Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


1 d’abril de 2015

Document per a catequistes i pares: Setmana Santa

La darrera setmana de la Quaresma s’anomena Santa perquè en ella es rememoren, i es celebren, els últims esdeveniments, fonamentals, de la vida terrena de Jesús: la seva passió, mort i resurrecció.

Aquest any, com ja sabem, seguim l’evangeli de Marc (el primer en ser escrit), ampliat amb fragments de Sant Joan (escrit uns 30 anys després), que complementen el seu testimoni.

Seguim l’esquema de les celebracions de la setmana Santa que culmina amb el diumenge de Pasqua, i que és l’inici del Temps Pasqual.

Ho presentem explicant, sintèticament, el contingut de cada episodi, i citant (entre parèntesis) el capítol i els versets corresponents del Nou Testament, o bé, si són esdeveniments mes importants, copiant (en negreta) tota la narració evangèlica.

Nota: Utilitzem la versió del Nou Testament de la Bíblia catalana interconfessional.

1.- TESTIMONI DE MARC


- DIUMENGE, DILLUNS, DIMARTS, DIMECRES
Del Diumenge de Rams n’hem parlat al tema anterior, lligant-ho amb el camí catequètic que Jesús fa amb els seus apòstols.

Després d’entrar a Jerusalem, Jesús va pujar al Temple (Mc 11,15-19).

Amb una paràbola (els vinyaters homicides), Jesús va fer veure als sacerdots el que estaven fent (Mc 12,1-12). Jesús va ser molt dur amb els mestres de la Llei.

També va ser dur amb els rics, que simulaven bondat fent almoina amb els diners que els sobraven, i lloava la petita almoina d’una viuda pobra (Mc 12,41-44).

Jesús anunciava la destrucció del Temple i de tots els mals que portaria el comportament pecaminós dels homes (Mc 13,1-23).

També anuncia la vinguda del fill de l’home per a judicar tots els homes (Mc 13, 24-27), encara que no sabessin quan seria (Mc 13, 32-37).

Complot contra Jesús

Tota aquesta actitud, durament acusadora, de Jesús contra les autoritats civils i religioses va suscitar una reacció en contra seva , tant per part de les autoritats jueves com de les romanes que dominaven Jerusalem i tot el país dels jueus.

Jesús era molt conscient de la seva perillosa situació. Marc en dona testimoni explicant la reacció de Jesús al rebre un detall d’una dona a Betània (Mc 14,3-9).

Marc explica, molt clarament, el complot contra Jesús (Mc 14,1-2), i també la decisió traïdora d’un dels seus deixebles, Judes (Mc 14,10-11).

Com sempre, Marc, sense grans detalls, ens informa d’un dels fets més essencials i malèfics que Jesús va patir.


- DIJOUS SANT
Marc narra com Jesús envia els deixebles a preparar tot el necessari per celebrar el Sopar Pasqual (Mc 14,12-16).

Al capvespre Jesús vingué amb els deixebles i, mentre sopaven, els informà de la traïció de Judes (Mc 14,17-21).

L’EUCARISTIA
(Mc 14,22-26)

Marc ens explica la versió mes antiga de l’últim sopar:

Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:

- Preneu: això és el meu cos.

Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué:

- Això és la meva sang, la sang de la aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins el dia que begui vi nou en el Regne de Déu.

Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Després Jesús anuncia les negacions de Pere davant els deixebles (Mc 14,27-31).

PREGÀRIA DE JESÚS A GETSEMANÍ
(Mc 14,32-42)
Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles:

- Seieu aquí mentre jo prego.

Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, i els digué:

- Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.

S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. Deia:

- Abba, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.

JESÚS ÉS DETINGUT(Mc 14,43-51)

... Quan encara Jesús parlava, es presenta Judes ... L’acompanyava un grup de gent armada ... El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
- És el qui jo besaré...

Tot seguit se li va acostar i li digué:

- Rabí!

I el besà .

JESÚS DAVANT EL SANEDRÍ
(Mc 14,53-62)
Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei ...

En un moment de la conversa entre Jesús i el gran sacerdot, aquest li pregunta:

...
- Tu ets el Messies, el fill del Beneït?

Jesús li respongué:

- Sí sóc jo, i veureu el Fill de l’home a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.

Jesús es proclama Messies i Fill de l’home!

NEGACIONS DE PERE
(Mc 14, 66-72)
Pere, esporuguit per les afirmacions d’una criada, nega que hagués conegut mai a Jesús.


- DIVENDRES SANT

JESÚS DAVANT PILAT (Mc 15,1-5)
De bon matí porten Jesús davant Pilat, representant de l’emperador romà:

Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de fer lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat.

Pilat el va interrogar:

- Tu ets el rei dels jueus?

Ell li respongué:

- Tu ho dius.

Els grans sacerdots li feien moltes acusacions.

Llavors Pilat l’interrogà altre vegada:

- No contestes res? Mira quantes acusacions et fan!

Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès.

JESÚS CONDEMNAT A MORT
(Mc 15, 6-15)
Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. Pilat els digué:

- Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?

Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. Pilat els replicà:

- Que voleu que en faci, doncs, del que anomeneu el rei dels jueus?

Ells tornaren a cridar:

- Crucifica’l.

Pilat els deia:

- Però quin mal a fet?

Ells cridaren encara mes fort:

- Crucifica’l!

Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.

CRUCIFIXIÓ DE JESÚS
(Mc 15,21-32)
... Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota ...
Llavors el van crucificar ... Eren les nou del matí ...
Juntament amb ell van crucificar dos bandolers ... Els qui passaven per allí l’insultaven movent el cap amb aires de mofa i dient:
- Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix i baixa de la creu!
... També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.

MORT DE JESÚS
(Mc 15,33-41)
Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda Jesús va cridar amb tota la força:
- Eloí, Eloí, ¿lema sabactaní? Que vol dir: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?”
... Jesús llançà un gran crit i va expirar ... El centurió que estava enfront d’ell quan veié la manera com havia expirat, digué:
- Es veritat: aquest home era Fill de Déu.
També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant ... Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.


- DISSABTE SANT


Sepultura de Jesús (Mc 15,42-47)

Josep d’Arimatea es va atrevir a demanar a Pilat el cadàver de Jesús per enterrar-lo. Va comprar un llençol per embolicar el cos de Jesús i posar-lo en un sepulcre nou que havia tallat a la roca, i va fer rodolar una pedra gran per tapar la porta del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, vigilaven bé on el posaven.

La litúrgia de la Setmana Santa manté tot el dissabte un ambient de silenci, recolliment, meditació i actes de pietat, rememorant la sepultura de Jesús i la vetlla piadosa que les dones van fer a prop del sepulcre del Senyor.


PASQUA

La paraula PASQUA significa PAS.

El poble d’Israel celebrava, des dels seus orígens, la Pasqua com a record del Pas del mar Roig per sortir de l’esclavitud d’Egipte. D’aquesta manera havien enriquit el sentit que tenia fins aleshores (pas de l’hivern a la primavera), veient-lo com a pas de l’esclavitud a la llibertat i de la mort a la vida. La resurrecció de Jesús, per la festa de Pasqua, dóna ara a aquesta paraula un altre sentit, suprem, de PAS de la vida temporal a la vida eterna en Déu.

- DIUMENGE DE PASQUA
Marc, en referència al diumenge de Pasqua, narra únicament el relat sobre el sepulcre buit (Mc 16,1-8). En aquest relat, de manera curta i clara, remarca com Jesús ha sigut rebutjat per Jerusalem, capital del poble jueu, i és acollit per Galilea, terra de gentils.

L’àngel diu a les dones (Mc 16,6-7):

- ... Vosaltres busqueu el crucificat: ha ressuscitat, no es aquí ... “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir”.

2.- TESTIMONI DE JOAN
Anotem aquí només el que Joan tracta sobre els fets dels quals Marc no en diu res:

- Jesús renta els peus als deixebles en l’últim sopar. (Jn 13,1-20)
- Ensenyaments de Jesús. (Jn 14,1-31) (Jn 15,1-27) (Jn 16,1-33) (Jn 17,1-26)
- La presència de Maria, la mare de Jesús, en la seva mort. (Jn 19,25-27)
- El pit de Jesús crucificat, traspassat per la llança. (Jn 19,31-37)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada