25 de maig 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Donar raó de l’esperança

Estem acabant el Temps Pasqual. Les lectures que se’ns posen davant per meditar-les i fer-les vida avui són molt transparents, des de les experiències de les primeres comunitats i les predicacions inicials dels apòstols, fins a la Primera Carta de Sant Pere i l’Evangeli de Sant Joan que ens comença a parlar de l’Esperit que habita en nosaltres.

Avui hem de ser capaços de donar raó de la nostra esperança. Una esperança que ens porta a creure malgrat tot que la darrera paraula la no la tindrà el desastre i l’absurd sinó el sentit darrer de tot plegat que acabarà en la Vida Plena en Déu.

Aquesta afirmació fonamentada en la Paraula és fàcil de proclamar, però difícil de creure. Hem de ser capaços d’avançar en el nostre compromís a favor dels altres. Sant Pere ens diu que cal estar a punt sempre per tal de donar raó de l’esperança però fent-ho serenament i amb respecte.

Vivim uns temps on la religiositat de les persones que cerquen sentit a la pròpia vida és alta en el món, però la creença en les religions i les seves institucions han davallat fortament. Possiblement el descrèdit ve de la manca de testimoniatge de tots plegats.

Convindria adequar més el que fem amb el que professem. La nostra vida, que tenim tendència a acomodar-la, hauria de ser més afaiçonada a l’estil de Jesús de Natzaret. Això ho intentaven començar a viure les primeres comunitats, no sense problemes ja des de l’inici.

Sant Pere també ens diu que guardem neta la consciència. Que difícil és fer-ho! Sovint caiem en moralismes, però guardar neta la consciència conformada a l’Evangeli resulta més complicat.

La temptació de plegar per la dificultat que pot comportar treballar per construir un cel nou i una terra nova, que comença ara i aquí, és força gran. Sols no podem pas, però l’Evangeli d’avui proclama que si l’estimem guardarem els seus manaments. Ell pregarà perquè el Pare ens enviï l’Esperit Sant Defensor.

Certament és el que necessitem per endreçar la nostra vida personal i col•lectiva. Que ens faci avançar vers la generositat i l’amor. Aquest és el manament més gran de Jesús, després del d’estimar Déu per damunt de tot.

Ignasi Garcia i Clavel