forma, trobar-hi la veritable alegria. La joia i benaurança que Jesús ens ensenya en les Benaurances. Text que també proposava que es llegís en l’inici del curs de la catequesi, i ara nosaltres l’hem tornat a escoltar. Avui ho hem fet, tot pregant, perquè en Frederic gaudeixi de la plenitud de la felicitat. De la felicitat de Déu.

Hem cantat el salm 21, El Senyor és el meu Pastor. Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. La vida d’en Frederic ha estat una vida de treball, plena, en la que de segur que com a tota vida humana, hi hagut moments bons i dolents. No conec amb detall tota la seva biografia. Molts de vosaltres l’heu tractat molt més que jo. Per tant no goso fer masses referències a la seva vida, el que si que podem testimoniar tots, els que en un moment o altre l’hem tractat, és que sempre s’ha manifestat públicament com un gran creient en Jesucrist: El seu Pastor. Aquest és el principal tret de la seva personalitat. Prevere, espòs, catequeta, pedagog, dibuixant i molt més. Era conscient que no anava sol per la vida Ha confiat sempre que l’Esperit Sant és present enmig nostre (he llegit que desprès d’una conferència, comentava amb un altre assistent, trobo a faltar que no s’hagi parlat de l’Esperit Sant). Una vida que no ha estat insignificant. Ha deixat petjada i ens ha deixat un gran llegat.

Ens queda com a llegat seu entre altres coses, els seus innumerables escrits, llibres, opuscles, fulletons, els seus coneguts dibuixos, mils i mils de lamines i no exagero, nomes els que tenim a Sant Ildefons ocupen gran quantitat de prestatges. Les seves múltiples conferencies i xerrades a catequistes pares i infants. El servei de Catequesi de Sant Gervasi, l’ànima de la Fundació Manuel Bonet. I un llarg etc. Ens queda el testimoni d’una vida d’estudi. Preocupat, com deia abans per com transmetre la fe en el món modern, va fer la tesina de llicenciatura en Teologia, sobre Rousseau, perquè volia aprofundir com transmetre la fe en temps de la modernitat.

Al llarg de la seva trajectòria van haver moments de dificultat. Mai li va faltar el recolzament i l’amistat de molts. Vull recordar nomes, dues persones, que ell en parlava amb especial veneració, el Cardenal Jubany i Mn. Joan Alemany.

Treballador, fins al final, feia pocs dies que la Núria Bosch, m’havia dit que ja tenia acabat el calendari litúrgic d’enguany. Tossut amb allò que ell creia. Gelós de la seva feina. Afable amb els infants. Era tot un goig veure’l content quan els nens i nens l’anaven a saludar acabada la catequesi. A vegades em recordava la coneguda frase de Jesús: Deixeu que els infants vinguin a mi.

A la família us deixa un testimoni d’amor molt gran. Al germà. nebots, renebots. Amor sobretot per la seva esposa, l’Anna Maria. Una de les vegades que va ser internat en l’hospital, em va dir, tot trist, ara fa dies que no puc anar a veure a l’Anna Maria.

Aquest cap de setmana llegirem en les eucaristies dominicals, les paraules de Pere al final del sermó del Pa de Vida. Pere li diu a Jesús: Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.

En Frederic, es va esforçar tota la vida, perquè fossin molts que compartissin aquestes paraules de Pere. Gràcies Frederic, per la teva feina, per la teva amistat, per la teva persona. Que Déu que veu en el secret del cor, t’ho recompensi. Descansa en Pau. Amen.

Barcelona, Tanatori de les Corts, 22 d’agost de 2015