03 de maig 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

"La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molts fruits
i que sigueu deixebles meus", Jo.15


Si vaig a moltes misses, si faig moltes pregàries i no dono fruits no sóc deixeble de Jesús. Això no és així, no he entès bé aquest fragment de l'evangeli d'avui. Primer diu: -"Doneu molt de fruits" i després diu: -"Sigueu deixebles meus". Ja veig que primer són els fruits. Si penso donar diners a qui ho necessita, ja està bé perquè, en el món que ens ha tocat viure, pràcticament tot solament és accessible per mitjà dels diners, però donar diners pot tenir problemes. Per part meva, haig de vigilar -si dono diners- que no sigui un alliberament meu quan penso: -" Té i no m'empipis". També haig de vigilar que qui rep l'ajuda no m'estigui enganyant. Per altre costat, no sempre la meva butxaca té prou contingut davant els compromisos que tinc: la família, els impostos -ja siguin de l'agència tributària de la caverna o de la Generalitat, que prou pena té- i tantes coses més que no resol l'estat del benestar, poca cosa puc fer. No tot es resol amb diners que poden ser un fruit, sens dubte. Però hi ha maneres d'apropar-me amb l'escalf de la meva estimació a qui està necessitat; i el gest i la paraula es converteixen en fruit.

En resum: primer donar fruit, sigui el que sigui, d'acord amb la meva capacitat d'estimar i amb la meva responsabilitat, i després ja veuré si Jesús m'admet a la seva colla, si més no com un insignificant deixeble. Llavors, les misses i les pregàries tindran tot el sentit.

Que el Pare, que és el vinyater, no talli la sarment.

Àngel Oliva