Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


24 de març de 2015

CELEBREM EL PERDÓ ! - REVISIÓ DE VIDA - QUARESMA, MARÇ DE 2015

Les celebracions comunitàries de Quaresma del Sagrament del Perdó tindran lloc:

- Dimecres dia 25: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.
- Divendres dia 27: a les 9 del vespre.

Tot seguit trobareu la revisió de vida per preparar la celebració del Sagrament del Perdó a nivell personal.

¿Hi deu haver molts cristians al món que es refien de ser justos sabent que menyspreen els germans? Qui ho sap això! Tanmateix, d’entrada, hom pot decantar-se vers un sí rotund, incontestable, perquè, qui més qui menys, en pateix una mica d’aquest mal, i n’és prou conscient. Sí, he dit ‘aquest mal’ perquè el mot sembla acceptable, gens ni mica exagerat i, en un gest de franquesa, dissimuladament si voleu, ens apuntem a la llista. El nostre error, doncs, no el veuria en com som o com pensem que som, sinó en el menystenir aquells en qui jo hi endevino aquesta malaltia. Perquè en sabem massa de fer diagnòstics als qui la pateixen sense mai posar-nos a la cua. Recordem l’antiga sentència: “Metge! cura’t a tu mateix”!

:: En la lectura de l’evangeli de Lluc hem contemplat la imatge del fariseu i del cobrador d’impostos que pugen al temple. ¿En quin dels dos personatges m’he sentit identificat? :: És important que em vegi representat en una de les dues imatges. :: ¿Sóc com el publicà, doncs, o m’assemblo més al cobrador d’impostos? :: Si em sento segur de mi mateix, sóc com el fariseu. ¿Sóc, doncs, com el cobrador d’impostos? :: ¿M’he de sentir segur davant Déu pel què Ell és o pel què jo crec i/o faig? És important!

¿No considerem barroera aquesta manera insultant de presentar-se davant Déu? Pobre fariseu: no sóc com els altres homes, diu. No és ni lladre, ni injust, ni adúlter, i dejuna més del que la llei li demana. Deu ser per això que desvarieja. I tanmateix no diu cap disbarat: pensa que no ser com els altres és un do que Déu li ha concedit, i li’n dóna gràcies. En què s’equivoca, doncs? La seva ‘gratitud’ és enganyosa perquè és plena de supèrbia i, conseqüentment, perquè el mena vers el menyspreu aliè. I la supèrbia és un dels set pecats capitals. Es presenta, doncs, davant Déu consumant el seu gran pecat. Al defora, és ple de fanfarroneria; en el seu interior, un malalt terminal. Només un cor humil pot percebre Déu present.

:: ¿Mantes vegades cometo el mateix error de creure que jo no sóc com els altres homes? :: ¿Crec que les meves pregàries i les meves virtuts compren l’amor o el perdó de Déu? :: ¿L’almoina és una virtut o una obligació? :: ¿La caritat és fruit només de la meva fe o és també un deure humà? :: ¿Jutjo sovint, sense pietat, el capteniment d’aquells qui m’envolten? :: ¿Goso ferir amb els meus comentaris l’honorabilitat aliena? :: ¿La meva conversió diària és solament obra de Déu o cal que jo hi col·labori?

“Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador.” Quina dignitat i quina bellesa inspiren aquestes paraules i aquella actitud del cobrador d’impostos! És un escanyapobres però ara, havent pujat al temple, hi veu clar. Nosaltres, també en el temple de la nostra consciència, sense parlar de polítiques migrades ni de corrupcions infames, hem de prometre de no escatimar la bondat i la generositat envers els pobres de diners i d’esperit. No podem tancar els ulls per por de topar amb la mirada perduda d’aquells qui ens necessiten. Més enllà de ‘repartir’, som cridats a ‘compartir’ amb simplicitat allò que surt del cor i no pas d’una butxaca gasiva. Sí, hem de baixar del temple ben renovats. Hem de sentir-nos germans de debò!

:: “Perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat...” ¿Ho entenc bé això o és més aviat una frase que no té res a veure amb la meva vida de cada dia? :: Sóc generós, amable, alegre, condescendent, com em pertoca? :: Fe, esperança i caritat són les tres virtuts teologals (que tenen Déu per principi i per objecte). ¿He considerat mai què em demanen aquestes tres virtuts? :: ¿Em puc sentir cristià sense mai no estar disposat a convertir-me? :: ¿Sabré dir cada dia a Déu: “sigues-me propici, que sóc un pecador”?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada