28 d’abril 2015

Quarta conferència de Quaresma, Prof. Antoni Bassas, periodista: Com viure amb esperança el món de la comunicació

Amb l’humor que el caracteritza Antoni Bassas va començar dient que mai s’hauria vist a si mateix donant una conferència de Quaresma, cosa que hauria fet molt feliç el seu pare. I va seguir explicant que en funció de la seva professió li havia tocat viure molts “pals” a la seva vida que configuraven notícies que entristien la gent i va posar molts exemples, els atemptats d’ETA a Barcelona, l’11 M a Madrid, el terratrèmol a Haití el gener del 2010 on va veure piles de cadàvers al carrer; a l’hospital l’espectacle era dantesc, els metges en acabar una intervenció quirúrgica sortien i en triaven un altre no per la seva gravetat sinó perquè tenia més possibilitats de sobreviure. Els 10.000 morts no els va fer el terratrèmol, els va fer la pobresa. Un no sap què és la solidaritat fins que no l’olora (la pudor era insuportable) i a més veu l’abnegació de les monges enmig d’aquell desori. Va citar també la matança en una escola al nord de l’estat de Nova York, on una de les mestres va amagar els nens en un armari i ella es va quedar asseguda a la seva taula volent donar aparença de normalitat, però tot i així la van matar.

És en totes aquestes experiències on es reconeix la gent abnegada i heroica que manté encesa la flama de l’esperança. Els periodistes hem de ser el més fidels possibles a la notícia sense matar mai l’esperança. Chesterton es fixava en allò que és bo, el progrés, l’educació, etc. Nosaltres no decidim què és bo i què no ho és, i a més, considerem que és bo no decidir-ho.

Als EEUU, dels quals l’Antoni en fa sempre moltes referències, hi ha una secularització creixent però Déu encara hi està molt present, i allà hi trobes la llibertat de poder dir el que és bo, de poder dir en què creus. Els americans deixen sempre una porta oberta a l’esperança: proven les coses, tenen confiança i això els obliga a compartir, i si fracasses no passa res.

27 d’abril 2015

Festa de la Mare de Déu de Montserrat

Patrona del nostre país, Catalunya, i protectora nostra. Demanarem humilment que il·lumini els cor de tots els catalans i catalanes per superar els problemes de la nostra societat, molt especialment l’atur i la pobresa que afecten a tants germans nostres.

Pels malalts i per tots els qui sofreixen. I també per superar les greus diferències polítiques pel que fa al dret a decidir que s’arrosseguen des de la sentència contra l’Estatut de Catalunya del Tribunal Constitucional.

Demanarem també per l’Església catalana, que tot respectant la universalitat de l’Església, es tinguin en compte les Esglésies locals amb sensibilitat per les característiques que conformen el nostre poble i la nostra història.

26 d’abril 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Per què som fills de Déu

“Mireu quin amor ens ha tingut el Pare, que som anomenats fills de Déu i, de fet, ho som”. No sé ben bé si sabem què diem quan pronunciem la frase que “els cristians som fills de Déu”. No sé si acabem d’adonar-nos del que això significa en realitat. I significa que Déu ens estima a tots nosaltres, un per un, persona a persona, sigui quina sigui la seva edat, el seu sexe, la seva condició o la seva circumstància vital. Aquesta és la gran veritat que proclama la Primera Carta de Sant Joan que avui llegim.

Sí, efectivament, som fills de Déu en virtut de la nostra adhesió a la persona i al missatge del fill de Déu per excel·lència, que és Jesús de Natzaret. La constitució de Jesús, el Messies condemnat a mort, crucificat i elevat per Déu Pare a la seva destra després de ressuscitar d’entre els morts, pertany al missatge més antic dels primers seguidors de Jesús. Els cristians confessem que Jesús és, en figura humana, “paraula” de Déu, “voluntat” de Déu, “imatge” de Déu, “fill” de Déu. Els cristians creiem que Jesús és la norma última que ens inspira un estil de vida singular i autènticament humà. El seguim a Ell –més ben dit, intentem seguir-lo- perquè Jesús no es busca a si mateix ni busca la seva fama, o la seva glòria, o el seu benestar, sinó que va estar i està, a través de l’acció del seu Esperit, al servei de la causa de Déu i de l’home en aquesta Terra.

En aquest seguiment de Jesús és com ens constituïm, també nosaltres, cadascú de nosaltres, en fills de Déu que veuen la humanitat, la llibertat, la justícia, l’amor, la pau, el sentit de la vida a la llum que desprèn el missatge de Jesús. Fills de Déu en els quals “encara no s’ha manifestat el que serem” –diu l’evangelista Joan. Es manifestarà el dia que traspassem la ratlla del nostre horitzó vital. Llavors gaudirem en plenitud de la nostra definitiva elevació, com la de Jesús, a fills de Déu, en aquesta estança que no podem ni imaginar i que en diem cel.

Josep-Maria Puigjaner

25 d’abril 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 26
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Perdó i la Pregària. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

Dilluns, 27
Catequesi setmanal d'infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda

Dimarts, 28
Casal
Sant Ildefons: Celebració de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, entre llibres, roses i coques

Segona trobada de la Catequesi per al Temps Pasqual a 2/4 de 8 del vespre als locals de la Parròquia

23 d’abril 2015

Document per a Catequistes i Pares: Pasqua

En el tema anterior ja hem presentat el sentit i el valor de la paraula Pasqua. Hem vist que significa PAS, i que en el llenguatge dels pobles semites s’utilitzava per expressar el pas de l’hivern a la primavera.

El poble jueu formava part dels pobles semites i, per això, quan van viure l’ alliberació de l’esclavitud d’Egipte, precisament per la primavera, ho van celebrar tal com Déu va dir a Moisès: “- Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l’any” (Èxode 12,1-2); i el sentit de la paraula Pasqua va augmentar de categoria.

Però el fet que Jesús morís i ressuscités per Pasqua va engrandir, encara mes, el valor de la paraula Pasqua, remarcant el fet que Jesús va passar de la mort a la Vida Nova de Déu.

Tots aquests esdeveniments constitueixen el valor de la paraula Pasqua.

El matí del diumenge de Pasqua va ser, per sempre més, com l’origen de que la paraula PASQUA sigui el símbol, i la realització, de tota la Persona, la Vida i l’Obra de Jesús, tal com remarca Sant Joan: - L’Evangeli, no es tan la doctrina de Jesús, sinó la mateixa persona de Jesús. Ell és la Pasqua!

Els Apèndix de Marc i Joan

També sabem que Marc i Joan, que son els evangelis que toca llegir i comentar aquest any, ens situen en una qüestió singular. Tant un com l’altre tracten el tema de la Pasqua en uns APÈNDIX molt curts, afegits al texts estrictament originals de cada un d’ells.

Què són, exactament, aquests apèndix amb els que tan el primer com el darrer dels evangelistes culminen la narració de la Pasqua?

Segons la majoria d’entesos es tracta d’uns textos que, cap al segle II, van ser afegits per contrarestar la mala impressió d’un final massa exabrupte, donat que, sense ells, la vida de Jesús no acabava amb l’Ascensió i el Retorn al Pare.

En les notes explicatives de l’edició interconfessional catalana ens informa que els apèndix de Marc obeeixen a que alguns manuscrits importants i més antics, no tenen aquests versets. Això va causar que s’afegissin posteriorment.

De fet, l’Església sempre ha acollit aquests afegits en qüestió com a text plenament canònic, i els ha considerat com a text bíblic a tots els efectes.

Apèndix de MARC (Mc 16,9-20)

Primer apèndix: Aparició de Jesús ressuscitat a Maria Magdalena

Després que Jesús hagués ressuscitat al diumenge de bon matí, es va aparèixer primer a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven. Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l’havia vist, no la van creure.

21 d’abril 2015

CATEQUESI PER AL TEMPS PASQUAL

INVITACIÓ I CALENDARI

Es tracta de formar un grup de reflexió per aprofundir i actualitzar el missatge de la Pasqua, temps en el qual l’església proclama que el Crist mort ha ressuscitat i és present entre nosaltres, per mitjà de la litúrgia. Aquest serà l’objecte central d’una reflexió guiada per Anton-Ramon Sastre a partir de les narracions evangèliques que l’església ens proposa al llarg de tots els diumenges d’aquest temps (Cicle B). Els textos evangèlics ens recorden paraules del Senyor abans de morir que fan referència a al seva resurrecció, i ens parlen també d’aparicions, de l’ascensió de Jesús al cel i, tot seguit, d’una presència de l’Esperit entre els seus seguidors més pròxims, que configuren el nucli de l’església naixent. Es tractarà de fer una anàlisi de tots aquests textos, intentant d’entendre millor què volen dir i com el seu missatge és actual per als nostres dies, per tal de copsar l’espiritualitat i el sentit religiós d’aquest temps pasqual.

El grup és obert a tothom. Per tal de poder-hi participar i poder preparar material de reflexió suficient per a tots, seria convenient facilitar el nom i l’adreça (o l’adreça electrònica) a la Secretaria de la Comunitat. El diumenge abans d’iniciar-se les trobades es farà un recordatori de la convocatòria a totes les misses i s’enviarà als inscrits per correu electrònic una primera remesa del material per preparar la primera trobada.

El calendari de les trobades, en principi, serà el següent:

1ª trobada: Dimarts 21 d’abril (abans del Diumenge IV: El bon pastor).
2ª trobada: Dimarts 28 d’abril (abans del Diumenge V: El cep i els sarments).
3ª trobada: Dimarts 5 de maig (abans del Diumenge VI: L’amor als altres)
4ª trobada: Dimarts 12 de maig (abans de les festivitats de l’Ascensió i de la Pentecosta).

Aquest calendari es pot modificar si els assistents ho creuen convenient.

L’hora de les trobades serà a les 19:30 i tindran la durada d’una hora. Aquest horari també es pot modificar si se n’acorda un altre més adient

20 d’abril 2015

Eucaristia de comiat de la Sra. Maria Rosa Casanovas i Almera, mare del nostre rector Mn. Josep Maria Jubany

Enmig d’una gran afluència de familiars i amics va tenir lloc l’acte de comiat el passat divendres dia 10 a l’Església parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar amb una eucaristia de cos present que va presidir Mn. Jubany, concelebrada amb el rector de Sant Joan, altres companys de presbiterat, i assistida pel diaca Mn. Xavier de Dou. Mn. Lluís Saumell va dirigir els cants.

La Sra. Maria Rosa, mare de nou fills i nombrosos néts i besnéts va rebre el testimoni d’amor i agraïment en molt sentides paraules dels seus néts. Van assistir a l’acte representants de les tres comunitats on Mn. Jubany ha estat rector, de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat, de Santa Eulàlia de Mèrida a l’Hospitalet de Llobregat i de Sant Ildefons a Barcelona.

Descansi en pau.

19 d’abril 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Maria i Jesús a les bodes de Canà ( Jn 2,1-5)

Avui tractarem un dels retalls de l’Evangeli més coneguts, possiblement perquè s’ocupa, de manera simpàtica, d’una necessitat quotidiana i domèstica d’uns nuvis atabalats per la festa. Ara se’ls complica per la manca de l’essencial: el vi. Maria, que se n’adona de seguida, pensa con ajudar-los en el tràngol que els farà quedar malament davant dels convidats a la boda. Tots esperen afartar-se de menjar i beure. Maria troba, en Jesús, un col·laborador eficaç. Decidida diu als cambrers: feu tot allò que ell us digui. I així va ser com el vi va rajar a cor que vols per a tothom, i de la millor classe.

Jesús havia acudit a la festa, com s’ha vist, amb la seva mare, alguns dels seus germans i els nous deixebles, segurament tots ells eren amics dels nuvis. Maria, que era molt llesta, va donar un cop de mà al seu fill que potser no s’acabava de decidir a donar el pas definitiu. No ho va fer per al seu lluïment, sinó primer de res per ajudar els nuvis i de passada perquè els nous deixebles sabessin o entenguessin una mica qui era Jesús i la seva disponibilitat al servei de les més insignificants tribulacions humanes. En aquell moment encara Jesús vivia amb la seva família i Maria coneixia sobradament les cabòries del seu fill Jesús. Era la seva mare!

Començar la seva vida pública participant en una festa de bodes per a mi té un significat ple de sentit. Jesús ens porta la festa, la joia, l’alegria humana, mentre l’església catòlica al llarg dels segles ens ha parlat més de turments, de sacrificis, de sang, de dolor, de culpes, de mal, de penes. Acabem la Setmana Santa amb un regust aturat en el barroc, de figures retorçades pels turments, i les llàgrimes. Molt de pressa ens passa de llarg la Pasqua amb un repic de campanes, una bona tallada de mona i, amb sort, el cant de les caramelles. Costums familiars que es repeteixen sovint sense cap contingut pasqual transcendent.

Sefa Amell

18 d’abril 2015

La setmana dia a dia

Dilluns, 20
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 de la tarda

Dimarts, 21
Casal Sant Ildefons: Visita a les noves exposicions del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Durant la visita ens acompanyarà la Sra. Maribel Pendàs

Dimecres, 22
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 25
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 26
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Perdó i la Pregària. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

17 d’abril 2015

Ha mort Montserrat Alemany i Esteve

La germana de Mn. Joan Alemany, rector de la nostra comunitat al llarg de 30 anys, va lliurar la seva ànima al Senyor el passat diumenge 12 d’abril. La Montserrat era monja vedruna molt estimada a la nostra comunitat, que freqüentava sovint, per més que els últims anys només venia a celebracions puntuals. La recordarem sempre i la trobarem a faltar. Que el Senyor l’aculli en el seu regne de pau i amor.

16 d’abril 2015

14 d’abril 2015

Tercera conferència de Quaresma: Núria de Gispert, Presidenta de Parlament de Catalunya

El dilluns, 16 de març, tingué lloc la tercera de les conferències que cada any organitza el CIC i la Comunitat eclesial de Sant Ildefons. Amb el títol “Sal i llum del món” testimonis de l’esperança, dissertà la Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, Sra. Núria de Gispert, fent-ho en l’àmbit de la política.

Inicià la seva exposició fent una defensa de l’exercici de la política, si bé reconegué que en aquests moments la política i els polítics estan molt desprestigiats. Fa uns anys la política tenia més relleu. Personalment no li agrada el que actualment es diu de la política. Cal rehabilitar-la. No es pot oblidar l’objectiu que l’exercici de la política ha de ser la resposta d’una gran vocació, buscar el bé comú. Tots estem condicionats per les nostres pròpies circumstàncies, les d’ella són l’educació rebuda en la seva família, el fet de ser dona, i haver seguit una carrera jurídica.

Família: membre d’una família nombrosa, de profundes creences religioses. Va viure d’adolescent tota la renovació eclesial del Vaticà II. El seu pare fou un prestigiós advocat, que durant els darrers anys del franquisme fou degà del Col·legi d’advocats de Barcelona, temps que el Col•legi es distingí per la seva defensa de les llibertats. El seu pare ocupà càrrecs rellevants en els primers governs autonòmics.

Dona. Les dones constitueixen el 50 per cent de la societat. En el món actual no es pot menysprear el paper important que té la dona. Sempre que té oportunitat vol posar-ho de relleu.

Formació jurídica. Fou la seva dedicació al dret (tenint com a model la figura paterna), el que la va portar del món del dret al de la política. Ha ocupat diferents càrrecs en els governs de Catalunya, entre d’altres la de consellera de justícia. Al principi no militava en cap formació política, però a mesura que se li anaven confiant responsabilitats, veié la necessitat d’afiliar-se. Ho feu per Unió Democràtica de Catalunya, on en aquells moments hi havia persones d’una gran categoria moral, com els Srs. Xicoy, Bassols i altres. Tota la seva actuació política ha estat guiada per l’humanisme cristià.

12 d’abril 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

La pau esvaeix la por

No és gens difícil posar-se en la pell dels apòstols després de viure tot l’horror de la passió i mort en creu del Senyor. Amb la seva mort tot havia acabat per a ells, era com si una gran llosa els hagués caigut damunt i ja res no tingués sentit. Les seves expectatives messiàniques ja no encaixaven amb aquell Jesús derrotat per més que Ell els ho havia dit de diferents maneres amb paraules que mai no van entendre. Va ser maltractat, humiliat i escarnit de totes les maneres possibles fins a matar-lo com es mataven els esclaus, crucificat, i això era contrari a les seves esperances, i a més, sabien que per haver estat deixebles seus, ara els jueus anirien a per ells i per això s’amagaven a casa amb portes i finestres tancades perquè tenien por, una por que paralitza i que et deixa sense respostes possibles.

I estant tot tancat Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “La pau sigui amb vosaltres” i “Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor”. De sobte tot canvia. Jesús Viu! Però viu en una altra dimensió, justament aquella dimensió de la que tant els havia parlat i que dóna sentit a tot al que havia dit i fet. La por s’esvaeix i la pau del Senyor els retorna l’esperança, de nou tot té sentit, Jesús ha vençut la mort i els dóna la pau, una pau diferent, una pau que encoratja, una pau que és l’avantsala del regne que Jesús ha predicat, una pau que és sinònim d’amor, d’aquell amor que ha dut Jesús a la mort per a la nostra salvació.

Han passat dos mil anys i per més que creiem entendre què significa la pau del Senyor no hem estat capaços d’integrar-la en tot el seu abast a les nostres vides. Som nosaltres els qui ara tenim por? Potser sí, perquè els cristians hem estat sempre perseguits amb més o menys intensitat al llarg de tota la història fins ara, només cal fixar-se en la persecució que sofreixen els nostres germans coptes a Egipte i el que ha passat recentment a Kènia; la qual cosa no vol dir que la nostra por física ens impedeixi comprendre què ens dóna Jesús quan ens dóna la seva pau.

S’han complert fa ben poc cinquanta anys de la publicació de l’Encíclica Pacem in terris de Sant Joan XXIII, i sembla escrita avui mateix. Serà bo llegir-la de nou.

Josep Maria Lari

11 d’abril 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 12
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Perdó i la Pregària. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 13
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 14
Casal Sant Ildefons: Xerrada sobre l'Alzheimer, a càrrec d’especialistes en aquesta malaltia

Dimecres, 15
Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dissabte, 18
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

L'Agrupament Escolta Joan Maragall fa una excursió el cap de setmana en la que hi participaran tots els nois i les noies del cau juntament amb els seus pares i mares. És una de les activitats de la celebració del 60è aniversari de l'Agrupament

10 d’abril 2015

Assemblea dimecres 15 amb Victòria Molins

El Consell pastoral de la Comunitat, en la seva reunió del mes de març, acordà que l’Assemblea del mes d’abril tingués un caire solidari. Estem en temps de Pasqua, celebrant la Resurrecció del Senyor, temps de joia i també temps de ser solidaris amb els que la vida no els és fàcil.

Volem recuperar els sopars solidaris, o sopars de la fam, que fa alguns anys celebràvem a la Parròquia.

Hem convidat a la religiosa teresiana Victòria Molins, ben coneguda per les seves publicacions i sobretot per la seva feina a favor dels exclosos socials, especialment en el barri del Raval i a la presó, perquè ens expliqui els objectius d’algunes de les institucions en les que ella col·labora.

Desprès compartirem un sopar de pa i aigua
L’objectiu és molt senzill, dejunar un vespre per fer-nos solidaris amb tots els que es veuen obligats a dejunar sempre i ajudar-los econòmicament, en la mesura de les nostres possibilitats.

SOPAR DE LA FAM
Dia: dimecres 15 d’abril
Hora: 8 del vespre
Convidada: Victòria Molins


Donat el caire solidari d’aquesta trobada i de la vàlua de la ponent, us demanem que convideu a participar-hi els vostres familiars i amics.

09 d’abril 2015

En la mort de Maria Rosa Casanovas mare de Mn. Josep M. Jubany, el nostre rector

Ha mort de la mare del nostre rector Mn. Josep Maria Jubany, la Sra. Maria Rosa Casanovas Almera, als 97 anys d’edat. L’enterrament serà demà divendres dia 10 a Vilassar de Mar, a les 4 de la tarda.

Expressem el nostre més sentit condol a Mn. Jubany i a tota la família per aquesta pèrdua. Que el Senyor l’aculli en el seu regne de pau i amor i doni consol als seus familiars en l’esperança d’un nou retrobament.

08 d’abril 2015

La Pasqua, el temps de la nostra esperança

Els cristians hem posat tot el pes de la nostra fe i tota la nostra esperança en la resurrecció del Crist. Si Crist no hagués ressuscitat seríem els més desgraciats de tots els homes: homes sense referent, proclamant il·lusions i sense cap tipus d’esperança. És important haver-nos preparat a la celebració de la Pasqua del Crist durant tota la quaresma, però, ara, durant tot el temps pasqual que iniciem, l’església ens invita a aprofundir el nucli de la nostra fe, aquesta fe que repetim constantment amb aquestes paraules: “Confessem la vostra resurrecció. ¡Veniu, Senyor Jesús!”.

Aquestes paraules són com una espècie de crit desafiador, sobretot quan les diem en veu alta i voldríem dir-les també enmig d’una societat com la nostra, gens procliu a escoltar i menys encara si el que diem té l’aparença de ser afirmacions gratuïtes. El cas és que nosaltres, que formem part d’aquesta mateixa societat, que compartim els neguits, les angoixes, els dubtes i tantes altres coses amb els nostres germans, tenim necessitat de continuar proclamant aquesta nostra fe tossudament, una i una altra vegada.

Ens podem preguntar: Té sentit el nostre crit? La celebració de la Pasqua, té algun significat? La nostra proclamació, pot ser escoltada? pot ser entesa? pot il·lusionar? Però potser caldria fer-nos, més bé, altres preguntes: jo, la nostra comunitat, l’església, dóna signes d’haver iniciat una etapa de transformació? Els nostres paràmetres de vida i d’actuació són clarament diferents d’altres? ¿Donem mostres concretes de què creiem en una vida millor per a tots? ¿Som signe de què una vida nova és possible? Sabem difondre esperança al nostre voltant?

Nosaltres no podem donar lliçons, ni podem imposar la nostra manera de pensar, ni podem pretendre que tothom adopti la nostra moral o que participi de les nostres creences. Nosaltres només podem ser testimonis. L’església ha de ser testimoni d’allò que configura la seva raó de ser: Jesús ha vençut la mort i viu entre nosaltres. El seu Esperit és enmig nostre, ens el fa present i vol alliberar a la humanitat de qualsevol esclavatge.

La Pentecosta, festa amb la qual tancarem el temps pasqual, ens porta aquest missatge: El nostre és el temps en què l’Esperit de Jesús ens vol regenerar, ens vol fer néixer de nou. Confessar la resurrecció de Jesús és obrir el nostre cor al seu Esperit.

Anton Ramon Sastre

07 d’abril 2015

Espai Obert

Dins del cicle d’Espai Obert, “Arrels espirituals de la cultura d’avui”, programat per Cristianisme al Segle XXI, hi haurà una nova sessió el proper dissabte dia 11 d’abril a les 11 del matí , a la sala d’actes del CIC (Via Augusta, 205), amb el tema: "Anàlisi filosòfica del sexisme en territori eclesiàstic", a càrrec d’Anna Ortín, filosofa.

06 d’abril 2015

Viure la Pasqua en comunitat

La Pasqua dóna sentit a la vida del cristià i la comunitat ens ofereix l’oportunitat de viure-la en profunditat.

En aquesta època de l’any la comunitat bull de festa amb totes les celebracions sagramentals, batejos, comunions, confirmacions, unció dels malalts, que anirem desenvolupant al llarg d’aquest tercer trimestre, per acabar amb l’assemblea extraordinària de fi de curs i la renovació perceptiva del Consell Pastoral.

La Vetlla Pasqual ha marcat l’inici de la nostra alegria i de la nostra esperança, Crist ha ressuscitat! Crist viu per sempre! I amb Ell la nostra vida troba el seu sentit perquè també nosaltres estem cridats a viure per sempre. La mort ha estat vençuda i ho celebrem amb goig.

05 d’abril 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Crec en la resurrecció de la carn i en la vida perdurable!

Jesús, crucificat, havia mort i, després de ser amortallat, fou enterrat en un sepulcre nou. Des d’aquell dia Jesús ja no viuria mai més amb els seus, però viuria en ells com, gràcies a la fe que hem rebut, viu també en nosaltres. Ha mort, però viu; ha mort, però ha ressuscitat. És justament això que creiem i celebrem en aquest Temps Pasqual.

L’apòstol Pau, en la primera carta als cristians de Corint, diu: “Si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la nostra fe” (1Co15, 12-14). Com podem entendre això? Cadascú ho llegirà a la seva manera potser, però, segons Pau, jo no puc creure que Jesús hagi ressuscitat si abans no accepto i crec que també jo puc ressuscitar.

I quan creuré que Jesús ha ressuscitat i que també jo ressuscitaré? Senzillament: cada vegada que el senti present en mi i sigui capaç d’escoltar-lo i de parlar-li, i fins de sentir-me seguidor seu com en foren els deixebles i els apòstols. Quan ell sigui part de la meva vida jo seré també part de la seva resurrecció. Seré benaurat!

Recordem les benaurances: “Feliços els pobres, els qui ploren, els humils, els qui tenen fam i set de justícia, els compassius, els nets de cor, els qui treballen per la pau, els perseguits pel fet de ser justos, els qui per causa de Crist seran insultats, calumniats o perseguits...” (Mt 5, 1-11). La recompensa serà renéixer a una ‘vida nova’.

Tan senzill i tan clar: som cridats a viure diferentment, pel damunt de totes les petiteses d’aquest món nostre tan formós i tan ample, on tota benaurança hi té cabuda i es torna saviesa i elegància, i on tota malesa té camí obert a l’absoluta remissió.

Aquesta ‘VIDA NOVA’ és la PASQUA, la de cada any i la de cada dia, la de la mort de Jesús i la de la seva resurrecció. Mort i resurrecció són una mateixa cosa en Jesús i també en nosaltres. Això ens permet de cantar aquests dies, amb joia i gratitud, l’AL·LELUIA!, que voldria dir: LLOEM EL SENYOR [TOTS] !

Ferran Aguiló

04 d’abril 2015

La setmana dia a dia

Dimarts, 7
Casal Sant Ildefons: Celebració de la Pasqua amb la Mona, cants i balls

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 8
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 11
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 12
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Perdó i la Pregària. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

01 d’abril 2015

Document per a catequistes i pares: Setmana Santa

La darrera setmana de la Quaresma s’anomena Santa perquè en ella es rememoren, i es celebren, els últims esdeveniments, fonamentals, de la vida terrena de Jesús: la seva passió, mort i resurrecció.

Aquest any, com ja sabem, seguim l’evangeli de Marc (el primer en ser escrit), ampliat amb fragments de Sant Joan (escrit uns 30 anys després), que complementen el seu testimoni.

Seguim l’esquema de les celebracions de la setmana Santa que culmina amb el diumenge de Pasqua, i que és l’inici del Temps Pasqual.

Ho presentem explicant, sintèticament, el contingut de cada episodi, i citant (entre parèntesis) el capítol i els versets corresponents del Nou Testament, o bé, si són esdeveniments mes importants, copiant (en negreta) tota la narració evangèlica.

Nota: Utilitzem la versió del Nou Testament de la Bíblia catalana interconfessional.

1.- TESTIMONI DE MARC