02 de febrer 2015

Resum de l'Assemblea de gener

El dilluns dia 12 de gener celebràrem la primera assemblea de l’any, amb el suggerent títol “Estels d’esperança”. El tema d’aquesta trobada sorgí d’un debat del Consell Pastoral del mes de desembre. En aquest consell és reflexionà sobre quin missatge d’esperança ens aportava el Nadal d’enguany.

Fou un debat intens, i ens adonarem que malgrat les dificultats que estan vivint tantes persones a causa de la crisi econòmica, i també tota la preocupació que comporta l’actual moment polític del nostre país, no tot era negatiu. Hi ha persones i institucions que treballen de forma eficaç per millorar la vida de les persones, treball sovint amagat i poc conegut. Per aquest motiu s’acordà organitzar una assemblea amb aquest títol, i es va convidar a dues persones que estan fortament involucrades amb institucions que treballen en el camp de la inserció sociolaboral.

Convidàrem a la nostra Assemblea a Elvira Rocío, doctora en sociologia i directora de la institució “Estel Tàpia”, i a Mn. Josep M Fisa , fundador i ànima de Solidança. Dues institucions que darrerament la nostra comunitat ha ajudat. La col·lecta de la Nit de Nadal fou destinada a Estel Tàpia i la roba i joguines que es recullen a la nostra parròquia van destinades a Solidança.

Rocío Elvira ens presentà Estel Tàpia. Institució que té la seu al barri del Raval, que dóna feina a persones amb greus mancances personals ( psíquiques, de marginació etc). A Estel Tàpia se’ls dóna la possibilitat de treballar, però sobretot es preocupen perquè augmenti la seva autoestima, vagin adquirint la cultura del treball, hàbits de responsabilitat, i siguin respectades en la seva dignitat personal. Estel Tàpia dóna feina a unes 90 persones. Són les assistents socials qui les adrecen a aquesta institució.
Josep M Fisa explicà el projecte de Solidança. Projecte que té més de 15 anys i es dedica a la rehabilitació de roba, i a la seva venda. Més que programes i objectius, Mn. Fisa ens presentà un testimoni. En Salva, persona que desprès d’haver treballat durant molts anys en l’empresa privada, es quedà sense feina, fet que li comportà un ensorrament anímic i una gran depressió. Ha estat a Solidança on ha trobat una nova oportunitat. Fou molt emotiu en la seva explicació.

Acabà l’Assemblea amb un diàleg entre els ponents i els assistents. El ressò de desprès de l’Assemblea ha estat unànime. Fou una trobada que ens mostrà que malgrat totes les dificultats, hi ha persones i institucions que discretament, però eficaçment, treballen per dignificar la nostra societat.