Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


19 d’octubre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Pau se n'alegra de la FE activa, l'AMOR incansable i l'ESPERANÇA constant en Jesús, de la comunitat de Tessalònica. Recorda com els va anunciar l'evangeli amb tota la plenitud de l'Esperit Sant. Nosaltres, durant molts anys, hem entès la Fe com l'acceptació intel·lectual de «veritats» o «dogmes».

Havíem perdut el seu significat més pregon: la nostra fe és creure en Crist. És una vivència fonda de confiança en Ell, en el que és, el què diu, el què fa. Vivència teixida de convicció, d'emocions i sentiments pregons. Confiança que perdura fins i tot en els moments en què no l'entenem, segurs que finalment es farà la llum, l'harmonia, la veritat, i la pau.

Ostres, Senyor! Com havien de viure els teus deixebles la promesa que els donaries de menjar la teva carn i beure la teva sang. Hem perdut la capacitat d'escàndol, però Jesús va ser escandalós, fins i tot pels qui el seguien. Ja accepto, Senyor, que si la fe és un vincle amb Tu, neixi i creixi lentament amb progressions i regressions, com la vida mateixa. No podem créixer i progressar sense regressar.

Demanem al Crist que la nostra fe sigui activa. Que busqui mirar, valorar i entendre les coses d'aquest món -també «el dret a decidir»- com ell ho fa. Fes que el nostre amor, Senyor, sigui incansable, però no perquè no es cansi. I tant que es cansa!

Tu també et vas cansar: «Fins quan hauré de suportar aquesta generació incrèdula!» vas dir en un moment determinat. Nosaltres, però, ho esperem tot de tu, inclosa la nostra esperança. Dóna’ns, Crist, la plenitud del teu Esperit que ens ensenyi a discernir i a decidir. Sabrem respondre, com tu, a les preguntes o acusacions dels instruïts i bons, quan posen la llei per sobre de les persones.

Els fariseus et feien preguntes no per saber sincerament què pensaves, sinó per fer-te caure en un parany. I et van acusar i condemnar perquè no guardaves la Llei. A tu que vas venir a donar-li el seu compliment! Avui moltes persones s'espanten -o ens espantem- quan sentim parlar de «desobediència civil». I de fet posem en el mateix sac robar, violar, matar, o defensar la llibertat d'un poble per decidir el seu futur.

Senyor, tu vas practicar moltes vegades la desobediència davant les lleis que les autoritats del teu temps esgrimien sense atenció a les persones. Et va costar el seu odi i et van prendre la vida, però vas fer la voluntat del Pare, i ens vas dur la salvació. Dóna’ns el teu Esperit per saber què convé fer en el moment present.
Santiago Quijano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada