Aquest diumenge Jesús ens invita a escoltar la seva Veu i a fer la seva voluntat, comptant amb la nostra llibertat. L’home no sempre té ganes de fer i sentir el que Déu li inspira, i a vegades, com en aquest evangeli, l’home contesta NO. Moltes vegades nosaltres fem igual perquè volem adaptar la nostra voluntat a la de Déu, però després hi ha la possibilitat de tornar a pensar i dir el SÍ. Aquest és el cas de l’Evangeli d’aquest diumenge.
Les persones que ens envolten ens ajuden a descobrir la voluntat de Déu i encara que no ho vegem clar, si som respectuosos i honrats, ens ajudem a fer la voluntat de Déu. No s’hi val a dir un SÍ sense profunditat només per acontentar Déu com fa la segona part de l’Evangeli. Aquest SÍ és irresponsable, infantil i feble.
La carta de Sant Pau als Filipencs ens parla de l’Encarnació del Fill de Déu, que tot i sent Déu, no es vol vanagloriar de la seva Divinitat i vol agafar la imatge d’esclau, d’un de nosaltres, i és per això que Déu el fa gran!
A nosaltres ens costa entendre aquesta situació perquè ens agrada sentir-nos grans i la humilitat ens agrada per als altres, no tant per nosaltres, que si som importants ens agrada que ho reconegui tothom. Jesús ens fa veure que el fet de ser un de tants, i fins i tot posar-nos a la cua, ens ajuda a viure sense demanar res i donar gràcies per tot el que tenim. Nosaltres hem fet molt poc per adquirir el que tenim: la vida, la fe, la salut...
Demanem al Senyor que sapiguem ser un de tants que ajuda a la Pau del món sent membres actius de la nostra Comunitat Parroquial.
Mireia Galobart
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada