Reflexions a la Paraula de Déu

Els textos que aquest diumenge ens ofereix la litúrgia ens fan el camí més planer per apropar-nos al misteri inescrutable de la Trinitat. No és un tema de què sigui fàcil parlar-ne. La teologia sempre s’hi ha endinsat amb molt de respecte, de puntetes, intentant una comprensió humana del misteri diví que la tradició eclesial ens ha transmès amb tanta fermesa, però alhora amb tanta saviesa i senzillesa interpretativa. Aquesta senzillesa, la trobem també en la selecció dels textos bíblics d’avui.

La primera lectura ens parla del nostre Déu, que és únic, “ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor” (Dt 4, 39). Ho diu Moisès en el primer llarg discurs que adreça al poble d’Israel en el darrer llibre del Pentateuc, el Deuteronomi. Ho proclama tot recordant-los que el Senyor els ha fet sentir directament la seva veu i han continuat vivint, com a cap altre poble no ha succeït, i que ha fet per a ells senyals i prodigis extraordinaris en el país d’Egipte (Dt 4, 33-34).

Com a rerefons, el salm responsorial ens parla de l’amor de Déu, que omple la terra, i de la seva paraula, amb la qual tot començà, tot existí (Sl 32, 5.6 i 9). I acaba amb el desig “Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai; / aquesta és l’esperança que posem en tu” (Sl 32, 22).

Fins aquí, els textos ens han presentat, doncs, el Déu únic, que tot ho ha creat amb la seva paraula, que estima el seu poble i ha fet per a ell coses inaudites i meravelloses, com cap altre mai no ha fet. I ara Pau, en la segona lectura, la carta als Romans, ens concreta la nostra relació amb el Senyor parlant-nos de l’Esperit que ens guia a no caure en el temor, ens ha fet fills de Déu i “ens fa cridar: « Abbà, Pare!»” (Rm 8, 14 i 15). Som fills i hereus de Déu i, per tant, cohereus amb Crist (Rm 8, 17).

I Mateu, a l’evangeli, acaba d’arrodonir-nos la visió de la Trinitat divina, que se’ns presenta com el Déu en el nom del (de la) qual, amb la seva triple participació, som batejats (Mt 28, 19). És Crist, el Fill, que ens parla i serà amb nosaltres per sempre (Mt 28, 20). Ho fa en nom del Pare i de l’Esperit, en la seva unió i sota el seu guiatge.

Difícil d’expressar la triple riquesa divina, que ens estima, ens salva, ens guia. Però es fa fàcil pels textos bíblics senzills i clars, on ara no hi cal més reflexió teològica.

Jordi Cors