Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


16 de novembre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

L’any litúrgic està arribat a la seva fi, això es nota amb el to de les lectures. L’evangeli d’aquest diumenge recull la paràbola dels talents i de quina manera ens cal fer-los fructificar. Si haguéssim de resumir-ho en una sola frase diríem de quina manera ens cal aprofitar el temps. És important que cadascú descobreixi els seus dons per saber-los fer fructificar.

I donant una mirada a les lectures, amb la mentalitat d’avui xoca una mica aquesta primera. No oblidem, però, la mentalitat de l’època en què fou escrita. M’agrada molt el comentari que fa un escripturista quan diu que el final del llibre dels proverbis fa pensar que sigui una metàfora de la saviesa i diu en què consisteix. L’autèntica és la que surt del nostre interior, que no és externa, perquè l’externa és fugissera. Es posa també de manifest la inquietud en què les primeres comunitats vivien pensant que la fi dels temps era imminent. Sant Pau no hi dóna resposta, només invita a la vigilància perquè quan arribi els trobi preparats.

Centrant-nos ara en l’evangeli, la paràbola dels talents, com totes les paràboles, no es pot interpretar al peu de la lletra, arribaríem a la conclusió que no tenen res a veure amb el pensament de Jesús; no es tracta d’especular per veure com es poden fer quants més guanys millor. Analitzem la paràbola: els dos primers administradors es posen tot seguit a treballar, han duplicat els talents rebuts i el seu esforç és premiat. El missatge de Jesús és ben clar: sí a la creativitat, no a la fe enterrada sota el conformisme, sí al seguiment compromès de Jesús.

Parlem ara del tercer personatge. Ens diu l’evangeli ”vaig tenir por i vaig amagar els diners” per què amaga els diners, per por? per mandra? Tot això es presta a una reflexió seriosa, pensem-ho a nivell personal. Quantes vegades nosaltres per por de complicar-nos la vida o per mandra de reflexionar hem defugit de les nostres responsabilitats; seria un error presentar-nos davant Déu amb l’actitud del tercer administrador, i seria llastimós que el missatge de l’evangeli no ens hagués servit per transformar la nostra vida. Pensem-ho també a nivell de l’Església en general i també de la comunitat cristiana en particular, potser tots plegats ens refugiem davant els reptes que ens planteja la ciència avui dia i a quan s’ acabarà per donar-li la raó. Avui més que mai ens cal estar oberts i receptius davant dels reptes que ens planteja la societat moderna.

Lluís Saumell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada