Reflexions a la Paraula de Déu

Reflexionant sobre la lectura dels Fets dels Apòstols 2,1-11 que ens relata Lluc em pregunto: És adient a l’Esperit Sant la violència? Què està passant perquè l’Esperit actuï d’aquesta manera? Segons llegim a Lluc 24, 49 i Ac 1, 4 Jesús va dir als deixebles que anessin a la ciutat, que es quedessin quiets fins que rebessin la promesa del Pare.
Però pel que ens diu Lluc a Ac 1, 13-15 els Onze van fer cas omís del que els va dir Jesús i van anar a la estança superior, la qual cosa fa referència al Temple, on trobaren algunes dones, Maria, la mare de Jesús i els seus germans.

Pel que es veu en aquella trobada no hi havia harmonia ni bona entesa per això aquest passatge parla d’una ventada violenta que s’emporta les tensions i discrepàncies que hi havia en aquest grup.

Després de la neteja feta per l’Esperit apareix una altra manifestació de l’Esperit que és el foc. Aquesta vegada es mostra en forma de llengües individuals perquè l’Esperit és un do de Déu personal i intransferible. Ell transforma els nostres cors, ens fa capaços de percebre la seva veu i ens fa entrar en el seu dinamisme de Vida i Amor. És propi de l’Esperit actuar com un vent suau, amb delicadesa i serenor, com una remor i mai no s’imposa per la força.

El que és sorprenent de l’Esperit és que essent tan personal i íntim, quan algú l’ha rebut i entra en contacte amb una altra persona que també l’ha rebut sigui d’on sigui s’estableix connexió i es produeix la unitat en la diversitat respectant les diferències, i s’aconsegueix un profund enteniment més enllà de les diferències de llengua, raça, cultura, nacionalitat o religió. Així, doncs, es realitzaria el desig de Jesús: “Que tots siguin u, com tu Pare, estàs en mi i jo en tu” (Jn 17,21)

Heus aquí l’acompliment de la promesa del Pare, que és la unitat amb Ell i entre tots els seus fills i filles, i amb tota la creació.

La llengua de l’Esperit és entenedora per tothom. Si entre nosaltres com humanitat, com Església no hi ha comunió profunda, a què es deurà? Acollim el do de l’Esperit Sant com fonament de la nostra vida?

L’ombra d’aquest preciós passatge que ens explica Lluc sobre l’Esperit, tot el contrari a l’enteniment, és a dir, la dispersió, la prepotència la trobem en el llibre del Gènesi 11,9 amb la narració de la torre de Babel.

Esther Bochita