01 de desembre 2014

Advent: L’expectativa d’un món afamat

Potser no els han encès encara, però els artefactes lluminosos ja pengen entre les façanes de les cases dels nostres carrers. Quan tot estigui parat, tota la ciutat es vestirà de llum per celebrar la gran festa anyal del comerç, festa que no té assenyalat cap dia concret, sinó que és tot un període (com més llarg millor) en el que tots estem convidats a comprar per celebrar alguna cosa, encara que res no hagi canviat en el nostre entorn. Paquets grans o petits però sempre embolcallats amb paper lluent de regal; paquets amb un destinatari a qui pensem fer més content i feliç, sense mai haver-li preguntat si ja ho és o no. Ens anima sentir vells cants de “Nadal”, encara que ja ningú pari atenció a les seves lletres, perquè ambienten les botigues, els carrers i les places, en els que s’hi mouen desenes de “Papàs Noëls”, desendreçats i malvestits. Tot aquest moviment i tot aquest afany de despesa ens aboca a fer-nos una pregunta: Quin és el dia de la celebració? I què celebrarem? Tots coneixem persones a les qui aquest temps nadalenc els entristeix, els avorreix, els fa sentir malament i, per tant, volen que passi com més aviat millor. Tots coneixem persones properes que així ho expressen (deixant de banda els intel·lectuals avançats d’ofici) i ens sorprèn que no participin d’aquest immens festival anònim.

Per a nosaltres, seguidors de Jesús, preparar-nos per celebrar el seu naixement no és només fer preparatius per festejar el seu aniversari. Si després de més de dos mil anys continuem celebrant el naixement d’algú a qui mai no hem vist és perquè, des de la nostra fe, de la fe que hem rebut dels nostres pares, tots confessem que a les nostres celebracions recordem el naixement de Jesús, celebrem el seu memorial, i que Ell, per mitjà del seu Esperit, torna a fer-se present amb tota la seva força alliberadora. Per això a les nostres assemblees proclamem que Ell és el Messies, que Ell és la Paraula de Déu que ens continua parlant, que és el Fill de Déu fet home, que continua estimant-nos fins a la mort, que ens accepta al seu costat per fer possible, avui, que el Regne de Déu creixi a la terra. Però aquesta celebració festiva no pot transportar-nos fora del temps que ens toca viure. “Estigueu atents, vetlleu... ho dic a tothom: Vetlleu”.


Amb aquestes paraules comença i acaba l’evangeli del primer diumenge d’advent. L’evangeli de Sant Marc, que ens guiarà durant tot aquest any, ens col·loca en una perspectiva realista, ens col·loca en el temps històric en el qual ens toca viure. El nostre és un temps ple d’incerteses, d’escàndols que es volen amagar, de confusió, de neguits, de falsos optimismes i il·lusions, però sobretot d’extrema pobresa per a molts. Això, avui, ho diem i ho sentim dir a totes hores, fins al punt de deixar-nos paralitzats, de no saber com reaccionar. Però precisament perquè el nostre temps és així, cal no badar, cal saber mirar i observar al nostre voltant, cal saber veure les necessitats urgents, cal no distreure’s en futileses, cal saber triar. Hi ha massa sofriment en el món i en el nostre entorn per aturar-nos a pensar què serà de nosaltres demà. Mentre Ell no torni, avui cal saber donar resposta immediata al sofriment dels altres. És la resposta ètica que avui ens toca donar a tots els qui seguim Jesús i que li pertoca donar a tota l’església. “Estigueu atents, vetlleu... ho dic a tothom: Vetlleu”.

Anton Ramon Sastre