Reflexions a la Paraula de Déu

En aquest relat Lluc ens parla de Maria, una noia molt jove, d’un poble, promesa amb un noi jove com ella, Josep. Abans de viure junts a Maria li succeeix alguna cosa que ignorem exactament quina va ser; el fet és que va concebre un fill fora dels paràmetres habituals en la seva cultura.

L’evangelista que no pretén exposar-nos un relat històric en sentit estricte, ens situa a Maria davant d’una problemàtica complexa i difícil, i ens assegura que Maria rep l’ajut de Déu a través de l’àngel Gabriel. I qui és Gabriel, el missatger de Déu? D’una manera o altra, tots en la nostra vida tenim l’experiència de persones amb rostre concret i nom propi que ens ajuden per anar endavant quan ens trobem en una cruïlla. Així, doncs, el missatger de Déu, no serà algú proper a Maria, que té la confiança d’entrar a casa seva, que li fa costat, l’anima a no deixar-se abatre?

Lluc en la salutació de l’àngel es refereix a Maria amb l’apel·latiu arameu, Mariam i després en tot el relat l’anomena amb la forma grega, Maria. Amb el canvi de nom ens vol dir que en la conversa del missatger de Déu amb aquella noia d’aquell petit poble, Nazaret, situat entre muntanyes, es va produir una experiència molt fonda de la proximitat de Déu que la va capgirar, transformar i canviar fins i tot d’identitat. Així, Maria entén la seva vida i situació a la llum de Déu.

Tota la salutació és d’una alegria esperançadora que aixeca l’ànim. És l’alegria que ve del Déu que mai no abandona els seus, més aviat és presència alliberadora de qualsevol por i conforta en les proves.

Les dimensions d’aquella joiosa i compromesa trobada són també portadores de fets culturals inusuals. Maria, una dona, serà mare i serà qui posarà el nom al seu fill primogènit, i li posa Jesús que vol dir:”Déu salva”. No serà que ella s’ha sentit així, salvada per Déu? Aquí es veu que l’experiència de Déu genera canvis de mentalitat i costums, i crea noves maneres de pensar, d’actuar i de viure.

En el transcurs d’aquest passatge se’ns mostra la personalitat de Maria com una dona reflexiva i resolutiva, valenta i forta, capaç d’assumir la vida malgrat la seva joventut. Ella se situa en la perspectiva de l’Esperit i acull amb disponibilitat total i incondicional el fet de ser la mare de Jesús. El va cuidar i educar de forma entranyable i cabal.

Esther Bochita