29 de març 2015

Setmana Santa

Amb Diumenge de Rams, s’inicia la Setmana Santa. L’Església ens convida a contemplar i a interioritzar els darrers dies de la vida de Jesús. Malgrat els bons desigs que tots tenim, durant aquests dies no sempre és senzill trobar moments de pregària. Els infants fan vacances i molts aprofiteu aquests dies per sortir fora.

Diumenge de Rams. Benedicció dels Rams. Aclamem Jesús.
Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel.
Preguem: Senyor, doneu-nos l’entusiasme dels infants, i feu que sapiguem aclamar-vos, no amb palmes, sinó amb els fruits de les nostres bones obres.

Dilluns Sant. Als peus de Jesús.
Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum.
Preguem: Senyor, doneu-nos un cor humil i agraït, perquè us reconeguem com el Messies, i obriu-nos els ulls, perquè us identifiquem amb els pobres.

Dimarts Sant. La nit s’avança.
Ell (Judes), després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.
Preguem: Senyor, obriu-nos els ulls, perquè ens adonem del mal que fem i del mal que ens envolta. Doneu-nos coratge per cercar la veritable llum, no permeteu que visquem enganyats enmig de les tenebres.

Dimecres Sant
. La traïció.
Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.
Preguem: Senyor, infoneu–nos en els nostres cors la fidelitat indestructible envers Vós. No permeteu que aquesta fidelitat es vegi minvada per l’amor al diner, al poder, o per l’afany de protagonisme.

Dijous Sant
. Amor, Eucaristia, Servei.
Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni. I es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura.
Preguem: Senyor obriu-nos l’enteniment, perquè comprenguem que no hi pot haver comunió amb el vostre Cos i Sang, sense servei. Feu que el Vostre Cos i la Vostra Sang ens doni força per estimar-vos, i servir-vos en els pobres.

Divendres Sant. Jesús mor ignominiosament a la Creu.
Tot s’ha complert.
Preguem: Contemplant la vostra Creu, us volem donar gràcies pel vostre amor. Feu que us sapiguem reconèixer amb tots els crucificats que hi ha en el nostre món.

Dissabte Sant
. Contemplació.
Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre.
Preguem: Senyor, restem en silenci. Davant del vostre sepulcre no tenim paraules. Tampoc tenim paraules davant del sofriment del món. Aquest dia s’assembla molt a tot el que vivim. Doneu-nos esperança, feu que no caiguem en el fatalisme de dir que no hi ha res a fer.

Diumenge de Pasqua. Viu.
No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat.
Preguem: SENYOR, GRÀCIES. AMB LA VOSTRA RESURRECCIÓ,LA VIDA ADQUIREIX PLE SENTIT

Josep m Jubany

28 de març 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Amb la festa de Diumenge de Rams iniciem les celebracions de la gran setmana cristiana: la Setmana Santa, aquests dies que ens submergeixen en les celebracions que marquen tot el nostre itinerari cristià. Ens diu l’evangeli del Diumenge de Rams com molts estenien els mantells pel camí i collien ramatge pels camps i cridaven “Hosanna, beneït el qui ve en nom del Senyor”.

Sabem bé tot el procés d’aquestes manifestacions triomfals. Sant Pau en la seva carta als cristians de Filips (2,6-11) ens posa de relleu l’autèntic desenllaç “...començant a captenir-se com un home qualsevol... s’abaixà i es feu obedient fins acceptar la mort de creu”. I a partir d’aquí s’albira la Pasqua “...per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom”.

Vet aquí el camí que va seguir Jesús i el camí que ens cal seguir els cristians si de veritat volem ser fidels a aquest missatge. Que bé ho explicita l’evangeli del diumenge passat quan parla del gra de blat que perquè doni fruit és precís que mori per despuntar amb la vida plena. No podem arribar a la Pasqua sense seguir tot aquest itinerari que va seguir Jesús.

Aniria bé que en aquests dies que les activitats laborals no són tan intenses trobéssim aquells espais que afavorissin aquest clima de pregària i reflexió i que no caiguéssim en la temptació de convertir-los només en unes vacances de primavera, per no ser esclaus de totes les invitacions que se’ns fan en aquest sentit.

Lluís Saumell

24 de març 2015

CELEBREM EL PERDÓ ! - REVISIÓ DE VIDA - QUARESMA, MARÇ DE 2015

Les celebracions comunitàries de Quaresma del Sagrament del Perdó tindran lloc:

- Dimecres dia 25: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.
- Divendres dia 27: a les 9 del vespre.

Tot seguit trobareu la revisió de vida per preparar la celebració del Sagrament del Perdó a nivell personal.

¿Hi deu haver molts cristians al món que es refien de ser justos sabent que menyspreen els germans? Qui ho sap això! Tanmateix, d’entrada, hom pot decantar-se vers un sí rotund, incontestable, perquè, qui més qui menys, en pateix una mica d’aquest mal, i n’és prou conscient. Sí, he dit ‘aquest mal’ perquè el mot sembla acceptable, gens ni mica exagerat i, en un gest de franquesa, dissimuladament si voleu, ens apuntem a la llista. El nostre error, doncs, no el veuria en com som o com pensem que som, sinó en el menystenir aquells en qui jo hi endevino aquesta malaltia. Perquè en sabem massa de fer diagnòstics als qui la pateixen sense mai posar-nos a la cua. Recordem l’antiga sentència: “Metge! cura’t a tu mateix”!

:: En la lectura de l’evangeli de Lluc hem contemplat la imatge del fariseu i del cobrador d’impostos que pugen al temple. ¿En quin dels dos personatges m’he sentit identificat? :: És important que em vegi representat en una de les dues imatges. :: ¿Sóc com el publicà, doncs, o m’assemblo més al cobrador d’impostos? :: Si em sento segur de mi mateix, sóc com el fariseu. ¿Sóc, doncs, com el cobrador d’impostos? :: ¿M’he de sentir segur davant Déu pel què Ell és o pel què jo crec i/o faig? És important!

¿No considerem barroera aquesta manera insultant de presentar-se davant Déu? Pobre fariseu: no sóc com els altres homes, diu. No és ni lladre, ni injust, ni adúlter, i dejuna més del que la llei li demana. Deu ser per això que desvarieja. I tanmateix no diu cap disbarat: pensa que no ser com els altres és un do que Déu li ha concedit, i li’n dóna gràcies. En què s’equivoca, doncs? La seva ‘gratitud’ és enganyosa perquè és plena de supèrbia i, conseqüentment, perquè el mena vers el menyspreu aliè. I la supèrbia és un dels set pecats capitals. Es presenta, doncs, davant Déu consumant el seu gran pecat. Al defora, és ple de fanfarroneria; en el seu interior, un malalt terminal. Només un cor humil pot percebre Déu present.

:: ¿Mantes vegades cometo el mateix error de creure que jo no sóc com els altres homes? :: ¿Crec que les meves pregàries i les meves virtuts compren l’amor o el perdó de Déu? :: ¿L’almoina és una virtut o una obligació? :: ¿La caritat és fruit només de la meva fe o és també un deure humà? :: ¿Jutjo sovint, sense pietat, el capteniment d’aquells qui m’envolten? :: ¿Goso ferir amb els meus comentaris l’honorabilitat aliena? :: ¿La meva conversió diària és solament obra de Déu o cal que jo hi col·labori?

“Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador.” Quina dignitat i quina bellesa inspiren aquestes paraules i aquella actitud del cobrador d’impostos! És un escanyapobres però ara, havent pujat al temple, hi veu clar. Nosaltres, també en el temple de la nostra consciència, sense parlar de polítiques migrades ni de corrupcions infames, hem de prometre de no escatimar la bondat i la generositat envers els pobres de diners i d’esperit. No podem tancar els ulls per por de topar amb la mirada perduda d’aquells qui ens necessiten. Més enllà de ‘repartir’, som cridats a ‘compartir’ amb simplicitat allò que surt del cor i no pas d’una butxaca gasiva. Sí, hem de baixar del temple ben renovats. Hem de sentir-nos germans de debò!

:: “Perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat...” ¿Ho entenc bé això o és més aviat una frase que no té res a veure amb la meva vida de cada dia? :: Sóc generós, amable, alegre, condescendent, com em pertoca? :: Fe, esperança i caritat són les tres virtuts teologals (que tenen Déu per principi i per objecte). ¿He considerat mai què em demanen aquestes tres virtuts? :: ¿Em puc sentir cristià sense mai no estar disposat a convertir-me? :: ¿Sabré dir cada dia a Déu: “sigues-me propici, que sóc un pecador”?

22 de març 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

La mort de Jesús: Aliança de Déu per sempre

Ens acostem a la gran setmana en la que la litúrgia ens presenta el Misteri Pasqual de Crist, i nosaltres, a través de les celebracions, prendrem part en la salvació que la seva mort i resurrecció ens ofereixen. L’evangeli de Joan ens fa reflexionar sobre aquest misteri que és la mort i la vida que neix de nou. La semblança que utilitza és senzilla, és el cicle del gra de blat: si el gra no mor colgat a terra no naixerà l’espiga, de manera que, paradoxalment, la mort resulta ser esperança de vida nova. Jesús ha pujat a Jerusalem per celebrar la festa de la Pasqua i, conscient que s’apropa l’hora de la seva mort, invita a tots els que el volen veure, vinguin d’on vinguin, a seguir-lo i, llavors, quan el descobreixin enlairat a la creu, coneixeran que Ell és el signe de la salvació de Déu per a tots els homes, sense distinció de raça ni de nació. Joan ens presenta Jesús plenament conscient que ha arribat la seva hora i que accepta la seva mort amb plena llibertat (Evangeli).

Aquesta donació personal i lliure de Jesús per a la salvació de tots és vista i interpretada per la comunitat cristiana com el compliment de la tradició profètica d’Israel, la qual albira l’arribada d’un temps nou en el que Déu farà un pacte indestructible amb la humanitat. Al llarg de la història del poble jueu, les manifestacions de la voluntat de Déu de salvar el seu poble, signes del seu amor, són una constant, però, reiteradament, el poble li gira l’esquena o s’oblida d’aquest amor.

Malgrat els innombrables recordatoris que s’estableixen per segellar les diferents aliances (la Llei, monuments de pedra, sacrificis d’animals, banquets, etc.) tot acaba trencant-se per la infidelitat del poble, el seu gran pecat. Els profetes n’estan farts d’aquesta dinàmica i Jeremies no vol saber res d’aquests rituals estèrils i buits, i profetitza un temps en què Déu farà un pacte nou i definitiu amb la humanitat, les disposicions del qual no caldrà escriure-les sobre pedres o segellar-les amb sacrificis, perquè Déu les escriurà en el cor dels homes (Primera lectura).

La mort de Jesús, simbolitzada en la creu que presideix sempre les nostres assemblees, és el signe definitiu de l’amor que Déu té per a tots els homes. Aquest signe s’ha incrustat per sempre en els nostres cors pel baptisme. El gra de blat ja ha estat sembrat, el pecat del món ja ha estat jutjat i, ara, només cal esperar que la nostra comunitat i tota l’església donin fruits de vida. Celebrem l’eucaristia: donem gràcies a Déu.

Anton Ramon Sastre

21 de març 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 22
Dia del Seminari
(diumenge més proper a la festa de Sant Josep)

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

Dilluns, 23

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Quarta (i darrera) Conferència Quaresmal de les Sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades pel CIC i la nostra Comunitat, que tindrà lloc a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a les 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: Sal i llum en el món. Ser-hi amb esperança, i el professor Antoni Bassas, periodista, ens parlarà des de la visió "En el món de la comunicació"

Dimarts, 24

Casal Sant Ildefons: Xerrada sobre la dona a l’Islam, a càrrec de la Sra. Maribel Pendàs

Dissabte, 28
Excursió de fi de trimestre de l'Agrupament Escolta Joan Maragal els dies 28, 29 i 30, a la casa "El corral de Mataró" d’Arbúcies

20 de març 2015

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

En temps de Quaresma no hi ha celebracions comunitàries del Baptisme; la propera serà el diumenge 19 d'abril, ja en temps de Pasqua.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

17 de març 2015

Segona Conferència de Quaresma: Prof. Eduard Sala Cap de l’Àrea Social de Càritas Diocesana de Barcelona (9-3-15)

Va començar la seva dissertació amb una declaració de principis del llibre de Robert Fulghum “Todo lo que realmente necesito saber lo aprendí en el parvulario”, que per la seva extensió, encara que sigui curt, no cap en aquest resum, però val la pena llegir-lo.

Aquesta introducció serveix per saber quin és el nostre “Nord”; agafar-nos de les mans i no aïllar-nos per no caminar a les palpentes. També va citar el llibre de Francesc Torralba El sentit de la vida, que en el seu últim paràgraf es pregunta: ¿Com saber que la meva vida ha estat merescuda de ser viscuda?

El nostre “Nord” no sabem on és, simplement caminem, sovint sense saber on anem, però sí que sabem que compartim un “Nord” determinat... Déu, Jesús, Sant Ildefons, qualsevol mitjancer, sigui qui sigui, és aquell amb qui fas el teu diàleg transcendent.

Jesús va fixar un “Nord” ben clar, que Benet XVI va descriure molt bé en l’encíclica “Deus caritas est”, Déu és amor, però conscients que no és només per mi ni per tu, és per nosaltres. Si no hi ha esperança pels pobres no n’hi haurà per ningú. Si no hi ha esperança per tothom tampoc n’hi haurà per nosaltres.

Tot plegat suscita moltes preguntes: Si Jesús vingués avui aquí on som ara, ens reconeixeria com a seguidors seus? Recordem la trobada de Jesús amb el fariseu que li pregunta, què he de fer? I Jesús li respon: deixa-ho tot i segueix-me; o bé quan Pere des de la barca rep la invitació del Senyor a seguir-lo, la resposta és la mateixa, i alerta, que Pere no era un pescador qualsevol, era l’amo. Tots estem cridats a alguna cosa més gran.

15 de març 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

“Tant va estimar Déu el món que va donar el seu Fill…”, Jo, 3,16

Un esclat meravellós de Déu, en el seu amor als homes, fills i filles seves. Les cròniques del pecat i de la infidelitat de l’home a Déu, tenen el seu paral·lelisme amb l’amor i el perdó de Déu vers aquest. Tots nosaltres responem a Déu o bé amb la fe o bé amb la incredulitat, però solament el qui creu en el Fill de Déu no serà condemnat. Fe o incredulitat són presents en la història humana, tots dos són objecte de l’avançament d’un judici definitiu de Déu i també el criteri darrer de la salvació. Crist ha estat aquest signe fidel i gratuït d’amor i tendresa de Déu, sagrament de la seva constant compassió i misericòrdia amb tots els pecadors, i cap home pot atribuir-se cap mèrit propi, però sí el desmèrit que el desacredita com a persona i com a cristià. Estem salvats per pura gràcia i per mitjà de la fe, perquè tot és un “do” de Déu; les nostres obres no compten per res. El manament de Déu, el més important, el d’estimar, ens ha precedit. Ha estat ell el primer de portar-lo a terme. Amb paraules i obres que l’acrediten a bastament.

Déu no pot menys que estimar, ja que tot Ell és amor i vol que siguem feliços de veritat. Alerta, doncs, perquè ai de nosaltres si no reaccionem davant la indiferència o la rutina! Sortim de l ‘olla on es couen els pecats però sense caure en les brases de la psicologia per explicar el que no és explicable del mal que fem o del bé que deixem de fer. El secret dels homes que estimen rau en un cor que batega més i millor quan sap acceptar i acceptar-se, perdonar amb generositat, quan comprèn, quan lluita per la pròpia conversió que mai no estarà closa del tot. És per aquest motiu que mai no podem deixar de pregar i l’Eucaristia celebrada i viscuda comunitàriament ens ha de permetre d’avançar tot aprenent que buscar el bé de l’altre amb preocupació i ocupació és d’alguna manera fer brillar més clarament els ulls amorosos del Pare, ric en l’amor paternal, maternal i fraternal de tota criatura.

Francesc Xavier de Dou

14 de març 2015

La setmana dia a dia

Dilluns, 16
Cateques
i setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera Conferència Quaresmal
de les Sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades pel CIC i la nostra Comunitat. La conferència tindrà lloc a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a les 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: Sal i llum en el món. Ser-hi amb esperança i la professora Núria de Gispert, presidenta del Parlamant de Catalunya, ens parlarà des de la visió "En el món polític"

Dimarts, 17
Casal
Sant Ildefons: Xerrada sobre Quaresma i Pasqua a càrrec del P. Josep M. Massana

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 18
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 21

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 22
Dia del Seminari
(diumenge més proper a la festa de Sant Josep)

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec durant el matí

12 de març 2015

Segon aniversari de l'elecció del Papa Francesc

Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è Papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave.

És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI.

Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001. Escollí el seu nom papal en semblança a Sant Francesc d'Assís. Dos anys plens d’anècdotes i homilies colpidores que estan removent els fonaments de l’Església. L’Exhortació Apostòlica Evangelii Gaudium és el full de ruta que està seguint amb fermesa. Hi ha molta esperança posada en les resolucions del proper Sínode de Bisbes de l’octubre d’aquest any, després de l’experiència prèvia del Sínode extraordinari de l’any passat.

10 de març 2015

Primera Conferència de Quaresma - Professor Dr. Francesc Torralba (2-3-15)

Ser sal i llum en el món significa ser testimonis de Jesús i ser-hi amb esperança. I pel que fa al món intel·lectual, com s’hi ha de ser per ser significatiu?

A l’Evangelii Gaudium el Papa Francesc evoca dos modes d’estar en el món: com a espectador i com a actor. L’espectador es limita a veure-ho tot, a contemplar-ho sense implicar-s’hi; l’actor en canvi es compromet perquè se sent cridat a fer-ho malgrat que entrar-hi a fons fa por perquè hi ha el risc d’equivocar-se, de fracassar i d’estar exposat a la crítica, ho faci des de l’àmbit que ho faci: sindical, monàstic, polític, empresarial, etc.

Avui, intentar ser cristià en l’àgora intel·lectual té enormes dificultats, però cal ser-hi amb esperança. ¿Com ser-hi, però, amb esperança i no ser qualificat d’ingenu, innocent, pueril o fins i tot càndid? Cal ser-hi estimant, creient i esperant aconseguir un món distint, un món millor.

L’antídot de l’esperança és la desesperació. És no veure cap possibilitat de canvi ni de millorar res, és estar en un pou on tot és fosc. L’esperançat veu possibilitats, es posa en moviment, la desesperació paralitza. “No hi ha res a fer” és la manifestació popular de la desesperació; en contraposició a l’esperança “tot està per fer”.

Els anys 60-70 del segle passat hi havia molta esperança, molts llibres parlaven de l’esperança. Avui més aviat es parla de desencantament, de final, d’acabament d’agonia. El desesperat només veu runes i crea un terreny adobat per a messies oportunistes que surten com bolets, però cal saber veure brots verds enmig de les runes.

Davant de notícies summament negatives com les actuals (execucions salvatges filmades per ser emeses per internet) costa mantenir raonablement l’objectivitat de l’esperança. Però sempre es pot avançar perquè a la vegada hi ha confiança en què el futur pot ser diferent. Nosaltres sembrem i altres recolliran, de la mateixa manera que nosaltres recollim el que altres van sembrar fa temps. Pensem en exemples com la democràcia, el vot de la dona, la regulació del món del treball, l’horari laboral ...

08 de març 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic; tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Pot semblar estrany llegir a l’Evangeli que Jesús, en trobar al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts, es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules. És una imatge violenta que no veiem en Jesús en altres passatges de l’Evangeli. No ens hem d’estranyar de la seva indignació, ja que en tot el seu missatge ens parla i ens mostra la gratuïtat de Déu que estima les persones sense límits i vol veure en elles amor i solidaritat i, per tant, una vida convertida en mercat, on tot es compra i es ven, és la perversió més destructora d’allò que Jesús vol promoure entre nosaltres. D’aquí ve la seva indignació.

Jesús es presenta en el nostre món com un Amor que es manifesta en el seu més alt grau: donant-se completament pels que s’estima, un amor que no es compra ni es ven. Ens cal tenir clar i no oblidar la gratuïtat de Déu, que estima tant el món, que arriba a l’extrem de donar-nos el seu Fill únic, Jesús.

Llegim al llibre d l’Èxode: Déu digué no tinguis altres déus fora de mi. Que poc ens costa caure en el parany de deixar de banda aquesta gratuïtat de Déu i tenir altres déus, com són el diner, el poder, la mentida, l’egoisme, el benefici propi, el prestigi, etc. etc.!

Ens diu la primera carta de sant Pau als cristians de Corint: “en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes”. Convençuts d’aquesta saviesa i poder de Déu, contagiem-nos de la seva gratuïtat, del seu amor cap al món, cap a totes les persones, i seguint l’exemple de Jesús, estimem sense esperar res a canvi, deixem de banda aquests altres déus que ens tempten i humanitzem el nostre món, fent-lo més just i solidari.

Maite Cura

07 de març 2015

La setmana dia a dia

Diumenge, 8
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Pasqua.S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 9
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Segona Conferència Quaresmal de les Sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades pel CIC i la nostra Comunitat. Tindrà lloc a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a les 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: Sal i llum en el món. Ser-hi amb esperança i el professor Salvador Busquets, director general de Càritas ens parlarà des de la visió "En el món social"

Dimarts, 10
Casal Sant Ildefons: Excursió de tot el dia a Sitges amb tren. Visita optativa al Museu “Cau Ferrat”

Dissabte, 14
Activitats de l'Esplai i de l'Agrupament Escolta de 4 a 7 de la tarda

06 de març 2015

Els primers cinc anys del portal Catalunya Religió

Internet ha ofert nombroses possibilitats d’èxit als mitjans de comunicació més especialitzats. Aquest és el cas de Catalunya Religió, un portal web d’informació religiosa amb cobertura a nivell català i amb un aprofundiment que no permeten les publicacions en paper.

Enguany celebra cinc anys de la seva creació amb una funció ben definida: explicar la realitat de l’Església a Catalunya que no apareix als mitjans més generalistes. Com a objectiu a llarg termini, el seu director, Jordi Llisterri, desitja que el projecte es converteixi en un portal que “sigui realment Catalunya Religió en què es pugui trobar informació de tota la realitat de l’Església de Catalunya i de la presència de les altres comunitats religioses”.

Aquest lustre se celebrarà, com confessa Llisterri, “treballant molt més”, amb una renovació de la visualització del web. El conseller d’Interior, Felip Puig, així com el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, i el director de l'oficina d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona, Ignasi Garcia Clavel, van participar en la celebració dels cinc anys d’un portal que, segons ells, “és font de riquesa per al país” i van brindar perquè continuï endavant “obrint-se a la diversitat religiosa de Catalunya."


04 de març 2015

El diàleg interreligiós, arran de l’atemptat contra el Charlie Hebdo a París

L’atemptat contra el setmanari Charlie Hebdo a París és una manifestació més del greu conflicte entre Món Àrab i Occident. Conflicte de moltes dimensions, que ha costat milers de morts, fonamentalment del món àrab, la quasi total destrucció de quatre països i l’aparició d’organitzacions alimentades per l’odi contra occident.

Cristianisme s.XXI
convoca una sessió per reflexionar-hi el proper dissabte 7 de març, de 10h. a quarts de dues, a St. Ildefons, Madrazo 92.

Comptarem amb: Joan Botam, del Centre Ecumènic de Barcelona: És un conflicte religiós? barreja d'elements econòmics, polítics, militars, culturals... Joel Cortès, Pastor de l’Església Evangèlica: Què passa amb les massacres de cristians a aquests països (Àfrica, Orient Mitjà..)? Mohamed Halhoul, Secretari General de la Federació del Consell Islàmic de Catalunya: Com ens desborden uns fets d'aquesta naturalesa? Enric Vendrell, Director General d'Afers Religiosos: Què fa aquí l'administració de cara el diàleg? Quines dificultats troba?

02 de març 2015

Reunió extraordinària de la Comunitat promoguda pel Consell Pastoral

El proper dissabte dia 7 a 2/4 d'11 del matí es farà una trobada organitzada pel Consell Pastoral per contestar algunes de les preguntes que ha promogut el Papa Francesc arran del Sínode dels Bisbes de l'octubre de l'any passat.

Del 5 al 19 d'octubre de 2014 es va reunir el Sínode de Bisbes. En acabar la III Assemblea General Extraordinària del Sínode sobre "Els desafiaments pastorals de la família en el context de l'evangelització", el Papa decidí donar a conèixer públicament la Relatio Synodi, document amb el que van concloure els treballs sinodals.

Al mateix temps, el Sant Pare indicà que aquest document constituirà els "Lineamenta" per la XIV Assemblea General Ordinària sobre el tema "La vocació i la missió de la família en l'Església i en el món"que tindrà lloc del 4 al 25 d'octubre d'enguany.

Amb la Relatio Synodi, que s'envia com Lineamenta, s'invita a les Conferències Episcopals a respondre un qüestionari i demana que impliquin a tots els components de les esglésies particulars i institucions acadèmiques, organitzacions, agregacions laiques i altres instàncies eclesials.

Amb aquest esperit, el Consell Pastoral convoca aquesta trobada i convida a participar-hi tothom qui vulgui col·laborar a respondre el qüestionari.

La trobada finalitzarà com a molt tard a 2/4 de 2 del migdia.

01 de març 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

José Ignacio González Faus, deia el passat diumenge 15 de febrer a La Vanguardia, a la «Carta a un islamista de Al Qaeda» el següent : « ...tota fe religiosa és necessàriament dinàmica: creix i canvia conforme creixem nosaltres. En el cas de la meva fe cristiana, reconeixem que molts textos del Primer Testament estan avui superats: transmeten alguna cosa vàlida (per exemple, que Déu és just i estima la justícia) però ho transmeten de forma avui inservible, pròpia de temps més foscos...» Ben cert. Els textos d'avui son un exemple molt clar d'aquesta afirmació d'en González Faus.

Si oblidem el que ens han ensenyat sobre la història d'Abraham, i connectem, de forma espontània i sincera, amb allò que pensem, i sobre tot amb allò que sentim davant d'aquesta història, tal volta farem nostra la resposta de Dan al monjo Simon en la novel·la de Marie Balmary, «El monjo i la psicoanalista». Potser ens atrevirem a dir: «...¡és una cosa horrible! Sí, al final tots dos en surten vius, el pare i el fill, però no puc pas dir que l'episodi acabi bé. ¿Què en queda de la llibertat d'Abraham, si té damunt el cap un déu capaç de demanar-li, encara que sigui una sola vegada, una cosa com aquella? (...) No hi ha pitjor religió que aquesta. O si ho puc dir de la manera que em ve ara mateix al cap: ¡Abraham és el pitjor d'un pare!» O -com després afegeix Ruth- «el pare del pitjor. (...) Ell es considerat en les nostres cultures com el creient exemplar.

Doncs bé, aquell episodi ofereix el model original de totes les derives fanàtiques, dels integrismes.» Matar en nom de Déu. ¿Com ha de ser un déu que és capaç de demanar una cosa així? ¿Un déu que posa a prova un humà per veure si li venera, o més exactament, si se li sotmet totalment, fins a la bogeria?. Aquest és un déu-ogre, devorador d'homes. No és, no pot ser pas el Déu veritable. Tot i conscients del caràcter limitat i simbòlic del nostre llenguatge quan parlem de Déu, podem dir que Ell no pot odiar, perquè és l'Amor; no pot fer obres de foscor, perquè és la Llum (1Jn. 1,5; 4,8) Doncs, bé, Déu no pot demanar a un pare que mati el seu fill, per mostrar -a qui? a sí mateix? a tots els mortals?- que ell és el poderós, aquell a qui tot se li sotmet. Aquest déu és un ídol, un EGO superinflat i divinitzat. En realitat, una projecció dels nostres cors petits, egòlatres, autocomplaents, desitjosos de poder i domini sobre els altres.

Com l'Emperador de Pèrsia, Jerjes I, qui va prometre a Leònides I , Rei d'Esparta, que li donaria glòria, honor i poder si se li sotmetia. Sona igual que la tercera temptació que proposa Satanàs a Crist en el desert: «Et donaré tot això si et prosternes i m'adores» (Mt. 4,9). Es a dir, si negava la seva dignitat i la seva llibertat. No, aquest no és pas el Déu que va emergint al llarg de l'Antic Testament, i que esclata més plenament en el Nou. Aquell que diu per boca dels qui millor l'han conegut i se li han acostat, els profetes i els salmistes: «...el que jo vull és amor, i no sacrificis, coneixement de Déu i no pas holocaustos» (Osees,6,6; Mateu, 9,13). El déu-ogre no és «el Déu que ens ha fet», sinó «el déu que ens fem». El que ens hem fet tantes vegades al llarg de la història.