11 de gener 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

L’experiència fonamental de Jesús

En aquest passatge trobem el nucli de l’experiència de Jesús. Joan el Baptista va ser el seu mestre. Com ho sabem? “El que ve darrera meu” en el llenguatge semita és la manera de designar un deixeble. ¿Com el Baptista ens presenta Jesús? El presenta con l’espòs d’Israel, igual que els profetes presentaven Jahveh (Is 62,2-4; Os 2,18). Ens ho expressa amb el signe establert en llei jueva del levirat (Dt 25,5ss; Rut, 4, 1-12) “No sóc digne de deslligar-li la corretja del calçat”, no sóc qui per suplantar-lo.

El baptisme de Joan és una proposta exigent, que acull qui desitja un canvi profund de les estructures socials. Endinsar-se en l’aigua indica ruptura, mort, amb les injustícies comeses per la societat alienes a les calamitats que pateixen la majoria dels habitants, i no els permet viure com a persones humanes. Tot el poble se sentia còmplice de tal situació, per això acudien a Joan, ja que amb les nostres accions i omissions, tots, d’alguna manera, som responsables del destí de la humanitat.

Jesús, doncs, assumeix de forma lliure i conscient la situació injusta i opressora del seu poble. Entra a l’aigua, es fa batejar i surt “pujant de l’aigua”. Això indica que en Ell s’ha iniciat una realitat radicalment nova. Jesús va seguir la proposta del Baptista i la va superar. “Va pujar des de dins” perquè es tracta d’una experiència interior, fonda, no tangible ni visible, l’efusió de l’Esperit que és força d’amor i de vida que l’omple plenament i l’uneix amb el Pare. Per això ens diu l’evangelista que se li van obrir els cels. Per explicitar-ho, Marc envia un senyal i unes paraules. El colom és signe de fidelitat ja que és l’ocell que sempre torna al seu niu, igual que l’Esperit Sant té com a niu el cor humà, i en Jesús ha trobat total acolliment. Les paraules: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”, van dirigides personalment a Jesús i ens remeten a Is 42, 1-7; 61, 1-3; Salm 2,7. Així podem dir que d’aquí rau la seva experiència fonamental i singular, on Ell s’obre de bat a bat a l’Esperit, es deixa guiar per sempre per Ell i pren consciència de la seva missió de ser el Messies d’Israel. Tota l’acció de Jesús radica d’aquesta experiència, i la seva activitat no és activisme, sinó traducció i transmissió de l’amor viscut i experimentat. Estima tots els fills de Déu igual que el Pare, amb un amor que transcendeix qualsevol límit. Meditar aquests textos ens pot facilitar connectar d’alguna manera amb la vivència de Jesús, o almenys desitjar-la i buscar-la.

Esther Bochita