22 de març 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

La mort de Jesús: Aliança de Déu per sempre

Ens acostem a la gran setmana en la que la litúrgia ens presenta el Misteri Pasqual de Crist, i nosaltres, a través de les celebracions, prendrem part en la salvació que la seva mort i resurrecció ens ofereixen. L’evangeli de Joan ens fa reflexionar sobre aquest misteri que és la mort i la vida que neix de nou. La semblança que utilitza és senzilla, és el cicle del gra de blat: si el gra no mor colgat a terra no naixerà l’espiga, de manera que, paradoxalment, la mort resulta ser esperança de vida nova. Jesús ha pujat a Jerusalem per celebrar la festa de la Pasqua i, conscient que s’apropa l’hora de la seva mort, invita a tots els que el volen veure, vinguin d’on vinguin, a seguir-lo i, llavors, quan el descobreixin enlairat a la creu, coneixeran que Ell és el signe de la salvació de Déu per a tots els homes, sense distinció de raça ni de nació. Joan ens presenta Jesús plenament conscient que ha arribat la seva hora i que accepta la seva mort amb plena llibertat (Evangeli).

Aquesta donació personal i lliure de Jesús per a la salvació de tots és vista i interpretada per la comunitat cristiana com el compliment de la tradició profètica d’Israel, la qual albira l’arribada d’un temps nou en el que Déu farà un pacte indestructible amb la humanitat. Al llarg de la història del poble jueu, les manifestacions de la voluntat de Déu de salvar el seu poble, signes del seu amor, són una constant, però, reiteradament, el poble li gira l’esquena o s’oblida d’aquest amor.

Malgrat els innombrables recordatoris que s’estableixen per segellar les diferents aliances (la Llei, monuments de pedra, sacrificis d’animals, banquets, etc.) tot acaba trencant-se per la infidelitat del poble, el seu gran pecat. Els profetes n’estan farts d’aquesta dinàmica i Jeremies no vol saber res d’aquests rituals estèrils i buits, i profetitza un temps en què Déu farà un pacte nou i definitiu amb la humanitat, les disposicions del qual no caldrà escriure-les sobre pedres o segellar-les amb sacrificis, perquè Déu les escriurà en el cor dels homes (Primera lectura).

La mort de Jesús, simbolitzada en la creu que presideix sempre les nostres assemblees, és el signe definitiu de l’amor que Déu té per a tots els homes. Aquest signe s’ha incrustat per sempre en els nostres cors pel baptisme. El gra de blat ja ha estat sembrat, el pecat del món ja ha estat jutjat i, ara, només cal esperar que la nostra comunitat i tota l’església donin fruits de vida. Celebrem l’eucaristia: donem gràcies a Déu.

Anton Ramon Sastre