09 de maig 2014

“L’ètica de Joan XXIII i Joan Pau II va influir en la història”

Extracte de l’entrevista a Joaquín Navarro Valls, portaveu de la Santa Seu durant el Pontificat de Joan Pau II, publicada a La Vanguardia per María-Paz López el passat divendres 25 d’abril en ocasió de la canonització d’aquests dos papes.

Els dos papes més carismàtics del segle XX seran canonitzats junts, en una cerimònia que s’espera multitudinària. Què aporta aquesta doble canonització als reptes de l’Església catòlica del segle XXI?
En primer lloc, la inevitabilitat per a l’ésser humà d’enfrontar-se amb el tema de Déu; i la multitud que serà present a la plaça de Sant Pere ho confirmarà de nou. Tots dos van dedicar les seves vides no només a dir quina cosa és la bondat, sinó ensenyar a ser bo. I no és una paradoxa que en una època una mica trista, desolada, que riu poc, aquests dos papes hagin mostrat tan eloqüentment el valor humà i espiritual de l’alegria: són recordats pel seu constant bon humor.

El programa d’activitats per a aquesta canonització és més breu que el que vam veure l’abril del 2011 amb la beatificació de Joan Pau II. Està naixent un estil Francesc de cerimònies de canonització?
Potser ens havíem acostumat indegudament a pensar que l’única forma expressiva del cristianisme era l’estil barroc. El papa Francesc no és gaire entusiasta d’aquest estil, però això no vol dir que la cerimònia prevista per diumenge vagi a ser menys digna que d’altres precedents. Jo crec, tot i això, que potser també caldria preguntar-ho a l’alcalde de Roma, que no sap com gestionar la mobilitat d’alguns milions de pelegrins aquests dies i en aquesta ciutat urbanísticament tan complexa.

Des d’un punt de vista històric, Joan Pau II va ser el Papa del final del final del comunisme a l’Europa de l’Est, i Joan XXIII va ser el Papa del Concili Vaticà II i també el de la crisi dels míssils a Cuba. Els papes estan condemnats a ser analitzats en clau geopolítica?
Seria una simplificació històrica inadmissible. Naturalment, l’acció ètica d’aquests dos papes va tenir influències decisives en la història. Els historiadors avui són concordes en reconèixer el paper de Joan Pau II en els canvis històrics que van modificar la vida de milions de persones a Europa. Però l’anàlisi d’aquests canvis resulta incomprensible si només s’invoquen elements polítics. Era només geopolítica parlar de la dignitat humana, com va fer Joan Pau II quan va caure el mur de Berlín?

Aquesta doble canonització porta una novetat de procediment: Angelo Roncalli serà proclamat sant sense reconeixement d’un miracle. Es pot esperar que el papa Francesc utilitzi novament aquest mecanisme en el cas de la causa de beatificació de monsenyor Romero?
Dispensar del requisit d’un miracle en un procés de canonització és prerrogativa personal del Papa, i la pot aplicar quan ho decideixi. Per tant, podria també decidir en aquest sentit en el cas de monsenyor Romero.

Els papes difunts estan resultant molt mediàtics. La canonització els fa icones també per als no creients?
Potser sí per al no creient, però no hauria de ser així per a la persona creient. Una icona no es pot imitar; a un sant se l’hauria de tractar d’imitar. Precisament per això el fan sant.