Reflexions a la Paraula de Déu

Avui els textos estan centrats en l’amor. I alhora en el coratge de parlar clar quan cal. La primera lectura del profeta Ezequiel i, després, l’evangeli de Mateu ens marquen una pauta senzilla i exigent per dir el que hem de dir si ens adonem que algú no fa el que convé. Ezequiel, en el llenguatge de l’època, demana al fill de l’home, és a dir, també a nosaltres, la valentia de corregir el qui va errat, per tal que se salvi. Si no ho fem, ens convertim en corresponsables dels seus errors. La segona lectura ens farà veure que aquesta actitud, d’estar a l’aguait i avisar, és també una bona prova d’amor perquè tracta l’altre, ajudant-lo a salvar-se, com voldríem ser tractats.

L’evangeli fa un pas més en la mateixa línia del text profètic. Estableix una alliçonadora i prudent progressió en la correcció dels errors dels altres, els nostres germans. Primer, si el meu germà m’ha ofès, ha errat, m’haig d’armar de valor i intentar a soles que redreci la situació. No parlar-ne amb altres ni, encara menys, fer safareig i escampar la seva falta. Pot ser sovint difícil, però és la manera de guanyar-lo, salvar-lo; en definitiva, estimar-lo com jo voldria ser estimat. Només si no hi ha correcció de l’error, reconciliació, caldrà recórrer a un o dos testimonis més. Si amb aquests tampoc no s’aconsegueix, haurà arribat el moment de dir-ho a la comunitat, perquè l’ajudi, o el jutgi. Només al final, doncs, per respecte i discreció, la falta serà pública, però sols dins la comunitat. Actitud gens fàcil, discreta i exigent, que es revela salvadora en lloc de la destructora difamació, i que és el camí fraternal que ens convida a seguir Jesús, expressió d’un amor que vol per als altres el tracte que voldria per a mi.

La segona lectura, de la carta de Pau als romans, avui és el nucli del missatge: l’únic deute amb els altres ha de ser l’amor. “L’amor és la plenitud de la Llei” (Rm 13, 10). Els manaments, “tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix” (Rm 13, 9). Amor fraternal, que ens exigeix posar-nos sempre en el lloc de l’altre i que es manifesta de moltes maneres: en el compliment dels manaments i altres obligacions i especialment, com hem vist avui, en una valenta i discreta correcció del germà. Demanem-li junts al Pare aquest amor, i ens el concedirà (com diu Mt 18, 19).

Jordi Cors