17 de novembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

La por

A la primera lectura d’avui Malaquies pronostica un final de foc abrusador als orgullosos i injustos i ens avisa perquè anem en compte si volem un sol de felicitat. Ben segur que aquest sol llueix a l’altre món no pas aquí i ara els orgullosos i els injustos campen lliurement entre nosaltres i aquest foc no els espanta.

A la segona lectura Sant Pau diu als cristians de Tessalònica que ha sentit dir que alguns d’ells viuen desvagats i els ordena que treballin en pau per guanyar-se el pa. És evident que en aquells temps hi havia ganduls malgrat que hi havia treball per a tothom. Avui tenim també ganduls però hi ha desvagats per força dels quals Sant Pau no en parla. Ens diu que tothom té dret a la manutenció que implica el dret al treball. Això sí que és ben actual. Quantes persones no tenen treball i quantes tenen treball amb la por de perdre’l malgrat aquest dret ben vigent.

Sant Lluc a l’Evangeli ens presenta un futur catastròfic amb la destrucció del temple, amb les guerres, les persecucions per portar el nom de Jesús; tot això s’ha complert i encara és actual; a la nostra societat el fet de ser creient més aviat cau en la indiferència que en la persecució; persisteixen les guerres, la traïció, els terratrèmols. Què puc fer jo davant d’un desgavell tan gran? Aniria bé que Jesús amb tot el seu poder vingués a donar una bona repassada a aquest món convuls i injust. Això, però, seria en detriment de la nostra llibertat. Sant Pau, en la seva carta diu: Això ha de succeir primer, però la fi vindrà de seguida. Esperem a veure què passa i en el nostre petit món fem les coses amb senzillesa i justícia, i no ens afectarà el foc abrusador de Malaquies i a veure si algun dia aconseguim el sol de la felicitat.

Alguns polítics ens parlen com Malaquies. Només faré cas al profeta.

Àngel Oliva