Dimecres de cendra

El dimecres de cendra és l’inici del temps quaresmal, temps de preparació a la festivitat central del cristianisme: la Pasqua del Senyor. En iniciar aquest temps de quaresma potser n’hi hauria prou en cercar espais per tal d’examinar-nos per dintre, és a dir, mirar el nostre cor i veure si ens trobem en disposició de posar-nos a tir de l’Esperit de Jesús. Això ens ho diem tot sovint, però no tenim temps de fer-ho.

Estem molt atrafegats amb els neguits de cada dia, amb les nostres obligacions quotidianes, ens agitem obsessivament i creem autèntics remolins de vent al nostre voltant. Estem advertits, però, que l’Esperit de Déu no es troba enmig de les turbulències, ni enmig del soroll dels carrers i de les places, sinó que la seva presència és com un vent suau.

En el fons es tracta de saber de si som capaços de no fer volar coloms com sempre o bé si estem disposats a endinsar-nos en el nostre cor acompanyats de l’Esperit i, en la nostra solitud, reconèixer la nostra finitud. La cendra al cap és bàsicament el signe d’aquest esforç que hauríem de fer: reconèixer que som limitats, que els nostres actes estan plens d’ambigüitats, que som febles, que necessitem ajut. “Convertiu-vos i creieu en l’evangeli”. Si no canviem d’actitud és molt difícil que sentim la veu de l’Esperit.

El salm d’aquest dia ens fa pregar tot dient “compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant”. Invocar la compassió de Déu és tant com dir-li que es posi al nostre costat, que ens ajudi a comprendre, que ens ajudi a caminar, que ens ajudi a estimar, perquè reconeixem la nostra finitud. I l’evangeli d’aquest dia ens recorda que tot el que nosaltres podem fer durant aquest temps, tot un símbol de la nostra vida, és fer-ho en silenci, sense soroll, sense vistositat.

Podem ajudar al necessitat, podem dejunar, podem fer abstinència, podem fer penitència, podem fer tots els signes que pensem que ens ajuden a recordar el nostre propòsit de conversió, però cal que tot això ho fem enmig del silenci, aquietant el nostre cor, asserenant el nostre esperit. És indispensable cercar espais per poder pregar, per poder invocar la compassió de Déu. Un programa de conversió podria ser intentar-ho, disposar-nos a viure amb una altra actitud. “El teu Pare, que veu tot el que és secret, t’ho recompensarà”.

Anton Ramon Sastre