Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


8 d’abril de 2015

La Pasqua, el temps de la nostra esperança

Els cristians hem posat tot el pes de la nostra fe i tota la nostra esperança en la resurrecció del Crist. Si Crist no hagués ressuscitat seríem els més desgraciats de tots els homes: homes sense referent, proclamant il·lusions i sense cap tipus d’esperança. És important haver-nos preparat a la celebració de la Pasqua del Crist durant tota la quaresma, però, ara, durant tot el temps pasqual que iniciem, l’església ens invita a aprofundir el nucli de la nostra fe, aquesta fe que repetim constantment amb aquestes paraules: “Confessem la vostra resurrecció. ¡Veniu, Senyor Jesús!”.

Aquestes paraules són com una espècie de crit desafiador, sobretot quan les diem en veu alta i voldríem dir-les també enmig d’una societat com la nostra, gens procliu a escoltar i menys encara si el que diem té l’aparença de ser afirmacions gratuïtes. El cas és que nosaltres, que formem part d’aquesta mateixa societat, que compartim els neguits, les angoixes, els dubtes i tantes altres coses amb els nostres germans, tenim necessitat de continuar proclamant aquesta nostra fe tossudament, una i una altra vegada.

Ens podem preguntar: Té sentit el nostre crit? La celebració de la Pasqua, té algun significat? La nostra proclamació, pot ser escoltada? pot ser entesa? pot il·lusionar? Però potser caldria fer-nos, més bé, altres preguntes: jo, la nostra comunitat, l’església, dóna signes d’haver iniciat una etapa de transformació? Els nostres paràmetres de vida i d’actuació són clarament diferents d’altres? ¿Donem mostres concretes de què creiem en una vida millor per a tots? ¿Som signe de què una vida nova és possible? Sabem difondre esperança al nostre voltant?

Nosaltres no podem donar lliçons, ni podem imposar la nostra manera de pensar, ni podem pretendre que tothom adopti la nostra moral o que participi de les nostres creences. Nosaltres només podem ser testimonis. L’església ha de ser testimoni d’allò que configura la seva raó de ser: Jesús ha vençut la mort i viu entre nosaltres. El seu Esperit és enmig nostre, ens el fa present i vol alliberar a la humanitat de qualsevol esclavatge.

La Pentecosta, festa amb la qual tancarem el temps pasqual, ens porta aquest missatge: El nostre és el temps en què l’Esperit de Jesús ens vol regenerar, ens vol fer néixer de nou. Confessar la resurrecció de Jesús és obrir el nostre cor al seu Esperit.

Anton Ramon Sastre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada