Resum de l’Assemblea del mes d’octubre: Els creients i la transició nacional. Ponent: Jaume Terribas

Jaume Terribas és economista i membre de la Comissió ètica i de conflictes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, des del seu partit de ‘tota la vida’ Unió Democràtica de Catalunya. El seu compromís amb Catalunya començà ja abans, des que l’any 1958 va fundar i presidir Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC). També és una persona compromesa amb l’Església, havent treballat durant anys a Càritas a la Diòcesi de Terrassa.

Va començar la xerrada posant de manifest que, en la nostra situació social i política actual, ens caldria aplicar l’Evangeli més que mai. També en la qüestió nacional a Catalunya la nostra Fe ens hauria d’inspirar a la llibertat de les persones i dels pobles.

Insistia en la necessitat de posar a la pràctica la nostra Fe a tot arreu on siguem i ens comprometem. L’Evangeli és molt clar i ens proposa una via molt concreta de treball i compromís. Hauríem de ser com la llavor que cau en terra bona i que, amb humilitat, va fent la seva feina. També la de servir al nostre país, cadascú des del seu lloc i sense fer-ne bandera. La nostra Fe ens hauria d’empènyer a la defensa dels drets de les persones i dels pobles. A Catalunya vivim un moment d’incertesa i risc però també un moment de profunda esperança pel camí que se’ns obre al davant d’afirmació nacional, ara més real que mai.

Terribas ens recordava que la pròpia Església ha donat arguments a favor de la lluita pels drets dels pobles i les nacions:

• Joan Pau II va fer una profunda afirmació en aquest sentit, tot afirmant en una assemblea de la UNESCO ja fa anys, que calia ‘protegir els drets de les nacions, cap organisme pot negar a una nació el dret a existir’.

• Els Bisbes Catalans al document ‘Arrels Cristianes de Catalunya’, afirmaven l’any 1985 la realitat nacional de Catalunya.

• A diversos llocs del territori apareixen grups de ‘Cristians per la independència’ (Girona i Lleida).


Per Terribas, el seu compromís amb l’Assemblea Nacional Catalana és també un compromís com a creient : l’ANC és una organització molt transversal en la que s’hi reuneixen grups de diversos orígens polítics, creients o no creients, moguts fonamentalment pel mateix motiu de la defensa dels drets del poble de Catalunya.

Dintre l’Església hi ha una gran pluralitat d’opinions i posicions respecte a la independència de Catalunya, com no pot ser d’altra manera, però en la seva opinió ens ha de moure el treballar per la llibertat dels pobles, pel dret a decidir que és el màxim símbol de respecte a la democràcia i a la llibertat. També hi pot haver discrepància amb la jerarquia, de la mateixa manera que entre els Bisbes de la nostra Església s’han fet públics posicionaments clarament alineats amb el dret a decidir i d’altres que se’n volen mantenir més al marge. Com a cristians, portadors d’esperança, tenim una missió especial en portar esperança al nostre voltant també en el futur de Catalunya com a nació, plenament constituïda.

Durant el debat posterior a la xerrada es van posar de manifest diversos aspectes al voltant de la transició nacional, com el divers posicionament, sovint contrari i sovint pot aclaridor, dels mitjans de comunicació i del poder econòmic. També es posà de manifest la necessitat que siguem voluntàriament portadors de positivitat i de diàleg en un moment en què la nostra societat ho necessita més que mai.

‘Vostès (dirigit a la UNESCO), vetllin amb tots els mitjans al seu abast, per la sobirania que posseeix cada nació en virtut de la seva pròpia cultura. No permetin que aquesta sobirania fonamental, se segresti i es negui en virtut de qualsevol poder polític o econòmic’ (Discurs de Joan Pau II davant la UNESCO -1980).