12 de gener 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

El profeta Isaïes ens porta esperança. Aquesta esperança rau en l’actitud del servent del Senyor. Ni crida, ni alça la veu, ni es fa sentir pels carrers, ni apaga la flama del ble que vacil·la. Aquestes actituds que en principi són atribuïdes a Jesús se’ns proposen també a tots nosaltres com actituds pròpies dels que intentem el seguiment de Jesús.

Moltes vegades podríem tenir la convicció que, com a gent creient, hem de fer molt soroll, amb el risc de ser fonamentalistes de les nostres conviccions davant els nostres germans, els homes i dones. Si el servent del Senyor ha d’ésser així, com no ho hem de ser la resta de persones que intentem viure, ara i aquí, la vida modelada per l’Evangeli.

A vegades podem tenir la temptació de cridar, de fer soroll i sobretot de condemnar conscientment o inconscient els que no veuen les coses d’aquest món com nosaltres.

Just al contrari del que cal fer, volent imposar, quan sabem -tal com ha dit Benet XVI i el Papa Francesc ens ensenya constantment- que la Fe es proposa i no s’imposa.

En consonància amb aquestes actituds, en els Actes dels Apòstols hi llegim com Jesús de Natzaret passà per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots aquells que es trobaven sota la dominació del mal. D’aquest mal és del que ens hem de lliurar. Cosa que no sempre ens resulta senzill, homes i dones com som amb tendències que no sempre ens disposen a la coherència, produint-se una separació entre el que fem i el que hauríem de fer, segons el nostre compromís baptismal.

Quan Jesús es presenta davant de Joan, i aquest es mostra sorprès i indigne de batejar-lo, no busca un ritus màgic sinó el que convenia a tothom i ens convé també ara: un canvi de vida que ens faci superar obstacles per creure i viure segons Ell ens va ensenyar. Jesús no estava per ritus que es justifiquessin en ells mateixos sinó que volia mostrar a tothom el camí de conversió que constantment ens convé a tots. El Baptisme de Joan vol simbolitzar purificació. Jesús assenyala que el que Joan predica és un bon camí, que Ell, en iniciar la seva missió, assumeix i el posa a la base del seu mestratge.

Tan de bo que siguem capaços a l’inici d’aquest 2014 de recomençar els intents de canvi que hàgim de dur a terme en la nostra vida quotidiana.

Ignasi Garcia i Clavel