Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


21 de juliol de 2015

Un paradís anomenat Terra

Vivint a la Terra tens consciència que el planeta és molt bonic. Vull començar dient que no cal anar gaire lluny per descobrir indrets d’una gran bellesa. Els que no hem pogut viatjar per moltes parts del món, en els moments actuals, podem veure meravelles a la televisió a través de documentals molt ben fets, que et donen la sensació de ser-hi. I jo sempre penso: “Que n’és, de bonic!”

Els paisatges marítims, amb les costes, platges, illes són preciosos, i les muntanyes, llacs, prats, boscos són molt bonics també. Unes persones gaudeixen més amb el mar i altres amb les muntanyes, i també hi ha qui troba bonica tota la natura, sigui mar o muntanya, que és el que em succeeix a mi, ja que amb el pas dels anys, la meva sensibilitat cap a la bellesa del món va augmentant.

El Creador va fer un paradís i ens el va deixar perquè en gaudíssim i el tenim en usdefruit fins que marxem, vull dir, fins que ens morim. Hem de ser-ne molt responsables i agraïts, cuidant el nostre món, mimant-lo, protegint-lo, no espatllant-lo i permetent que continuï essent un paradís. Entenc que cada vegada hi ha més consciència ecològica i que les persones que vivim a la ciutat tenim aquest delit de sortir i anar a la natura. També ens agrada menjar productes ecològics, que sabem que han estat ben conreats i ben tractats. Hem de lluitar perquè prosperin les energies naturals i no contaminants, com són l’energia solar i l’eòlica.


Hi ha boscos i espais verges d’aquest paradís que l’ambició d’alguns humans ha començat a destruir. Sortosament hi ha moviments ecològics que intenten recuperar aquests espais destruïts. En la mesura que puguem hem de col•laborar amb aquests grups per preservar aquest planeta.

Hi ha moments del nostre cicle anual del lloc on visc jo, en què tenim quatre estacions, que són d’una bellesa indescriptible. Per a mi, que quedo extasiada davant la natura, l’esclat de la primavera és una de les millors èpoques de l’any. Sempre em pregunto per aquesta energia que queda com morta a l’hivern i que veus renéixer amb força a la primavera. I em dic: que bé que ho va fer el Creador, que no abandona el que ha creat i que vetlla perquè faci el seu curs. Ho sento així, perquè quan veig que tot reneix m’emociona aquest cicle tan perfecte. I aleshores m’agafa el desig de parlar amb les plantes tan boniques que comencen a florir i dir-los gràcies, perquè ens embelleixen la vida. També em sento propensa a abraçar els arbres i estar una estona amb ells i recollir la seva energia. Hi ha teràpies que ho recomanen, però jo ja ho feia abans de conèixer aquestes teràpies naturals i energètiques.

No voldria que ningú es pensés que aquesta actitud és fora de mida, perquè sóc de les que penso que el contacte amb la natura dóna salut mental i física. Ja sabem que el verd relaxa, i els camps sobreeixint d’aquest color, desbordants de vida, són un plaer per als ulls i per a l’ànima. Els colors de les flors del camp donen alegria i vitalitat.

Els ocells, que no piulaven, com la meva estimada merla, tornen a refilar. Les orenetes arriben, fan els seus nius i les sentim xisclar com fan elles. I la vida és un esclat, com he dit abans. Per això, m’agrada molt sortir en aquesta època i anar als jardins i boscos a fer contemplació i deixar-me inundar per la bellesa que m’envolta. Em sento propera a Sant Francesc d’Assís quan parla de la natura amb molt d’amor i en dóna gràcies a Déu.
Cal dir que també gaudeixo de la tardor i de la natura que es revesteix de colors ocres i vermellosos. Hi ha pintors que han reflectit molt amorosament la bellesa d’aquesta estació de l’any. El sol té una resplendor més daurada, més manyaga i menys intensa. La llum d’aquest moment dóna molt benestar i molta pau. És veritat que la natura va morint per donar pas a l’hivern, que per a mi és més trist, però m’omple l’esperança que la primavera arribarà plena de vida.

Per això penso que aquest paradís és un regal que hem rebut i que l’hem de traspassar als nostres descendents en molt bon estat i millorat, perquè en puguin gaudir com nosaltres i que la bellesa dels entorns els doni el plaer i el benestar que hem tingut les generacions anteriors.

Mª Teresa Quintana


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada