06 de juny 2014

Catequesi Familiar: La Pentecosta

El tema de la Pentecosta, i en general el de l’Esperit Sant, el tracta sobre tot l’Evangelista Lluc en els seus dos escrits: l’Evangeli i els Fets dels Apòstols. És per això que cada any, per Pentecosta, es llegeixen els seus escrits.

La paraula PENTECOSTA, traduïda literalment, vol dir “el dia cinquantè”, i es refereix al cinquantè dia després de la Pasqua, en què els jueus, en la seva litúrgia a la Sinagoga, celebraven la donació de la Llei de Déu per mitjà de Moisès.

Com ja sabeu, aquest any toca llegir l’evangeli de Mateu però, tal com hem dit, també llegirem textos de Lluc.

TESTIMONI DE JOAN

Com cada any, també s’afegeixen textos de l’evangelista Joan, si aporten un enriquiment notable. I Joan, certament, aporta un testimoni importànt sobre l’Esperit Sant. Per això oferim un comentari del seu evangeli, per ampliar el coneixement sobre aquest tema fonamental de la fe cristiana. Així com Lluc narra l’esdeveniment de la Pentecosta al llibre dels Fets dels Apòstols, l’evangeli de Joan ens dona el testimoni del mateix Jesús sobre l’Esperit Sant i la seva missió.

1.Jesús i Nicodem Jn 3,1-16)

Joan dona el testimoni del mateix Jesús narrant-nos l’episodi d’una conversa entre ell i un fariseu, mestre de la Llei, que li demana una entrevista nocturna:
Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:
- Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas si Déu no estigués amb ell.
Jesús li respongué:
- T’ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.
Li diu Nicodem:
- Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada en les entranyes de la mare i tornar a néixer?
- T’ho ben asseguro, ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. De la carn en neix la carn, de l’Esperit en neix l’Esperit. No t’estranyis que t’hagi dit: Cal que nasqueu de dalt. El vent bufa allà on vol, en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit...


Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna...

En aquest diàleg Jesús utilitza les expressions “Regne de Déu”, “néixer de dalt”, “néixer de l’aigua, i de l’Esperit”, “Vent”, “Déu”, “Fill únic”...

Regne de Déu es refereix a tot el projecte, la història creadora i salvadora de Déu, realitzat per iniciativa del Pare, totalment gratuïta, per mitjà de la saviesa del Fill, i amb la força de l’Esperit.

En l’evangeli de Joan la visió de Jesús sempre expressa la realitat trinitària de Déu.

La paraula Déu sempre és sinònim de Pare. La paraula Fill vol dir que prové del Pare, el que és Llum i Resplendor del Pare, la Paraula totalment expressiva i comunicadora del Pare. En aquest text, Joan, utilitza la paraula Esperit en el sentit literal i original de “vent” (en hebreu “Ruag”), que la Bíblia utilitza sempre com a símbol de comunicació de Ser, de Vida, d’Amor, de Joia, d’Energia, que es donen mútuament el Pare i el Fill en les seves relacions divines, i en les relacions que Déu (Pare, Fill i Esperit) estableix amb les realitats creades. En llenguatge cristià la paraula Esperit esdevé Esperit Sant.

Si llegim amb atenció les paraules de Jesús ressaltades en negreta trobarem els grans ensenyaments de Jesús sobre l’Esperit sant: Jesús ha vingut al món per ser la Llum de tots els homes, per a que els ajudi a conèixer com és i com es comunica l’Esperit. L’Esperit és la Vida, l’Amor, la Veritat de Déu, que se’ns dona perquè tinguem Vida, el que Jesús anomena Vida eterna.

Déu, a més a més del seu Esperit, ens ha donat a Jesús, perquè ens faci comprendre què és l’Esperit que el Pare ens dona.

Les missions del Fill i de l’Esperit

La missió, o tasca de Jesús, el Fill, es fer que els homes segueixin el que ell mateix ensenya, i que així coneguin l’Esperit i puguin comunicar amb la realitat mateixa de l’Esperit Sant, que el Pare comunica a tot ser humà creient.

La missió de Jesús no s’acompleix, doncs, fins que els seus seguidors coneguin i visquin l’Esperit Sant. La vida eterna, la santedat cristiana, no es realitza solament amb l’acompliment mimètic dels ensenyaments i el comportament de Jesús, sinó amb la comunió fidel amb l’Esperit, que el Pare ens comunica i ensenya a viure per mitjà del Fill.

2.Ensenyaments de Jesús als apòstols (Jn 13,1-17,25)

A partir del capítol 13 Joan relata reflexions de Jesús durant el darrer sopar amb els deixebles. Comença amb la narració del rentament de peus: Jesús fa entendre als deixebles el veritable sentit d’aquell gest, que és signe d’amor i de servei mutu, i que tots els seus seguidors han de tenir imitant-lo.

I els fa comprendre que cal creure en ell i en el seu Pare. Jesús els diu:
- Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu al meu Pare...
Felip li diu:
- Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.
Jesús li respon:
- Felip, fa tan temps que estic entre vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare. No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que us dic no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres...”

Tot ho fa el Pare, per mitjà de Jesús, Jesús és el realitzador de les obres del Pare...

Jesús vol fer entendre als deixebles que Déu no és solitari sinó una comunió de Vida i d’Amor. Per això parla constantment de “Pare” i “Fill”, perquè son paraules simbòliques que expressen unitat i comunió, i d’Esperit (Vent) que és el mateix símbol de Comunió plena de Vida.

Seguidament Jesús enceta el tema de l’Esperit, lligant-lo amb el manament de l’Amor: “- Si m’estimeu, guardeu els manaments, i jo pregaré al Pare, que us donarà un altre Defensor, perquè es quedi amb vosaltres per sempre... “

Ja sabem que Jesús utilitza la paraula Esperit (Defensor) en el sentit simbòlic del Vent: ventada portadora i comunicadora de la Veritat i la Vida de Déu.

“Defensor” vol dir una mena d’advocat defensor, que acompanya, ajuda, instrueix i anima al seu client.

“Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu perquè habita en vosaltres i estarà dins de vosaltres... Ja que teniu fe en el Pare i en mi...” Es per la fe que entrem en contacte amb aquesta Realitat Divina.

“- El qui m’estima, guarda la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.”

A partir d’aquí Jesús inicia un nou aspecte de l’Esperit: “- Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre...” Fixem-nos com aquest Esperit Defensor, és un tercer entre el Pare i el Fill. El Pare és l’origen, el principi gratuït de la veritat i l’Amor de Déu. El Fill és el Resplendor, la Paraula, la Llum del Pare. L’Esperit és la ventada impetuosa que comunica tota aquesta Veritat i Amor de Déu, que es comunica ella mateixa, és l’”autocomunicació” plena de Déu en nosaltres.

Jesús insisteix amb una paràbola per comprendre l’adhesió del creient, comparant-la amb l’adhesió dels sarments al cep: “- Així com els sarments, si no estan units al cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi...”
Segueix una llarga pregària de Jesús i acaba amb la narració de la seva passió, mort en creu i resurrecció.

TESTIMONI DE LLUC. (Lc 2,1-47)

Lluc, al llibre dels Fets dels Apòstols, dona una narració simbòlica de la vinguda de l’Esperit Sant sobre els deixebles de Jesús.
Lluc situa tot aquest relat en plena celebració de la Pentecosta. Escull aquesta diada perquè culmina tota la quarantena Pasqual. Per la Pentecosta els jueus celebraven la quarantena d’anys que Israel va viure durant l’Èxode que els portà de l’esclavatge d’Egipte a la llibertat del desert del Sinaí, conduits per Moisès. Allà van rebre la Llei de Déu, que els feia superar la seva condició de grup d’esclaus alliberats, per la de poble de Déu compromès a viure segons la Llei. La Pentecosta era, doncs, la culminació de la seva Pasqua.

La donació de l’Esperit era, pels seguidors de Jesús, com la donació de la Llei pels jueus. Pentecosta és el símbol de tot el que els seguidors de Jesús esdevenen, passant de la seva condició de deixebles de Jesús a la seva culminació com a testimonis de Déu per l’Esperit, essent Església.
La comunitat dels deixebles de Jesús estava reunida amb Maria, la mare de Jesús, dins d’una casa al bell mig de la gran ciutat de Jerusalem.

“- De sobte, com si es girés una gran ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts.” L’Esperit Sant omple tota la casa, removent-la des dels fonaments, perquè en sigui testimoni tota la ciutat, símbol, tot plegat, de que l’Església rep l’Esperit per ser-ne testimoni per tots els pobles del món.

“- Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïren sobre cadascun d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant, i començaren a parlar en diverses llengües tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se...” Parlaven tots la seva pròpia llengua i entenien cadascú amb la seva llengua materna. La ventada impetuosa és símbol de l’Esperit Sant. Les llengües de foc són símbol de que l’Esperit Sant no es comunica globalment a tothom, indiscriminadament, sinó que es dona a cadascú, perquè cadascú ho faci segons la seva missió i les seves possibilitats. Parlar llengües diverses és símbol de la gran comunitat que crea l’Esperit Sant amb tots els creients en Jesús. Es forma una gran comunitat.