Reflexions a la Paraula de Déu

Aneu i prediqueu la Bona Nova

No fa gaire dies vaig tenir el gran goig de compartir amb un grup de gent de les terres de l’Ebre i d’arreu, una llarga caminada nocturna pel Delta de l’Ebre; una marxa tranquil·la i plenament contemplativa a la llum de la lluna plena d’aquest temps de Pasqua. I em va semblar una experiència amb un gran contingut espiritual. Per algun motiu, que no acabo d’entendre gaire, em va fer venir al cap la lectura dels Fets dels Apòstols i de l’Evangeli d’avui Diumenge d’Ascensió: els apòstols es van quedar mirant al cel després que van perdre de vista Jesús. És com si la visió d’una escena meravellosa els tragués de la seva realitat i els posés en una mena de Nirvana dels sentits. El mateix estat en què jo em trobava contemplant el sol ponent i la lluna plena, l’aigua i els ocells del Delta de l’Ebre, els camps d’arròs inundats il·luminats per la tènue llum del capvespre, la meravella de la vida i la natura al meu costat. I des d’aquella nit, sempre que he pogut, he volgut compartir aquella meravellosa experiència perquè em semblava massa bonica per quedar-me-la per a mi sol. Ho he explicat, he posat fotos al Facebook, he enviat Whatsapps…

¿Per què és tan important, doncs, escampar la Bona Nova al nostre món, com Jesús ens demana en els textos de l’Evangeli d’avui? ¿Voleu dir que el que Jesús ens ha mostrat amb la seva vida no és una mica com la meva experiència al Delta? ¿Un missatge important, transcendent i transformador pel nostre món que no ens podem quedar per a nosaltres sols i per a un petit nucli d’escollits? ¿Unes paraules i uns fets que volem compartir amb tothom perquè ens poden canviar la vida?

Vivim en un món encara ple de desigualtats on la riquesa es concentra cada vegada més en mans de menys. Un món que sembla impermeable a les grans catàstrofes humanitàries que vivim cada dia al nostre Mar Mediterrani o com hem viscut recentment al Nepal… Jesús ens porta cada dia una paraula d’esperança i llum que no podem amagar. No ens limitem, doncs, a embadalir-nos amb la seva paraula. Siguem valents per explicar-ho amb fets i paraules: amb paraules que ajudin i consolin. Amb fets que facin que aquest món sigui una mica millor per a tots.

Lluís Sànchez Rissech