30 d’abril 2014

Exposició de pintures de Montserrat Viaplana al Col·legi de Metges de Barcelona

Montserrat Viaplana, artista-pintora de la nostra comunitat, exposarà les seves últimes obres al Col·legi de Metges de Barcelona (Passeig de la Bonanova, 47), del 2 al 15 de maig. L'horari serà de dilluns a divendres de 9 a 20h., i dissabtes de 9 a 14h.

L’acte d’inauguració serà el dia 6 de maig a les 7 de la tarda presentat pel crític d’art Ramon Casalé.

29 d’abril 2014

Clara d’Assis i Pedralbes, l’ancoratge humà de l’eternitat

Avui dimarts 29 d’abril, a les 19:00 hores, es projectarà al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes el documental de Francesc i Joan Grané.

El cine-fòrum que tindrà lloc després del passi tindrà la participació del notari Juan José López Burniol, de la catedràtica Victòria Cirlot, del filòsof Francesc Torralba i de la presidenta de la Federació de Germanes Clarisses de Catalunya, Castelló i Menorca Sor Teresa Pujal. L’acte el presentaran el director del documental Francesc Grané i la conservadora del Reial Monestir Anna Castellano Tresserra.

Cal confirmar l’assistència i esperar resposta: pedralbes@fragmenta.cat.

A partir de les 18:00 h. Es podrà visitar lliurement el Monestir.

28 d’abril 2014

Catequesi per al Temps Pasqual – Invitació i calendari

Ho anunciàvem la setmana passada i ho repetim avui amb la intenció de què arribi al major nombre possible de persones, perquè pensem que val la pena aprofitar aquestes reflexions que ens ofereix Anton-Ramon Sastre.

Volem formar un grup de reflexió per aprofundir l’espiritualitat del temps de Pasqua. La Pasqua, la proclamació que el Crist mort ha ressuscitat i és present entre nosaltres, nucli central de la fe de la comunitat cristiana, serà l’objecte central d’una reflexió guiada per Anton-Ramon Sastre, a partir de les narracions evangèliques que la tradició litúrgica ens proposa al llarg de tots els diumenges d’aquest temps pasqual (Cicle A).

Els textos evangèlics ens parlen d’una resurrecció, d’aparicions, de l’ascensió de Jesús al cel i d’una davallada de l’Esperit de Déu sobre els apòstols, amb tota una escenografia que, avui, resulta difícil d’explicar i d’entendre des d’un pensament com el nostre, avesat a un raonament lògic i pràctic. Es tractarà, per tant, de fer una anàlisi de tots aquests textos, intentant d’entendre millor què volen dir i com ho diuen, per acabar amb un aprofundiment en l’espiritualitat d’aquest temps pasqual. Tot això es voldria fer amb la participació activa de totes les persones que vulguin formar part del grup de reflexió.

El grup és obert a tothom. Per participar-hi, poder preparar material de reflexió per a tots i poder-lo enviar amb temps suficient, només cal donar el nom i l’adreça o l’adreça electrònica a la Secretaria de la Comunitat.

El calendari de les trobades, en principi, serà el següent:

1ª trobada: Dimecres 30 d’abril (abans de llegir l’evangeli dels deixebles d’Emaús).
2ª trobada: Dimarts 13 de maig (abans de llegir l’evangeli dels dubtes de Felip).
3ª trobada: Dimarts 20 de maig (abans de llegir la promesa de l’Esperit)
4ª trobada: Dimarts 27 de maig (abans de les festivitats de l’Ascensió i de Pentecosta).

L’hora de les trobades serà a les 8 del vespre i tindran la durada d’una hora. Tant les dates com l’horari es poden modificar si s’acorda prèviament.

27 d’abril 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Motius de goig i d’esperança: segon diumenge de Pasqua i festa de la Mare de Déu de Montserrat (malgrat se celebri demà). A més, avui l’Església ens proclama, com a models de santedat i aliats nostres en la dura brega de la lluita diària per la fidelitat a Jesús i als febles del nostre món, dos vells coneguts que per motius diferents han estat en vida molt propers a les inquietuds de molts de nosaltres creients i d’altres homes i dones: Joan i Joan Pau. Com que en qüestions de santedat també pot haver-hi simpaties, em complau especialment i sento una pregona joia per l’estimat papa Joan XXIII.

Goig de la festa i esperança per a Catalunya sota el guiatge i protecció de la Moreneta. Alegria i confiança plenes en un “Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que per la seva gran misericòrdia ens ha engendrat de nou per a una esperança viva gràcies a la resurrecció de Jesucrist” (1Pe 1,3). Salvats pel poder de Déu, que per la resurrecció de Jesús ens deixa una herència que no es marceix (1Pe 1,4-5). Alegria malgrat els entrebancs i proves de tota mena, perquè la nostra fe ha de ser provada, i així assolim la salvació (1Pe 1,6-7 i 9). Pere, finalment, sens dubte a partir del record de l’escena amb Jesús que avui ens recorda l’evangeli, acaba remarcant en la segona lectura que “l’estimeu encara que no l’heu vist, i ara, sense veure’l, creieu en ell, i teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la” (1Pe 1,8).

Joan ens descriu a l’evangeli la doble trobada de Jesús ressuscitat amb els deixebles, tancats per por als jueus. Els dóna pau i reben l’Esperit per perdonar els pecats. La trobada amb Jesús estimula la seva confiança i enforteix la seva fe. El dubte de Tomàs, absent la primera vegada, porta a la cabdal afirmació de Jesús adreçada a ells i a nosaltres, que quedà gravada en la memòria dels deixebles (com ens ho ha demostrat la carta de Pere): “Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29).

Fes-nos, Jesús, forts en la fe, plens de joia i d’esperança i, sobretot, de solidaritat i amor, com els primers cristians, que per això eren ben rebuts per tothom. Ho recull la primera lectura: “els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots (...) segons les necessitats de cadascú (...) i eren ben vistos de tot el poble” (Ac 2, 44-45 i 47).

Jordi Cors

26 d’abril 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 27
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del grup de joves de Batec a 1/4 d'11 del matí.

Dilluns, 28

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 29
Casal Sant Ildefons: Trobada a la plaça de la Catedral, per fer una sortida: "Les muralles de Barcelona",a càrrec de la Sra. Maribel Pendàs

24 d’abril 2014

CATEQUESI PER AL TEMPS PASQUAL - INVITACIÓ I CALENDARI

Volem formar un grup de reflexió per aprofundir l’espiritualitat del temps de Pasqua. La Pasqua, la proclamació que el Crist mort ha ressuscitat i és present entre nosaltres, nucli central de la fe de la comunitat cristiana, serà l’objecte central d’una reflexió guiada per Anton-Ramon Sastre, a partir de les narracions evangèliques que la tradició litúrgica ens proposa al llarg de tots els diumenges d’aquest temps pasqual (Cicle A).

Els textos evangèlics ens parlen d’una resurrecció, d’aparicions, de l’ascensió de Jesús al cel i d’una davallada de l’Esperit de Déu sobre els apòstols, amb tota una escenografia que, avui, resulta difícil d’explicar i d’entendre des d’un pensament com el nostre, avesat a un raonament lògic i pràctic. Es tractarà, per tant, de fer una anàlisi de tots aquests textos, intentant d’entendre millor què volen dir i com ho diuen, per acabar amb un aprofundiment en l’espiritualitat d’aquest temps pasqual. Tot això es voldria fer amb la participació activa de totes les persones que vulguin formar part del grup de reflexió.

El grup és obert a tothom. Per tal de participar-hi, poder preparar material de reflexió suficient per a tots i poder-lo enviar, només cal donar el nom i l’adreça o l’adreça electrònica a la Secretaria de la Comunitat. El Diumenge següent al de Pasqua es farà un recordatori a totes les misses de l’inici de les trobades i s’enviarà als inscrits per correu electrònic una primera remesa del material per preparar la primera trobada.

El calendari de les trobades, en principi, serà el següent:

1ª trobada: Dimecres 30 d’abril (abans de llegir l’evangeli dels deixebles d’Emaús).

2ª trobada: Dimarts 13 de maig (abans de llegir l’evangeli dels dubtes de Felip).

3ª trobada: Dimarts 20 de maig (abans de llegir la promesa de l’Esperit)

4a trobada: Dimarts 27 de maig (abans de les festivitats de l’Ascensió i de Pentecosta).

L’hora de les trobades serà a les 8 del vespre i tindran la durada d’una hora. Tant les dates com l’horari es poden modificar si s’acorda prèviament.

23 d’abril 2014

Festivitats de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat

Avui celebrem Sant Jordi i diumenge vinent la Mare de Déu de Montserrat, patró i patrona del nostre país, Catalunya. No obstant això les celebracions litúrgiques d’ambdues festivitats seran la setmana següent els dies oficials, per més que la ciutadania ho celebrarà com cal els dies corresponents.

Any rere any demanem la seva intercessió davant els reptes que té plantejats el nostre país. L’independentisme que fins fa ben poc restava amagat en la consciència col·lectiva, s’ha manifestat amb força després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya i de les darreres manifestacions ciutadanes arreu del Principat. Els partits polítics sobiranistes han fet seves les legítimes aspiracions del poble i les defensen des de la legalitat, sense violència, a través del diàleg i de grans majories, cercant les eines necessàries per dur a terme una consulta pel dret a decidir fixada per al proper 9 de novembre, malgrat l’oposició de l’Estat espanyol.

Preguem als nostres patrons perquè ens ajudin a resoldre pacíficament aquest conflicte per la via del diàleg.

22 d’abril 2014

Eucaristia d’acció de gràcies per la canonització de Joan XXIII i Joan Pau II

El proper diumenge dia 27 seran canonitzats a Roma pel Papa Francesc els dos beats de l’Església Joan XXIII i Joan Pau II. La nostra comunitat ho vol recordar i celebrar amb una Eucaristia el dia abans, dissabte a les 8 del vespre, a la qual hi som tots convidats.

El Concili Vaticà II del qual acabem de commemorar el 50è aniversari de la seva convocatòria per Joan XXIII va significar una gran renovació de l’Església. La seva darrera encíclica Pacem in Terris és ben actual i perdurarà molt temps encara. El Papa bo ja era sant de fa molt temps en el cor de molts de nosaltres.

El llarg Pontificat de Joan Pau II i la seva personalitat el van fer creditor de l’estima de tot el poble de Déu que ha assolit en tan breu espai de temps la seva canonització.

21 d’abril 2014

"Un Ara Mateix... Per sempre ". Exposició retrospectiva de textos i imatges del Bisbe Joan Carrera a Montserrat

L'Abadia de Montserrat i els membres del memorial Bisbe Joan Carrera duran a terme el dissabte 26 d'abril a les 19.30 h, a les sales de recepció de l'Hotel Abat Cisneros, la inauguració de l'exposició fotogràfica de la vida i textos del bisbe Joan Carrera: "Un Ara Mateix... Per sempre ", exposició retrospectiva de textos i imatges del Bisbe Joan Carrera i Planas amb la presència del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Senyor Artur Mas i el Reverendíssim Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler.

L’exposició vol commemorar la professada devoció del Bisbe Joan a la Mare de Déu de Montserrat, que escollí la imatge de la Moreneta per al seu escut episcopal, i la seva especial vinculació espiritual amb els membres de la congregació benedictina. També vol ser testimoni del seixantè aniversari de l'ordenació com a prevere del Bisbe Joan davant de la Mare de Déu, el dia 11 de juliol de 1954.

D’altra banda, es vol dedicar un reconeixement històric a diversos esdeveniments significatius dels quals se celebra l’aniversari enguany, com són: els 20 anys de la primera emissió de Ràdio Estel, la celebració dels vora 30 anys de la promulgació del document “Arrels cristianes de Catalunya”, els 40 anys de la primera Assemblea Constitutiva de Convergència Democràtica de Catalunya, celebrada a Montserrat l’any 1974, els 30 anys de la creació de la Fundació d’Escoles Parroquials de Barcelona, fets, en conjunt, d’una profunda transcendència i rellevància per al nostre país dels quals va ser, en bona part, reconegut protagonista, el Bisbe Joan.

Es demana la confirmació d’assistència als telèfons 657 212 515 / 658 490 445. O bé al correu electrònic: memorialbisbejoancarrera@gmail.com

20 d’abril 2014

Refelxions a la Paraula de Déu

La llosa és treta

Tots estarem d’acord en què el fet de la resurrecció no es pot entendre si no és a través del llenguatge simbòlic que ens ajuda a fer l’experiència del ressuscitat avui. En aquest passatge per set vegades apareix la paraula “sepulcre”, la qual cosa vol dir que la comunitat representada per Maria de Magdala, Pere i l’altre deixeble, estava completament dominada i capficada en la idea de la mort com a trencament definitiu. Ho expressa molt bé el “quan encara era fosc” i el “no sabem on l’han posat”. Estan interiorment desorientats. No han entès que amb Jesús el nou dia ha començat i que el sepulcre està en un hort, per tant, en un lloc on hi ha vida.

En el relat de Llàtzer Jesús mana a la comunitat que tregui la llosa, que el deslligui i el deixi anar, és a dir, que canviï la seva antiga mentalitat sobre la mort com a final de la vida. En canvi, ara, en el sepulcre de Jesús la llosa ja és treta; el sudari, símbol de la mort, no lliga el seu cap, està posat en un “lloc” singular, indicatiu del temple, que és el centre de la institució que ostenta el poder, ja que allà sí que impera la mort. Jesús està en una altra esfera. La mort no ha trencat ni interromput la seva vida. Ell és el Senyor, és el que VIU i dóna vida a desdir, i per sempre.

Els llençols de lli aplanats estan evocant un tàlem nupcial que vol significar la vida i la fecunditat que Jesús ens porta. Malgrat haver palpat i experimentat el “fracàs”, la traïció, les negacions, l’abandó i la mort, en Ell no es desencadena l’absurd, la rancúnia, la venjança, la ràbia ni l’egoisme. En Ell sorgeix el sentit profund de la vida, la lleialtat, la donació, el compromís, la pau, la llibertat. Tot allò que no pot morir.

Perquè una vida que ha estimat sense límits com la de Jesús no pot ser atrapada per la mort. Quin atractiu de vida! Quina plenitud humana-divina! Com arribar a estimar com Ell? Fixem-nos que el deixeble que ha fet l’experiència de ser estimat incondicionalment per Jesús veu els senyals, els entén, arriba a una profunda convicció personal i entra en comunió de vida-amor amb Jesús. És interessant que l’autor no li posi nom. Maria Magdalena continuarà el seu procés de creixement fins a fer l’experiència personal de la trobada amb Jesús, que la portarà a anunciar-lo.
Esther Bochita

19 d’abril 2014

La setmana dia a dia

Dimarts, 22
Casal Sant Ildefons: Celebració de la Pasqua i Sant Jordi. Mones, llibres i roses.

Dimecres, 24
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 26
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 27
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

17 d’abril 2014

TRÍDUUM PASQUAL: DIJOUS, DIVENDRES i DISSABTE SANTS

DIJOUS DE LA CENA DEL SENYOR, dia 17: És dia feiner.

Se suprimeixen totes les Misses del matí

A les 8 del vespre, Missa concelebrada de la Cena del Senyor
En finalitzar la Missa, es farà el trasllat del Santíssim Sagrament a l’Altar de la Reserva per ser adorat pels fidels. Tot seguit, despullament de l’Altar.

DIVENDRES DE LA PASSIÓ DEL SENYOR, dia 18: És dia festiu.

Se suprimeixen totes les Misses

A les 10 del matí: Via Crucis
Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons celebrarem plegats la devota pregària del Via Crucis. Enguany es farà al Santuari de Sant Antoni de Pàdua.

A les 6 de la tarda:
Celebració litúrgica solemne de la Passió i Mort del Senyor

Aquesta celebració litúrgica comprèn:

1 - Lectura de la Paraula de Déu
2 - La Gran Pregària Catòlica
3 - L’Adoració de la Creu
4 - Comunió

DISSABTE DE LA SEPULTURA DEL SENYOR, dia 19: És dia feiner.

Se suprimeixen totes les Misses
És un dia de silenci i de pregària tot esperant la Vetlla Pasqual.

VETLLA PASQUAL: A les 10 de la nit comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la Vetlla Pasqual. Aquesta celebració litúrgica comprèn:

1 - Benedicció del Foc Nou i del Ciri Pasqual
2 - Anunci de la Pasqua
3 - Litúrgia de la Paraula
4 - Litúrgia Baptismal i renovació de les promeses del Baptisme
5 - Celebració de l’Eucaristia

14 d’abril 2014

Setmana Santa

Durant aquests dies els creients estem convidats a contemplar, meditar i interioritzar els darrers dies de la vida de Jesús, el Senyor. L’Evangeli ens ajuda a aprofundir en el misteri d’amor que celebrem.

Diumenge de Rams: Aclamat i refusat

Jesús entra a Jerusalem i és aclamat per la gent senzilla i refusat pels poderosos. Jesús fa la voluntat del Pare fins al final.

Alegra’t, ciutat de Sió, crida de goig, Jerusalem. Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera. (Za 9, 9)

Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.


Dilluns Sant: Ungit, s’identifica amb els pobres

Agenollada als peus de Jesús, Maria germana de Llàtzer, el reconeix com a Senyor. Un Senyor que s’identifica amb els pobres.

De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, en canvi, a mi, no sempre em tindreu.

Dimarts Sant: Els seus el deixaran sol
Jesús és conscient que el seu camí cap a la creu el farà sol, Pere, el primer del dotze, el negarà.

En veritat, en veritat t’ho dic: no cantarà el gall, que no m’hagis negat tres vegades

Dimecres Sant: Traït per l’amic
Jesús és traït per un dels seus.

En veritat, en veritat us dic, un de vosaltres em trairà

Dijous Sant: Estima i serveix
Dia de l’amor fratern, Jesús institueix l’Eucaristia, renta els peus als deixebles. Amb els seus fets i paraules, el Senyor proclama que: No hi ha un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.

Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura.


Divendres Sant: Com el gra de blat, mor per donar fruit.

Tot s’ha complert. Jesús penjat en la Creu, amb els braços estesos, entre cel i terra, ens abraça a tots.

S’inicia el gran dejuni. No celebrem l’Eucaristia, contemplem el crucificat.

Un dels soldats li donà una llançada al costat i a l’instant en sortí sang i aigua. En dóna testimoni el qui ho veié.

Dissabte Sant: El nuvi ens ha estat pres
Jesús davalla als inferns. Silenci.

Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre.

Vetlla de Pasqua: La gespa no creix damunt el sepulcre
Avui és el dia que ha actuat el Senyor. Al·leluia.

Tot contemplant les proeses de Déu en el passat, ens adonem com és d’etern el seu amor. Amor que ens dóna la vida. La mort ha estat vençuda, el dia s’imposa a la nit. No tinguem por.

No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit
.

Josep m Jubany

13 d’abril 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

És Pasqua: Sigues valent

El lema d’aquest curs del grup de joves de BATEC de la nostra Parròquia és el que serveix per encapçalar el comentari que us proposo avui: TREPITJA FORT, SIGUES VALENT. Una part d’aquest lema procedeix d’una cançó d’un grup de rock català que proposen alguns dels temes que em semblen importants ara que comencem la Setmana Santa d’aquest any 2014: sigues valent en la teva vida, sigues conseqüent amb el que penses i amb el que fas, ves amb un somriure pel món, sigues proper a aquells que tenen més necessitat de tu.

Però què ens pot dir aquesta dedicatòria ‘rock’ en la Pasqua d’aquest any? Crec que hi ha tres elements importants per a nosaltres: el primer té a veure amb la conversió que se’ns ha cridat a treballar durant la Quaresma. En altres tradicions espirituals, es parla d’il•luminació, en lloc de conversió. Es tracta de fer un pas per adonar-nos que hem de viure de forma diferent, renovada, valenta i lluminosa. No podem seguir vivint en penombra quan comencem de nou l’experiència Pasqual.

En segon lloc es tracta de compartir la nostra alegria i esperança. Es tracta de difondre arreu la certesa que, un cop més, Déu s’apropa a nosaltres per dir-nos, encara, que estem salvats i que no hem de tenir por. Hem de poder viure amb joia i amb la certesa que Déu és al nostre costat i cada dia en podem ser testimonis, si volem. Com deia fa uns dies el Bisbe de Girona en el funeral de Modest Prats: ‘Que l’esperança es desperti com una melodia en el fons de la nostra memòria’.

En tercer lloc, ens parla de la força en tot allò que fem: de deixar petjada i no conformar-nos a viure i a passar de puntetes per aquest món. Com a cristians tenim la necessitat i l’obligació de viure i testimoniar els nostres valors de forma contundent, no podem fer menys que el que va fer Jesús, el nostre germà.

Com veieu, una simple cançó lleugera ens inspira a viure la conversió en la nostra vida i de forma decidida. Sembla que els nostres joves han triat una bona motivació i ben fàcil d’entendre: sigues valent en la teva vida, no renunciïs a les teves opcions i als teus valors, per tu i pels que t’envolten. Una bona manera de començar la Pasqua, un any més.
Lluís Sánchez Rissech

11 d’abril 2014

Vetlla de Pregària

Com venim fent aquests darrers anys, en temps de Quaresma preparem una VETLLA DE PREGÀRIA. Així doncs, us convidem a fer un petit parèntesi en la nostra vida quotidiana per compartir amb la comunitat una estona de silenci i meditació que ens podrà ajudar a sentir més viu el nostre compromís cristià. Us esperem el proper dilluns 14 d’abril a les 9 del vespre, a la capella del Santíssim.

10 d’abril 2014

Catequesi Familiar. Quaresma (2)

En el tema anterior vàrem veure que l’evangelista Mateu presenta Jesús com a un lluitador contra el mal i el pecat; que lluita contra el mal, guarint-lo, i contra el pecat, perdonant-lo. D’aquesta manera se’ns mostra Jesús com a exemple, o guia, per ser com ell: lluitadors i vencedors contra tot mal, i donant-nos exemple de com viure una bona Quaresma.

Però Mateu té interès en mostrar-nos Jesús en altres aspectes:

A. Jesús com a MESTRE I PROCLAMADOR, per fer-nos conèixer el missatge del Regne del cel.

Ja vam remarcar que Mateu presenta Jesús com una mena de reencarnació del gran Moisès, en quant era l’escollit per Déu per conduir el poble al compliment de la Llei i de tots els seus ensenyaments. Mateu presenta Jesús seguit de multituds, com Moisès, que puja a la muntanya, com ell al Sinaí, s’asseu solemnement, i s’envolta de deixebles per fer la gran proclamació, amb les Benaurances, de la crida universal a la Felicitat.

Més tard, quan Jesús rep la notícia de la mort de Joan Baptista, Mateu torna a fer una presentació de Jesús com a nou Moisès, que va ser l’instrument de Déu per alimentar al seu poble pelegrí, i famolenc, pel desert: - Quan Jesús va rebre la notícia se’n anà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el va seguir a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, Jesús veié una gran gentada, se’n compadí i va curar tots els malalts. Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li: - Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent i que vagin als pobles a comprar-se menjar. Però Jesús els respongué: - No cal que hi vagin, doneu-los menjar vosaltres mateixos... (Mt 14,13-21)

09 d’abril 2014

CELEBREM EL PERDÓ ! - REVISIÓ DE VIDA - QUARESMA, ABRIL DE 2014

En qualsevol camí sempre hi trobarem Jesús. Entre Samaria i Galilea deu leprosos, de lluny estant perquè no s’hi poden atansar, criden Jesús. Han sentit parlar d’ell -li diuen ‘mestre’- i li demanen que es compadeixi d’ells. Eren deu, diu l’evangelista, deu marcats per la mateixa impuresa del seu horrible mal, apartats del culte i de la relació habitual amb els humans. Eren maleïts i obligats a viure lluny dels poblats. ’Tingues pietat de nosaltres’, criden, i Jesús els escolta. Mai no fa el sord. Però hauran de confiar en ell: ‘Aneu a presentar-vos als sacerdots’, els diu Jesús. I mentre hi anaven, es varen sentir curats. Havien confiat i varen creure. La confiança els ha salvat! No oblidéssim mai el valor i la força de saber confiar!

- En el camí de la meva vida, en el meu petit món, busco Jesús intencionadament o bé espero trobar-lo casualment? :: Quan estic malat, crido el metge o ... ? :: Sóc conscient que necessito Jesús o bé sóc dels qui pensen que ja me’n sortiré tot sol? :: És possible que no sigui conscient del meu mal o que no el vulgui reconèixer? :: És possible que tampoc no vegi les necessitats dels germans? :: I si sóc un malalt, espero guarir-me amb pregàries casolanes o bé amb la presència i la força de l’únic que em pot curar?

Tot i que adoraven el mateix Déu, els jueus i els samaritans, per motius religiosos i polítics, sempre mantingueren una relació hostil. Sembla que el Nou Testament se’n faci ressò i insinuï que els jueus són més obstinats que no pas els samaritans a qui sovint Jesús posa com a exemple de més simplicitat i de bonesa. L’envaniment i l’orgull són mals companys en el camí de la convivència i de la fe. Només un dels deu leprosos va tornar enrere quan es contemplà guarit. I l’evangelista observa: ‘aquell home era samarità’. Ara, prosternat amb el front fins a terra, amb actitud de reconeixement i d’adoració, dóna gràcies a aquell en qui hi ha vist Déu. Ah, si contempléssim sovint en la pregària, cada dia, aquest instant!

- Miro amb recel aquells qui honoren Déu d’una manera diferent de com jo l’honoro? :: La meva fe em fa senzill i bondadós o miro el meu entorn amb recel? :: En la meva pregària dedico més temps a demanar favors o a donar gràcies dels molts favors que ja he rebut? :: Veig Déu al meu entorn o només em veig a mi? :: Convisc amb la paraula de Déu escrita en l’evangeli? :: No és en l’evangeli on realment Déu ens parla i ens ensenya? :: Quan prego sé, escolto i crec tot el que dic? :: Em veig hostil?

‘¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¿No n’hi ha hagut cap altre que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger?', pregunta Jesús. El samarità ara portarà en el cor i en el pensament la doble finesa d’aquell en qui va reconèixer la bondat de Déu. Sí, i també el samarità fou l’únic d’aquells deu que sentí les paraules del mestre: ‘Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat’. Abans guarit i ara reconegut i gratificat. Perdríem molt si, reconeixent els favors de Déu, no reconeguéssim també la força salvadora i el do preciós de la nostra fe. El temor, el dubte, la por, fa que busquem en Déu l’esperança i la certesa d’ésser estimats amb Amor diví! Quina sort de saber-ho i de creure-hi!

- No crec que l’agraïment ens dóna pau i felicitat? :: Seria feliç sense la certesa de sentir-me perdonat cada dia i en tot moment? :: Podria contar quantes vegades al dia dic: gràcies, Déu meu? Molt poques, oi? I potser més amb la boca que no pas amb el cor? :: Mai de la vida no s’han humitejat els meus ulls mentre donava gràcies a Déu? :: Reconec la meva fe com un gran do i sento la necessitat de creure i de dir: la meva fe m’ha salvat? :: Oi que si mai no ho dic corro el perill de mai no creure-ho?

08 d’abril 2014

Enric Crous i Josep M. Busquets distingits amb la Creu de Sant Jordi d’aquest any

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a Enric Crous, director del Grup Damm i a Josep M. Busquets, promotor cultural especialment en el món de la música. Tots dos són membres de la nostra comunitat i persones molt estimades per la seva vinculació en diferents tasques pastorals al llarg de molts anys. Donem la nostra felicitació més sincera a ells i a la seva família.

També han estat distingits l'historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer, i el jesuïta i secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. El guardó es lliurarà previsiblement el 22 d’abril en una cerimònia solemne al Palau de la Generalitat.

07 d’abril 2014

Presentació del llibre Converses amb Josep Rius-Camps d’Ignasi Moreta

Demà dimarts dia 8 d'abril a les 19.00 hores, a la biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps, 20-22, es presenta el llibre "Converses amb Josep Rius-Camps" d'Ignasi Moreta. Hi intervindran el periodista i escriptor Vicenç Villatoro, el degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona Joan Ferrer, l'editor de Fragmenta Ignasi Moreta i Josep Rius-Camps. En el llibre Rius-Camps repassa la seva llarga trajectòria, que l’ha dut a esdevenir un referent per a una determinada manera d'entendre el cristianisme.
L'entrda és lliure

06 d’abril 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

“Anem-hi també nosaltres i morim amb ell” (Joan XI – 16)

Hem escollit aquesta expressió que Joan posa en boca de Tomàs, tenint en compte la dificultat que suposa parlar de la resurrecció dels morts el darrer dia. De tota manera respecte a la promesa que Jesús fa a Marta, copiem un comentari que un dels monjos de Montserrat fa del darrer article del Credo, a l’opuscle “Dotze monjos de Montserrat comenten el Credo. Diu: “la nostra fe en la resurrecció de la carn i la vida perdurable ha de ser en tot cas referida a la resurrecció de Jesucrist... Des de la resurrecció, també tot el temps pertany a Jesucrist. El més enllà ha quedat habitat per la seva presència.

La vida perdurable és la vida amb Jesucrist i la resurrecció final estarà marcada pel seu retorn a la història... Es pensi com es pensi, en la seva dimensió temporal o espacial, Jesucrist és la referència del més enllà de Déu. En la limitació del nostre llenguatge i del nostre pensament, no m’atreveixo a anar més lluny”.

Però aquesta limitació no pot ser obstacle perquè seguim a Jesús, com exclama Tomàs en el seu camí cap a Jerusalem, sense por, intuint que trobarem obstacles, que no ho entendrem tot, perquè la nostra raó és limitada, i això no vol dir que el que no entenem sigui fals; que ens serà difícil donar de menjar al que té fam; o de beure a l’assedegat, o acollir l’immigrant, o visitar el pres i el malalt, o vestir el despullat; o no defallir en la construcció d’un altre món; o perdonar els que ens condemnin com anti-sistema, i tot això, com diu Pau als Romans, perquè l’Esperit de Crist està en nosaltres, i l’Esperit ens dóna la vida ja que Déu ens ha fet justos.

I sempre amb l’esperança joiosa d’anar tastant el Regne.

Angelina i Josep M.

05 d’abril 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 6
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 7
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

4a (i última) Conferència Quaresmal dins les sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades per l'Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons sota el tema general de: Quina Església anhelem: El futur és obert. Tindrà lloc a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205 a les 8 del vespre. El conferenciant serà el Professor Francesc Torralba, filòsof i teòleg i el tema serà: “Una Església permeable i receptiva, oberta a tothom"

Dimarts, 8
Casal Sant Ildefons: Xerrada sobre Quaresma i Pasqua a càrrec de Mn. Josep M. Jubany.

Dijous, 10
Reunió amb els pares dels nois i noies que han de ser confirmats aquesta propera Pasqua, a 2/4 de 9 del vespre.

03 d’abril 2014

Veniu a mi. La Passió de Llinars del Vallès

L’escenificació de "Veniu a mi. La Passió de Llinars del Vallès" corre a càrrec del grup amateur Till-Tall, una entitat amb 25 anys de trajectòria sobre els escenaris, que es representa a Llinars del Vallès des de l’any 2000.

Aquesta Passió és una peça de creació pròpia que es va estrenar amb motiu del Jubileu i que des d’aleshores es posa en escena els dos caps de setmana previs a la Setmana Santa.

És una Passió modesta en la qual pren protagonisme el missatge de Crist més que no pas grans decorats o efectes especials. La seva redacció va comptar amb l’assessorament teològic de Mn. Xavier Morlans i Molina, i és fidel al text evangèlic.

Amb un llenguatge fresc i actual, un apropament entre el públic i els actors permet descobrir de nou el missatge original de Jesús i un bon equilibri entre les seves dimensions humana i divina. Té, doncs, un aire de primer anunci cristià que li proporciona novetat i actualitat.

L’obra presenta la història des d’un punt de vista femení. Les dones, especialment Marta i Maria Magdalena, prenen un major protagonisme, la qual cosa fa descobrir en aquest drama, tants cops representat, noves dimensions de tendresa i humanitat.

En aquesta Passió la força dramàtica de la paraula fa oblidar la necessitat d’efectes especials aparatosos. Amb un escenari gairebé buit la força se centra en el text, la interpretació dels actors, els narradors, la música i la il·luminació.

L’absència gairebé total de decorat i la manera com està explicada la història propicien que ja des de les primeres escenes el protagonisme el prenguin les emocions dels actors i del públic que se sent partícip de la història i fan que el relat de la vida de Jesús sigui a l’abast de tothom, creients i no creients.

En un marc sociopolític global com l’actual, en què les religions del món són presents als diaris cada dia, massa sovint lligades a guerres i violència, un missatge de pau i amor com el que transmet l’obra és vigent i necessari. Una aproximació particular als darrers dies de la vida de Jesús com la de Veniu a mi, pot donar un missatge d’esperança en dies com aquests.

La seva durada aproximada és de dues hores i quaranta minuts, incloent-t’hi un quart d’hora de descans, aspecte que la fa àgil i l’allunyada d’altres passions més llargues.

Lloc de la representació: Cinema-teatre de Llinars del Vallès. C. Ravalet, 15-17 a 200 m de l’estació de RENFE línia C2 (Barcelona- Maçanet) Informació addicional: 639 87 44 21 de 20.30 a 22.00 h. o al web www.tilltall-teatre.cat.

02 d’abril 2014

Grup de Cultura i Fe

Els responsables del Grup de Cultura i Fe han anunciat que suspenen la reunió del primer dilluns de cada mes prevista per al 7 d’abril per coincidir amb la quarta sessió de les Conferències quaresmals i facilitar-ne d’aquesta manera l’assistència.

01 d’abril 2014

Feina amb el cor – Servei d’acompanyament a l’ocupació

Una iniciativa de Càritas 70 anys en el seu afany d’ajudar les persones sense feina en aquests moments en què les altes xifres de l’atur s’han convertit en el primer problema dels ciutadans del país.

Un servei professional i gratuït per acompanyar les persones que estan a l’atur des de fa temps i han esgotat la prestació o estan a punt de fer-ho.

Un programa que pretén donar suport a la situació individual de cada persona, fixar objectius laborals, establir un pla de treball, accedir a tallers de tècniques de recerca de feina, com realitzar entrevistes i millorar les competències per accedir al mercat laboral. Tot de la mà d’un assessor personal que farà un seguiment de la possible feina a la que s’accedeixi mantenint contacte amb la persona i també amb l’empresa per assegurar que tot va bé.

Les persones interessades poden dirigir-se al telèfon 931170811 de dilluns a divendres de 9 a 19h. o bé al correu electrònic feinaambelcor@caritasbcn.org