31 d’octubre 2014

Els dilluns dels Drets Humans

El dilluns dia 3 a les 19 h, a la seu de Cristianisme i Justícia (c/Roger de Llúria, 13) tindrà lloc la sessió que porta per títol: Xarxes socials, llibertat d’expressió i dret a l’oblit. Límits i riscos. L'entrada és lliure i no cal inscripció prèvia.

Els darrers deu anys hem viscut una gran eclosió de les xarxes socials. Han suposat una gran democratització de la informació i han contribuït a la participació social i política. Però, alhora, també proliferen diverses formes de mal ús. A més, la nostra vida privada queda cada cop més exposada, com han demostrat els darrers casos d’espionatge i seguiment per part dels governs. Quins són els avantatges i els límits de les xarxes socials?

En seran ponents Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra; Josep Jover, advocat especialitzat en propietat intel·lectual, drets d’autor i TIC; Ismael Peña-López, professor dels Estudis de Dret i de Ciència Política de la UOC, investigador a l'Internet Interdisciplinary Institute i Director del projecte d'Innovació Oberta de la Fundació Jaume Bofill.

30 d’octubre 2014

1ª trobada del curs 2014 – 2015 de la Catequesi Familiar: Tots Sants. Full de reflexió pels pares i catequistes.

En referència a l’origen històric de la festivitat litúrgica de Tots Sants, tot i tenir unes circumstàncies una mica ambigües, si hi reflexionem en profunditat podem descobrir el seu veritable sentit.

A la Roma imperial, a més a més d’un gran nombre de temples dedicats a les diferents divinitats del culte politeista, hi havia un esplèndid temple dedicat a totes les divinitats de l’imperi, anomenat Panteó, que per cert, és dels més ben conservats de la Roma actual.

Donada la facilitat popular de confondre tots els sants amb tots els déus, quan els responsables de l’Església cristiana van assumir l’ús d’aquest temple no van dubtar en dedicar-lo a Tots els Sants, però els textos bíblics que s’escolliren per expressar el sentit de Tots Sants van aclarir la cosa. D’aquí que una reflexió sobre tot això ens ajuda a clarificar el sentit i el valor de la festivitat cristiana de Tots Sants, sense confondre-la, tampoc, amb la dels Fidels Difunts.

Per altra banda, aquest any, hem començat el text del Calendari Litúrgic posant l’Índex Cronològic del Nou Testament a fi de situar bé cada escrit en relació amb els altres i veure les influències entre ells. El primer autor que parla de la relació dels fidels cristians difunts amb Jesús ressuscitat és Sant Pau en la seva primera carta als cristians de Tessalònica. Pau els envia aquesta carta, per mitjà de Timoteu, en la que aclareix unes qüestions sobre com i quan seria la segona vinguda del Senyor, i quina era la situació dels cristians difunts durant aquest temps d’espera.

Això indica que aquesta temàtica era ja d’interès especial per als primers cristians. Pau felicita els fidels de Tessalònica per la seva perseverança en la fe, malgrat els sofriments que han de patir per part d'alguns conciutadans. Els felicita i els agraeix la seva fidelitat a Jesús Crist, i els recorda que Déu vol que visquem la nostra pròpia vida amb santedat i respecte, sense que ningú perjudiqui ni s’aprofiti dels altres:

29 d’octubre 2014

Eucaristia pels difunts de la comunitat que han mort el darrer any

El proper diumenge dia 2 de novembre l’Església celebra el dia dels Fidels Difunts.

Enguany, com que la festivitat s’escau en diumenge, la pregària anual pels difunts de la nostra comunitat que ens han deixat al llarg de l’any la farem el dilluns dia 3 a les 8 del vespre.

Tots hi som convidats però molt especialment els familiars de totes aquestes persones que ens han deixat per anar a la casa del Pare.

27 d’octubre 2014

Pau VI i Espanya

El diumenge 19 d'octubre, el Papa Francesc, beatificava a Giovani Baptista Montini, Pau VI. El Papa Pau VI va ser bisbe de Roma des del 21 de juny de 1963, dia de la seva elecció, fins el 6 d’agost de 1978, festa de la Transfiguració, dia de la seva mort.

Aquests dies han estat molts els que han comentat aspectes del Pontificat de Pau VI. No és l’objectiu d’aquest escrit, fer-ne una avaluació de tota la seva obra.

Un aspecte que no pot passar desapercebut és la seva defensa dels drets humans, en tots els seus vessants, polític, econòmic, cultural. Defensa, que el va portar, entre altres, a oposar-se a tot tipus de dictadura. Pel que ens afecta a nosaltres, mai no va amagar el seu distanciament amb el règim franquista, i la seva voluntat de renovar l’episcopat espanyol. Ja que volia un episcopat que estiguis preparat per quan es produís un canvi de règim.

Exposo molt breument algunes de les actuacions de Pau VI amb Espanya. No totes, n’hi ha moltes més.

L’arquebisbe Ramon Torrella, ens aportà unes paraules del Papa Montini. Dolgut, Pau VI, li va dir “sé que a Espanya no se m’estima”. El Dr. Torrella li va respondre dient que calia distingir entre els ambients oficials i polítics (aquests no se l’estimaven) i l’àmbit de catòlics practicants (on se li agraïen les seves actuacions).

26 d’octubre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

“Estima el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix”

Quantes coses que em diuen les lectures d’avui! I totes es resumeixen en els dos manaments que recull l’Evangeli: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Estima els altres com a tu mateix”.

Però què vol dir per a mi estimar Déu? Com puc estimar algú que no he vist? Com puc tenir una relació amb Déu? He de complir, doncs, els preceptes de l’Església i ja està? És això estimar Déu?. I què és estimar els altres com a mi mateixa? És procurar-me un benestar material i afectiu i tenir una atracció i un sentiment afectiu envers algú altre?

És evident que no va per aquí, que no és això. Estimar Déu és centrar la meva vida en Ell, viure-ho tot des d’Ell i a través de Jesús, que és qui m’ha ensenyat el camí, qui m’ha donat l’exemple. No puc estimar Déu si només penso en el meu benestar i en el dels meus familiars, si no penso en els molts que són oprimits i que sofreixen.
No estimaré Déu de veritat si no estimo com estimava Jesús.

Ja l’antiga llei que havia estat donada al poble d’Israel recomanava la justícia i la caritat envers els més pobres i els més febles, com diu el fragment del Llibre de l’Èxode, recomanacions que semblen escrites per als nostres temps, en què cada vegada hi ha més distanciament entre rics i pobres, en què l’augment del benestar d’uns va acompanyat, cada vegada més, del creixement de la misèria d’altres.

Estimar Déu i estimar els altres com a mi mateixa, és sortir de mi mateixa, del meu acomodament i lliurar-me als altres, amb tot el que jo posseeixo i, per tant, no només amb diners sinó amb el meu temps, deixar de pensar només en els meus problemes i preocupar-me i implicar-me en els dels altres amb tot el que estigui al meu abast, i així, com diu Sant Pau als cristians de Tessalònica, abandonar els ídols d’aquest món i convertir-me, i fer-ho a més de manera que se’m reconegui pel meu actuar, que es noti que intento seguir Jesús. És així com ajudaré a fer un món nou, a construir el Regne de Déu i tot això em serà molt difícil sense la pregària i, sobretot, sense la pregària comunitària que és l’Eucaristia.

Maite Cura

25 d’octubre 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 26
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants.S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del Grup Batec a partir de 1/4 d’11 del matí.

Dilluns, 27

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 28
Casal Sant Ildefons: Celebració de la Castanyada.

24 d’octubre 2014

Espai obert

L’Associació Cristianisme al Segle XXI posa en marxa el cicle 2014-2015 d’Espai obert - Arrels espirituals de la cultura d’avui.

La primera sessió serà el proper dissabte dia 25 a les 11 del matí, als locals del CIC (Via Augusta 205, Barcelona), amb el tema: Es pot ser multireligiós? a càrrec de Fèlix Martí, filòsof, fundador del Centre UNESCO de Catalunya, i autor, entre d’altres, del llibre Déus desconeguts, viatge iniciàtic a les religions de l’Orient.

23 d’octubre 2014

Batec comença el curs: diumenge 26 a les 10:15

BATEC@ires,

Com ha anat l'estiu???

EL NOU CURS HA ARRIBAT
                       I                       
BATEC JA ESTÀ PREPARAT 


volem RETROBAR-NOS per seguir:

- CAMINANT
- COMPARTINT
- DESCOBRINT
- DONANT
- DIALOGANT
- PREGANT
- COL.LABORANT
- ESTIMANT...

i TREPITJANT FORT!!!

amb:
- nous  REPTES
- noves IL.LUSIONS
- noves PROPOSTES
- nous   DESITJOS

per continuar CREIXENT PLEGATS!!!

T'ESPEREM...

21 d’octubre 2014

EL SÍNODE EXTRAORDINARI DELS BISBES

Des del diumenge dia 5 fins el diumenge 19 d’aquest mes d’octubre, se celebra a Roma la tercera Assemblea General amb caràcter extraordinari del Sínode dels Bisbes, el qual, per desig exprés del Papa Francesc, té com a objectiu tractar “els desafiaments pastorals sobre la família en el context de l’evangelització”. Aquest és el títol del document preparatori que des del Vaticà es va fer arribar a les Conferències Episcopals de tot el món, amb un qüestionari detallat de temes, la intenció del qual era que fos contestat des de les mateixes parròquies, de manera que els bisbes reunits en el Sínode poguessin comptar amb un bon instrument de reflexió i de treball. Aquest instrument de treball (“Instrumentum laboris”) s’ha concretat en un document donat a conèixer el passat 24 de juny pel cardenal Lorenzo Baldisseri, Secretari General del Sínode, i que constitueix la base de reflexió i discussió que s’està fent en aquest moment en el Sínode. Les conclusions que en surtin constituiran un treball que, en qualsevol cas, haurà de tenir la seva culminació definitiva en el proper Sínode Ordinari de Bisbes previst per a l’any 2015.

La primera qüestió a tenir en compte és que el nombre de participants en aquest aplec sinodal és més restringit que no pas el del plenari que tindrà lloc l’any 2015 i, a més a més, que no tots els convocats en aquest Sínode extraordinari tenen la mateixa funció i pes a l’hora de redactar les conclusions finals. Els participants en aquest Sínode són: 13 representants (caps) de les esglésies d’Orient; els presidents de les 114 Conferències episcopals; 25 caps dels dicasteris (ministeris) de la Cúria Romana; els membres del consell ordinari del sínode; 3 representants dels religiosos i de les religioses elegits en una Assemblea (Unió) de Superiors Generals; 26 membres nomenats directament pel papa; 16 col·laboradors del Secretari del Sínode (experts); 38 auditors i auditores; i 8 delegats d’esglésies “fraternes”, és a dir, d’esglésies cristianes no catòliques.

20 d’octubre 2014

El Vaticà beatifica Pau VI i reconeix les virtuts heroiques de Jacint Alegre fundador del Cottolengo

Pau VI va ser beatificat ahir 19 d'octubre en una cerimònia al Vaticà, en acabar el Sínode de bisbes sobre la família. Giovanni Battista Montini era arquebisbe de Milà quan va ser escollit pontífex de l'Església catòlica. Va succeir Joan XXIII, va tenir la gran responsabilitat de prosseguir amb el Concili Vaticà II i va ser papa en un període, del 1963 al 1978, complicat des del punt de vista social i eclesial. També va fomentar les relacions ecumèniques amb les Esglésies ortodoxa, anglicana i protestant.

El papa Francesc ha aprovat un miracle atribuït a Pau VI, un requisit necessari per esdevenir beat. Es tracta de la curació d'un fetus a qui havien diagnosticat un problema cerebral i que va néixer sa l'any 2001 als Estats Units. Segons l'Església, la mare es va encomanar a Pau VI.

En el mateix acte el papa Francesc aprovà el reconeixement de virtuts heroiques del jesuïta terrassenc Jacint Alegre, cosa que farà que rebi el títol de venerable. És el pas previ a la beatificació i el primer pas cap a la canonització. Jacint Alegre, nascut el 1874, es va dedicar a l'assistència de persones pobres i malaltes. Va voler crear una institució que les ajudés, però va morir el 1930, dos anys abans que finalment s’obrís a Barcelona el Cottolengo del pare Alegre.

19 d’octubre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Pau se n'alegra de la FE activa, l'AMOR incansable i l'ESPERANÇA constant en Jesús, de la comunitat de Tessalònica. Recorda com els va anunciar l'evangeli amb tota la plenitud de l'Esperit Sant. Nosaltres, durant molts anys, hem entès la Fe com l'acceptació intel·lectual de «veritats» o «dogmes».

Havíem perdut el seu significat més pregon: la nostra fe és creure en Crist. És una vivència fonda de confiança en Ell, en el que és, el què diu, el què fa. Vivència teixida de convicció, d'emocions i sentiments pregons. Confiança que perdura fins i tot en els moments en què no l'entenem, segurs que finalment es farà la llum, l'harmonia, la veritat, i la pau.

Ostres, Senyor! Com havien de viure els teus deixebles la promesa que els donaries de menjar la teva carn i beure la teva sang. Hem perdut la capacitat d'escàndol, però Jesús va ser escandalós, fins i tot pels qui el seguien. Ja accepto, Senyor, que si la fe és un vincle amb Tu, neixi i creixi lentament amb progressions i regressions, com la vida mateixa. No podem créixer i progressar sense regressar.

Demanem al Crist que la nostra fe sigui activa. Que busqui mirar, valorar i entendre les coses d'aquest món -també «el dret a decidir»- com ell ho fa. Fes que el nostre amor, Senyor, sigui incansable, però no perquè no es cansi. I tant que es cansa!

18 d’octubre 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 19
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 20
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 21

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Casal Sant Ildefons: Tarda d’òpera: Carmen. Comentaris a càrrec del Sr. Joan Casanovas.

Dimecres, 22
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 25
Activitats de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Els Escoltes faran una excursió el dissabte 25 i el diumenge 26.

Diumenge, 26
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

17 d’octubre 2014

DOMUND Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles 2014

Amb el lema “Reneix l’alegria”, en clara referència a l’Evangelii Gaudium del Papa Francesc: “Amb Jesús sempre reneix l’alegria”, celebrarem diumenge vinent dia 19 la Jornada del DOMUND.

Reproduïm a continuació l’inici del Missatge del Sant Pare Francesc per a la Jornada Mundial de les Missions d'enguany.

“Benvolguts germans i germanes,
En l’actualitat encara hi ha molta gent que no coneix Jesucrist. Per això és tan urgent la missió ad gentes, en la qual tots els membres de l’Església estan cridats a participar-hi, ja que l’Església és missionera per naturalesa: l’Església ha nascut «per a sortir». La Jornada Mundial de les Missions és un moment privilegiat en què els fidels dels diferents continents es comprometen amb pregàries i gestos concrets de solidaritat per ajudar les Esglésies joves als territoris de missió. Es tracta d’una celebració de gràcia i d’alegria. De gràcia perquè l’Esperit Sant, enviat pel Pare, ofereix saviesa i fortalesa a aquells que són dòcils a la seva acció. D’alegria perquè Jesucrist, fill del Pare, enviat per evangelitzar el món, sosté i acompanya la nostra obra missionera. Precisament sobre l’alegria de Jesús i dels deixebles missioners voldria oferir una imatge bíblica que trobem a l’Evangeli de Lluc (cf. 10,21-23).”

14 d’octubre 2014

"L'esperit de Sant Francesc fa que l'aire es respiri d'una altra manera"

Amb motiu de la celebració de Sant Francesc d’Assís el passat diumenge dia 5 es va celebrar a Vic l’Aplec “Sant Francesc s’hi moria” que organitzen els franciscans de Catalunya amb la presència del nostre estimat Fra Josep Gendrau de la comunitat veïna del carrer Santaló, provincial dels framenors de Catalunya.

Reproduïm aquest article de catalunyareligio.cat de Glòria Barrete, que és una crònica del significat de la festa.

“La plana de Vic diu que en trau florida des que Sant Francesc l'amor hi predica, l'amor de Jesús, l'amor de Maria.” Aquest és el poema que mossèn Cinto Verdaguer va titular “Sant Francesc s'hi moria” i que plasma la llegenda que hi ha al voltant del pas de Sant Francesc d'Assís per terres catalanes ara fa 800 anys. El vuitè centenari d'aquell suposat pas per Vic ha aplegat aquest darrer diumenge més de 200 persones en el “34è aplec de Sant Francesc s'hi moria”, organitzat pels franciscans de Catalunya i dut a terme per l'associació que pren el seu nom de la pròpia ermita.

Explica la llegenda que Sant Francesc d'Assís va estar-se una temporada a Vic. Durant aquesta estada es trobà molt malament i semblava que s’havia de morir. Trobant-se ja molt defallit, passà pel seu costat el pagès de la masia d’allà a prop i li portà aigua del pou per beure. Aquesta aigua li anà molt bé i semblà que li donava vida. Al cap d’uns quants dies es recuperà i el mateix sant va posar el nom de Poudevida a la casa del pagès pel prodigi que l’aigua del pou havia realitzat. Com a record d’aquest fet, pocs anys més tard es va construir l’ermita de Sant Francesc s’hi moria al mateix lloc on el sant resava.

L'Aplec és una tradició originada per mossèn Cinto Verdaguer
És al voltant d'aquesta tradició i devoció que s'emmarca l'Aplec de Sant Francesc s'hi moria; una jornada que comença amb l'Eucaristia solemne a l'interior i als voltants de l'ermita i que continua amb una popular rifa on se sortegen productes que els pagesos de la comarca han cedit. Una arrossada popular i una estona de música, a càrrec d'una cobla sardanista, bastoners i balls tradicionals, posen el punt final a una diada dedicada a recordar Sant Francesc i la seva estada per terres osonenques.

Un "sant universal", afirma Fra Josep Gendrau, provincial dels framenors a Catalunya, "estimat per totes les confessions i persones, perquè la gent nota que l'esperit de Sant Francesc fa que l'aire es respiri d'una altra manera". Gent com Pilarín Bayés, dibuixant i ninotaire catalana, que ha realitzat i cedit un quadre sobre l'aplec. Ella explica que, "tot i resar només a Déu, s'escolta molt el sant"; "un sant que et recorda amb els seus escrits com hem d'estimar els altres".

12 d’octubre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

A bodes ens conviden

Les lectures d’aquest diumenge m’han fet pensar en l’expressió “a bodes em convides”, que segons el diccionari de l’IEC “denota la joia que ens produeix una proposició que acceptem”. Entenc que quan la diem, estem dient : “estic content que m’ho proposis, em fa feliç sentir-me convidat, quina alegria que hagis endevinat allò que em fa il·lusió, allò que em fa falta... accepto de grat la invitació, la generositat del teu gest, allò que m’ofereixes...”

A través de la paràbola del banquet de noces, Jesús parla del Regne. Podríem dir que en un convit de noces s’hi celebra una expectativa, una il·lusió que es vol eterna; també una voluntat. Tots hi som convidats a participar-hi. Isaïes albira un banquet on el Senyor oferirà a tots els pobles sense distincions allò més exquisit, allò més fi, allò més alliberador. “Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat”, ens encoratja.

Finalment, Pau a la carta als Filipencs els diu que les privacions no el neguitegen, que està avesat a tot perquè se sent infós de fortalesa. Es diria que s’ha deixat convidar i ha tastat allò tan gustós i selecte que Déu ens reserva: viu la seva situació de pres amb joia. A bodes ens conviden!

Ara ens cal saber si el nostre quefer diari, si les nostres ocupacions i les nostres dèries quotidianes ens permeten acceptar la invitació, si malgrat tot allò que ens té tan absorts... optem per acudir a la convocatòria.

Preguntem-nos si la mateixa ràbia de sentir-nos interpel·lats personalment (¿qui gosa endevinar allò de què estic mancat? Qui s’atreveix a dir-me allò que em convé? Qui pretén saber allò que em donaria plenitud?) no ens mou a apartar del nostre camí els missatgers de l’amfitrió (potser ja ens n’hem desfet de més d’un...).

Si finalment ens avenim a ser presents a la festa de noces a la qual som convocats, ens mudarem? Mudarem d’alguna cosa? Canviarem?, o conservarem els vells vestits per poder tornar fàcilment a casa, si calgués?

El Regne que se’ns proposa és una festa per celebrar l’enamorament envers un projecte i l’adhesió a aquest projecte, és celebració del present i expectativa de futur; ens és necessari i hi som necessaris.

També he pensat en la lletra de la cançó que sovint cantem: “El Senyor ens convida a seure a taula amb ell”

Helena Cots

10 d’octubre 2014

Dilluns 13, primera Assemblea del curs

Ens plau convocar-vos a la primera Assemblea del curs, que tindrà lloc el dilluns vinent, dia 13 d’octubre, a les 9 del vespre.

La primera mitja hora de l’Assemblea la dedicarem a dialogar sobre qüestions que fan referència a la parròquia: informació del primer Consell Pastoral del curs, l’inici de la catequesi i les novetats d’aquest any, etc.
Tot seguit i cap a dos quarts de deu, iniciarem la ponència del tema que tractarem aquest mes i que serà :

El Sínode sobre la família: temes que es van tractar i expectatives.


Com ja sabeu, diumenge passat s’inicià a Roma el Sínode extraordinari de bisbes per tractar la problemàtica de la família, sínode que ha creat molta expectativa. Recordeu que aquest Sínode ve precedit per una àmplia enquesta, promoguda pel mateix Papa Francesc, sobre qüestions referents a la moral matrimonial i familiar, i que comunitats cristianes d’arreu del món van contestar les preguntes d’aquesta enquesta en el seu moment. També s’han fet publiques les discrepàncies que hi ha entre diferents sectors de l’Església sobre algunes qüestions concretes, com la comunió dels divorciats i tornats a casar, l’ús dels anticonceptius etc.

Per parlar de tot això hem convidat Mn. Manuel Claret, rector de la parròquia de la Pau. Delegat de pastoral familiar del Bisbat i professor de moral matrimonial a la Facultat de Teologia de Catalunya.

09 d’octubre 2014

La família a debat per Ramon M.Nogués

La Santa Seu ha publicat el document de treball corresponent al Sínode de Bisbes que ha de tractar el tema de la família. Sembla que estem davant d’un nou estil de redacció d’aquests tipus de documents que cal assenyalar.

El document comença amb una pinzellada de teologia oportunista, (utilitzar els textos bíblics per a justificar plantejaments apriorístics doctrinals) freqüent en aquest tipus de literatura. Dic això perquè en evocar el tema de la família a la llum de les dades bíbliques, el document cita alguns conceptes bíblics a favor de la família, però obvia el fet important que els Evangelis no posen en boca de Jesús cap elogi de les estructures familiars. Jesús comença, segons l’Evangeli, plantant el pares pel Temple (Lc. 2,49), simplement recorda la serietat de la parella (Mt. 19,3-9) i pel demés, sorprèn per les seves consideracions crítiques de les estructures familiars (Mt.10, 34-37 ; Mt.12, 46-50: Mt.19,10-12; Mt.19,29 i paral·lels). Això valia la pena que hagués estat recollit en les consideracions teològiques, en comptes de recórrer a comentaris més aviat edulcorats sobre la Bíblia i la Família, com si la família cristiana genuïna no hagués de tenir problemes.

07 d’octubre 2014

Opció per la continuïtat de l’Escola de l’Infant Jesús

Gràcies a les noves tecnologies us puc adreçar aquestes paraules des d’Irlanda on estic passant una temporada de descans i recés. Després de "jubilar-me" amb tota l’alegria del món, faig un tall, prenc temps i distància per viure amb fe i confiança l’opció que hem pres les monges de l’Escola Infant Jesús, abans dites Dames Negres.

Les religioses hem volgut que l’Evangelització i la Formació Cristiana seguís a la nostra Escola, els professors continuessin en el seu lloc de treball i els alumnes tinguessin una continuïtat en una escola on s’hi troben bé. Nosaltres, les religioses, per la nostra edat no podíem oferir aquesta continuïtat i encara que teníem altres opcions -ben aconsellades per persones estimades i d’Església- vàrem veure que la millor opció era passar l’Escola Infant Jesús a la Fundació Jesuïtes Educació.

No ha estat una decisió ràpida, han calgut uns quants anys de fer-nos companyia,
de treballar junts amb els grups homòlegs i d’anar fent camí junts. Creiem que la feina ben feta sempre dóna fruit, encara que lentament, i crec que ho hem aconseguit.

Jo continuaré prestant els meus serveis a la Comunitat Parroquial però ara, en aquest moment, des d’una mica lluny, puc veure les coses amb una altra perspectiva.

La vida cada vegada ens dóna noves oportunitats i aquesta de jubilar-me de l’ensenyament no fa que em jubili de la vida de fe, de la catequesis... i de tantes altres activitats que són per a tota la vida.

També, penso en tants de vosaltres que ja sou avis i que ho viviu amb joia i alegria i això m’estimula a motivar-me i seguir donant tot el bo i millor que podem donar als altres des de la nostra maduresa.

M' agradaria viure intensament la joia de retrobar-nos i poder-nos dir que bé que ho fem. Els dies passen per estimar-nos cada vegada més i poder sentir la joia de la Comunitat que ens aglutina i ens fa sentir un col·lectiu cada vegada més fort i més feble. Que Déu ens acompanyi i puguem retrobar-nos ben aviat a la Comunitat.

Mireia Galobart Religiosa de L’Infant Jesús

06 d’octubre 2014

Properes activitats del Casal Sant Ildefons

Dimarts 7 d’octubre: Benvinguda al Casal. Hi haurà berenar i a continuació es presentaran les noves activitats del curs. Cal apuntar-se a Secretaria.

Dimarts 14 d’octubre: Excursió amb autocar a Montserrat. Tot el dia. Missa conventual a les 11. Virolai a la 1. Visita al Museu. Dinar al self-service. Hi ha menú. Cal apuntar-se amb temps a Secretaria

05 d’octubre 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu de l’univers, renoveu-nos

El llarg de la nostra vida de creients, sentim tantes vegades durant l’any litúrgic les lectures bíbliques que ens hi acostumem i no ens interpel·len prou. Estan tan integrades en la nostra rutina de participants a l’Eucaristia dominical, que ens costa molt de trobar-hi un sentit nou pel moment que ens toca viure.

Ens passen tantes coses, tant personalment com col·lectiva, que sovint no sabem cap on girar-nos. I és que, creients com som, no trobem sortida al nostre món amb el seu alt grau de prostració.

El fonamentalisme religiós i la convicció que som posseïdors de la veritat moltes vegades ens fa poc sensibles a les realitats humanes que ens envolten. Per això el poble d’Israel del temps de Jesús i ja molt abans en temps d’Isaïes, estava convençut de l’exclusivitat que tenien de Déu, ja que eren un poble escollit. El poema de la vinya que Isaïes ens presenta i que Jesús recull en l’Evangeli ens fa veure clarament que quan no siguem capaços del seguiment de Jesús de Natzaret, la Bona Nova cercarà altres destinataris de la Vinya.

Ens hem de repetir sovint que el Déu espera de nosaltres justícia però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits. Tanmateix el Senyor Déu és qui pot fer que, des de la nostra llibertat, trobem la ruta per fer un món diferent del que tenim. Per això s’adreça als cofois i satisfets de pertànyer als grups de selectes i escollits d’avui, dient-nos que si no som capaços de fer camí vers un món nou, l’anunci de la joia de l’Evangeli que ens diu el Papa Francesc, ens serà pres i posat en mans d’altres que potser, anònimament, viuen amb més coherència que molts dels que ens confessem seguidors de Jesús.

Sant Pau ens exhorta a tenir sentiments propis dels seguidors del Mestre basats en la veritat, la justícia, el virtuós i digne d’elogi i que preguem. Tant de bo que ho sapiguem fer.

Ignasi Garcia i Clavel

04 d’octubre 2014

Inici de curs: Moment actual de la catequesi d’iniciació cristiana

Fa dos diumenges, el Consell Pastoral de la Comunitat de Sant Ildefons celebrà la seva primera trobada del curs 2014-2015. Amb aquesta reunió, s’inicià, diguem-ne “oficialment”, el curs. Un curs que, com tots ja sabeu, es presenta ple d’incerteses, però també de moltes esperances. Algunes d’elles les vaig exposar en l’homilia del diumenge, prèvia a la reunió del Consell.

La sessió del Consell Pastoral fou dedicada, gairebé de forma monogràfica, a revisar algunes de les activitats que portà a terme la Comunitat. Fou una sessió molt intensa en la qual intervingueren tots els membres del Consell. Em sembla que un dels encerts que tinguérem és que es prengueren acords i es decidí quina persona, o persones, es responsabilitzaven de dur-los a terme. La feina quedà a mig fer, no hi va haver temps per a més; en propers consells continuarem el treball. Quan tot estigui més definit, ja s’informarà, bé per mitjà del Full, d'aquest blog, o en una Assemblea.

En el Consell Pastoral dedicàrem un temps a parlar del moment actual de la catequesi d’iniciació cristiana que ofereix la parròquia. Es comenta l’enrenou que ha provocat en algunes famílies la decisió que els nens i nenes celebrin la Primera Comunió quan cursin quart de primària, i no a tercer, com es feia fins ara. Aquesta decisió va ser presa pels responsables de la catequesi, i assumida pel Consell Pastoral, i se n’informà als pares en una reunió el mes de maig del curs passat. (Cal dir que aquest curs serà de transició, així els infants inscrits a la catequesi l’octubre del 2013, podran fer la primera comunió el maig del 2015).

Aquest acord no és capriciós, ni per ganes de posar dificultats, es va debatre molt, i està motivat per raons molt sòlides.

És a quart de primària quan els infants tenen la maduresa necessària per ser conscients de la importància que té per la seva vida rebre l’Eucaristia. Abans, hi pot haver el risc que tot quedi com un acte emotiu, però sense més transcendència. Així ho consideren tots els documents sobre la catequesi (Cf. Directori General de Catequesi, de l’Església Catòlica. El Projecte global de Catequesi, dels bisbes de Catalunya, i el Projecte Diocesà de Catequesi del Bisbat de Barcelona).

Recordem que la proposta catequètica de la nostra comunitat és la d’una catequesi d’Iniciació cristiana (mai no hem parlat de catequesi de primera comunió). Iniciació que significa seguir un procés de coneixement i interiorització de la persona de Jesús, i d’inici en la formació a la pregària, als sagraments i a la vida cristiana. Iniciació, que comença als 7, 8 anys de l’infant, que té una durada de sis cursos, i és en l’interior d’aquest procés que els infants reben per primera vegada l’Eucaristia. Fins ara un grup significatiu la celebraven a tercer de primària, i ara es proposa que sigui a quart de primària.

Som conscients que aquesta decisió pot fer baixar sensiblement el nombre d’infants en la nostra catequesi. Això no em fa especialment feliç, però també pot ser un motiu perquè les famílies s’adonin de la importància de la iniciació cristiana.

Josep m Jubany

03 d’octubre 2014

Homilia d'inici de curs 2014-2015 de Mn.Jubany (Diumenge 21 de setembre de 2014)

Amics, amigues,

El dilluns passat, els infants tornaven a l’escola, signe que les vacances ja s’han acabat i comença un nou curs. També la comunitat eclesial retorna a la normalitat. Aquest matí, acabada l’Eucaristia, el Consell Pastoral ens trobarem per primera vegada; com ja se sap, és una reunió extraordinària, i que té com a tema més important en l’ordre del dia, fixar les prioritats pel curs 2014-2015.

Un curs ple d’incerteses, però també d’esperances.

A nivell eclesial hi ha moltes expectatives amb el sínode sobre la família, convocat pel Papa Francesc. Tots sabem que una de les institucions que més transformacions ha sofert en els darrers anys és precisament la família. Som molts els que desitgem que l’església de Crist, fidel al missatge de Jesús, sàpiga acompanyar els matrimonis, especialment els que viuen dificultats, i que sigui mestra per ensenyar i orientar, però per damunt de tot que no s’oblidi de ser mare. Mare que acull, acompanya processos, que amb misericòrdia s’adona de les febleses humanes i que ajudi amb tendresa. Del Sínode, personalment, demano una conversió que possibiliti que tots trobem en les comunitats cristianes la mare i la mestra abans que la jutgessa.

A nivell social hi ha la crisi econòmica on trobem que hi ha una dissonància entre el que diuen els nostres polítics i el que viuen molts dels nostres conciutadans. L’atur continua fent patir a molts. No podem oblidar els molts joves que no trobem la primera feina; les persones, moltes d’elles immigrades, que es veuen obligades a treballar en l’economia submergida, amb unes condicions lamentables, i no hem d’oblidar la precarietat de moltes feines. Cal que tots en siguem conscients. No podem tancar els ulls a aquest dolor, encara que a nosaltres no ens manquin els recursos per portar el menjar cada dia a la nostra taula.

02 d’octubre 2014

Grup de Reflexió Bíblica

La primera sessió de Reflexió Bíblica tindrà lloc el dimarts 7 d’octubre en el seu horari habitual: de les 19.15 fins a les 20.15 h. Són sessions mensuals que es fan el primer dimarts de mes. Com ja és costum tindran lloc a la sala del segon pis. Trobareu les butlletes d’inscripció a la Secretaria de la Comunitat que cal omplir i entregar abans de la primera sessió.

Mossèn Josep Rius Camps expert en l’obra de Lluc dirigirà com sempre la nostra reflexió a partir del seu llibre Lluc demostració a Teòfil que ha estat premiat en diferents àmbits.

Les sessions són obertes a tothom i per més que ens hi podem incorporar en qualsevol moment al llarg del curs, ara que l’iniciem és un bon moment per fer-ho.

La riquesa del contingut d’aquestes sessions i la categoria de qui les dirigeix fa que recomanem donar-les a conèixer a totes aquelles persones tant de la comunitat com de fora que puguin estar-hi interessades. En aquest sentit tos hi podem col•laborar fent-ne divulgació entre les persones que ens són pròximes.

01 d’octubre 2014

5 anys del blog !!!

Avui dia 1 d’octubre, aquest blog, el blog de la Comunitat Eclesial de Sant Ildefons, compleix cinc anys. La idea va sorgir d’una proposta del Consell Pastoral per tal de poder comunicar més àmpliament les activitats de la Parròquia i fer-se més present en el nostre entorn.

Aquest germà petit del veterà Full Informatiu, que porta més de 30 anys publicant-se setmanalment, pot aportar imatges, vídeos i textos que en el Full, pel seu espai i format, no es poden incloure. A la vegada, però, sense el Full aquest blog no existiria, i sense la feina de l’equip de redacció del Full encara menys.

En aquests 5 anys s’han publicat al blog de Sant Ildefons més de 1.400 articles i s’han rebut 110.000 visites d’arreu del món. Segurament a ara fa cinc anys no ens haguéssim imaginat que Sant Ildefons pogués arribar, encara que fos puntualment i de passada, a tantes persones.

Es per tot això que volen aprofitar l’ocasió per agrair a tothom que de tant en tant fa una ullada al blog de Sant Ildefons i especialment a aquells que el segueixen amb assiduïtat.