Reflexions a la Paraula de Déu

“Anem-hi també nosaltres i morim amb ell” (Joan XI – 16)

Hem escollit aquesta expressió que Joan posa en boca de Tomàs, tenint en compte la dificultat que suposa parlar de la resurrecció dels morts el darrer dia. De tota manera respecte a la promesa que Jesús fa a Marta, copiem un comentari que un dels monjos de Montserrat fa del darrer article del Credo, a l’opuscle “Dotze monjos de Montserrat comenten el Credo. Diu: “la nostra fe en la resurrecció de la carn i la vida perdurable ha de ser en tot cas referida a la resurrecció de Jesucrist... Des de la resurrecció, també tot el temps pertany a Jesucrist. El més enllà ha quedat habitat per la seva presència.

La vida perdurable és la vida amb Jesucrist i la resurrecció final estarà marcada pel seu retorn a la història... Es pensi com es pensi, en la seva dimensió temporal o espacial, Jesucrist és la referència del més enllà de Déu. En la limitació del nostre llenguatge i del nostre pensament, no m’atreveixo a anar més lluny”.

Però aquesta limitació no pot ser obstacle perquè seguim a Jesús, com exclama Tomàs en el seu camí cap a Jerusalem, sense por, intuint que trobarem obstacles, que no ho entendrem tot, perquè la nostra raó és limitada, i això no vol dir que el que no entenem sigui fals; que ens serà difícil donar de menjar al que té fam; o de beure a l’assedegat, o acollir l’immigrant, o visitar el pres i el malalt, o vestir el despullat; o no defallir en la construcció d’un altre món; o perdonar els que ens condemnin com anti-sistema, i tot això, com diu Pau als Romans, perquè l’Esperit de Crist està en nosaltres, i l’Esperit ens dóna la vida ja que Déu ens ha fet justos.

I sempre amb l’esperança joiosa d’anar tastant el Regne.

Angelina i Josep M.