29 de setembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

"Jesucrist que és ric, es va fer pobre, perquè la seva pobresa us enriquís."

Ens interpel·len fortament les lectures d'avui. Comenta el profeta Amós dient: "Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria... però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep". Segueix Sant Pau a la carta a Timoteu: “Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud... et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist el nostre Senyor”.

L’Evangeli de Lluc, sembla que sigui acabat d'escriure, exprés pels nostres dies. El contrast entre el ric opulent i el pobre Llàtzer de la paràbola que explica Jesús, que podria semblar exagerat, certament, no ho és. Ho podem veure cada dia. Quantes i quantes persones, quants Llàtzers no hi ha entre nosaltres, que no tenen sostre, que malviuen, bruts i estripats, passant gana, estirats en els portals, en els caixers o en el mateix carrer, mentre nosaltres, com el ric, vivim en cases confortables, ben vestits, ben menjats i passem atrafegats, sense ni veure'ls i, quan els veiem, ens molesten.
A la paràbola, el ric és condemnat no per ser ric sinó, precisament, per la seva manca de sensibilitat, per les seves ànsies de posseir, de viure segur, tranquil, indiferent, insensible, ignorant i sense fer-li cap pena el pobre Llàtzer.

Nosaltres, els cristians, no podem quedar indiferents davant els molts pobres Llàtzers, no podem passar pel seu costat insensibles, no podem ignorar els qui sofreixen, hem d'estimar-¬los, ajudar-los, estar amb ells, treballar per acabar amb les desigualtats i les injustícies, per fer possible un món millor. I no ens cal que vingui cap dels que ja han mort a advertir-nos-ho, com demanava el ric de la paràbola, ja que som uns grans privilegiats, Déu ens va enviar Jesús, que és ric i es va fer pobre per ensenyar-nos el camí de la justícia, la solidaritat, l’amor, la paciència i la mansuetud. Només ens cal seguir el que Ell ens va ensenyar, i per això, per a no ser el ric de la paràbola, ser bons cristians i donar-ne testimoni. Com diu el Papa Francesc, només hi ha un camí: "contemplar la humanitat de Jesús i la seva humanitat sofrent, si el nostre cor i la nostra ment és amb Jesús, podem fer-ho."

Maite Cura

28 de setembre 2013

Casal Sant Ildefons

Dimarts vinent dia 1 d’octubre comencen de nou les activitats al Casal. Aquests primer dia hi haurà la benvinguda al Casalamb berenar i presentació de les noves activitats del curs, entre les que hi haurà un “Taller de memòria musical” els dilluns a 1/4 de 6 de la tarda.

27 de setembre 2013

Grup de Cultura i Fe

La primera sessió del grup de Cultura i Fe tindrà lloc el dilluns 7 d’octubre a les 19.15 hores Són sessions mensuals que es fan sempre que sigui possible el primer dilluns del mes. Les sessions són obertes a tothom i ara que comença un nou curs és un bon moment per incorporar-s’hi, per més que això es pot fer en qualsevol moment al llarg del curs. És un dels grups més antics de la Comunitat, que analitza l’actualitat cultural i els avenços científicsa la llum de la fe. Va ser creat el curs 1985-86, fa ja vint-i-vuit anys. El Full Informatiu del 5 de gener de 1986 ho descrivia amb aquestes paraules:

“Fruit de l'Assemblea extraordinària de principi de curs va ser la constitució de diversos grups de treball. Un d'aquests assumí una tasca, possiblement nova a la nostra Comunitat, definida clarament amb el seu enunciat: "Cultura i Fe, compromís temporal".

Aquest grup, força nombrós, ha fet ja tres reunions. Es hora, doncs, de dir-vos-en alguna cosa, si més no per aquesta novetat que ofereix quant a la matèria que tracta.

La primera preocupació manifestada pels components del grup fou la pròpia interpretació de l'esmentat enunciat, perquè, si el mot "fe" era prou clar, calia precisar el sentit de "cultura" i, sobretot, confirmar l'interès i àdhuc la necessitat d'establir ponts de comprensió entre ambdós conceptes. Tot això entès com un servei d'Església i practicat per nosaltres com un inici de sensibilització de la nostra Comunitat envers aquesta tasca de reduir distàncies entre l'Església i l'anomenada modernitat. És ben clar que per la nostra part es tracta tan sols d'un seguiment d'aquestes matèries, ja que les limitacions òbvies de les persones i dels mitjans no fan possible altra cosa. No obstant això, creiem que l'esforç és positiu i hem iniciat aquesta activitat amb interès i il·lusió.”

26 de setembre 2013

Grup de Reflexió bíblica

La primera sessió de reflexió bíblica tindrà lloc el dimarts 1 d’octubre en el seu horari habitual: de les 19.15 h. fins a les 20.15 aproximadament. Recordem que són sessions mensuals que es fan sempre que sigui possible el primer dimarts del mes. Com ja és costum tindran lloc a la sala del segon pis. Trobareu les butlletes d’inscripció a la Secretaria de la Comunitat que cal omplir i entregar abans de la primera sessió.

Mossèn Josep Rius Camps dirigirà com sempre la nostra reflexió a partir del seu llibre: Lluc demostració a Teòfil. Les sessions són obertes a tothom i per més que ens hi podem incorporar en qualsevol moment al llarg del curs, ara que l’iniciem és un bon moment per fer-ho. No només això, sinó que voldríem donar-les a conèixer a totes aquelles persones que tot i no pertànyer a la nostra comunitat hi puguin estar interessades. En aquest sentit tots hi podem col•laborar fent-ne divulgació entre les persones que ens són pròximes. Mn. Rius Camps és un reconegut expert de l’obra de Lluc, i el seu llibre “Lluc demostració a Teòfil” ha estat premiat en diferents àmbits.

25 de setembre 2013

Grup de pregària

El dimecres 2 d’octubre el Grup de Pregària de la comunitat reprèn la seva tasca com és habitual a 2/4 de 8 del vespre. Recordem que igual que en cursos anteriors el grup es reuneix el primer i el tercer dimecres de cada mes. El seu objectiu és gaudir d’una estona de silenci i pregària.

23 de setembre 2013

INICI DE CURS per Mn.Jubany

Déu vós guard,

Ens trobem en el primer diumenge de tardor i en el començament d’un nou curs. Fa uns dies els nens i nenes retornaren al col·legi, i a poc a poc tot torna a la normalitat desprès del parèntesi estival. També a la nostra comunitat reprenem les activitats. Diumenge passat tingué lloc la primera reunió del Consell Pastoral d’aquest curs. Permeteu-me que breument exposi alguns dels reptes, segons el meu parer, que com a comunitat tenim per aquest curs 2013-2014.

A nivell eclesial tenim motius d’esperança. El magisteri del Papa Francesc ens exhorta a tots a tenir unes actituds prepositives envers la nostra societat. Sembla que es va arraconant el discurs de la por davant d’un món cada vegada més secularitzat, i també les pretensions d’una església que volia tutelar, des d’una certa prepotència, els costums, la vida cultural, política i de pensament que hi ha en el nostre món. Ens hem d’alegrar que no es condemni la laïcitat, sinó que aquesta sigui considerada com un bé. Que és reconegui com a legítima la pluralitat de creences, que es proclami, sense embuts, que cadascú ha de ser conseqüent amb la seva consciència.

El Papa Francesc ha manifestat que vol una església pobra i per als pobres. Aquí ens marca a tots un repte. No cal que m'estengui parlant de la greu crisi econòmica que patim. Tots ho sabem. Com a creients i com a ciutadans no podem viure com si no passés res. La solidaritat, tant a nivell personal com comunitari, ens urgeix.

Un dels “signes del temps” a Catalunya es va visualitzar el passat onze de setembre. De segur que entre nosaltres hi ha opinions diferents de com ha d'anar aquest procés de transició política que estem vivint. Per sort entre nosaltres no hi ha la dictadura d’un pensament únic. Aquesta pluralitat no està en contradicció que tots hem de ser actors actius, i no podem ser espectadors passius. En la propera assemblea parlarem d’aquesta qüestió. Més endavant ja donarem més informació.

L’església existeix per evangelitzar. La nostra comunitat no tindria raó de ser si no es prengués seriosament l’anunci de la Bona notícia de l’Evangeli. Totes les nostres activitats han de tenir com objectiu prioritari l’evangelització: la catequesi, en totes les seves modalitats; l’acolliment de les persones que celebren en la nostra parròquia el bateig dels seus fills, que vénen a pregar pels difunts, les que vénen a demanar ajuda alimentària o treball, tot el que es programa per al jovent, Batec d’una forma especial, l’Esplai, l’Agrupament escolta, els grups de pregària, de reflexió bíblica i de cultura i fe, i fins i tot la nostra economia, i un llarg etcètera. No poden obviar aquest aspecte evangelitzador.

Som conscients que res no podem fer sense l’ajuda de Déu. Ell és la nostra força, i el motiu de la nostra joia. Hem de procurar que les nostres celebracions no siguin actes rituals, sinó que esdevinguin veritables celebracions de la fe. En aquest aspecte és molt important que ens feu arribar totes les vostres aportacions per millorar-les.

El paper s’acaba i queden moltes coses al tinter. Un altre dia continuarem. Resto a la vostra disposició.

Josep m Jubany

22 de setembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Que bé tenir diners, oi? Els diners són condició de la nostra llibertat i d'una vida humana digna, però també poden ser una de les nostres esclavituds més pregones. I ens enganyem tan fàcilment amb el tema dels diners! Critiquem el gran capital que busca només el seu guany i que mira sempre de treure el màxim benefici -de vegades amb engany i estafa- sense preocupar-li la destrucció de l'entorn, o la mort i la misèria de les persones que treballen a l'Índia, a la Xina, al nostre país, o arreu del món. I pensem que nosaltres no som així. Però, quan posem els nostres petits estalvis en plans de pensions, o fem petites inversions, i ho fem només mirant d'aconseguir l'interès més alt possible, llavors el nostre cor és igual que el del gran capital. No ens n'adonem, perquè tenim pocs diners. Ho veuríem més clar si en tinguéssim molts. I és que “Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans.”. (Llc. 16, 10).

Per a sortir de la crisi necessitem augmentar la nostra productivitat. És cert. Necessitem reduir costos per produir béns i serveis amb valor afegit incrementat. A la fi, la productivitat és un 'ratio' inputs-outputs. Però, alerta!, el 'ratio' es pot millorar no solament abaixant salaris -que potser també cal fer-ho en l'economia present real- sinó essent més creatius, innovadors i eficients en la nostra manera de treballar. En tot cas tots hauríem d'acceptar reduir els nostres salaris -i els seus marges de guany els bancs i grans empreses- i suprimir les “auto-indemnitzacions” de directius de banca incompetents o fraudulents, per afectar en menor mesura als més febles. Espanya -diuen algunes fonts informatives- ha millorat la seva productivitat.

Ara per ara sembla que vol dir, sobretot, que ha abaixat els sous dels seus treballadors, situant el més freqüent en 1.107 euros bruts mensuals (dades de l’INE corresponents al 2011). Si no estem atents, sota l'excusa de la crisi i habituant-nos a la corrupció, farem realitat allò que diu el profeta Amós: “Vendrem amb mesures més petites..., farem trampa amb les balances. Vendrem el rebuig i tot! Amb aquells diners comprarem esclaus, o bé adquirirem un pobre per un parell de sandàlies”. Estem invitats a construir una societat on tots “puguem portar una vida tranquil•la i serena, tota donada a la pietat -que també vol dir a la “compassió”, a compartir el patiment dels altres-, i a l'honestedat”(Tim. 2,2).

Santiago Quijano

20 de setembre 2013

Tot i tots som u

Sí, sí, sí, la intuïció profunda, no el pensament analític, em diu que tot està unit. Tot depèn de tot. El nostre benestar i el nostre malestar influeixen en l’entorn, millorant o empitjorant les circumstàncies que ens rodegen. Hem de ser corresponsables, perquè no estem aïllats, malgrat que els nostres ulls i pensament veuen separació arreu.

El conflicte i la malaltia d’una persona propera t’arriba i et fa mal. No ens n’hem de desentendre. Hem d’aportar la nostra ajuda sempre que puguem i així, millorant el món proper, contribuïm a millorar el planeta.

Quan els conflictes són lluny, em dirigeixo a Déu i prego, pensant que és la manera amb la qual puc ajudar i unir distàncies. Però entenent que Déu es val de nosaltres, que som les seves mans, la seva veu, el seu consol, que fem arribar a l’altre.

Sovint, hem sentit el comentari: “Per què Déu permet aquesta guerra?” I ara ja entenem que som els humans que fem les guerres i que depèn de nosaltres fer la pau. Ja us he dit alguna altra vegada que la guerra i la pau comencen en el cor de cadascú.

Tots els humans tenim semblances importants i depèn de nosaltres crear llaços d’unió per fomentar l’entesa, salvant les diferències de raça, llengua i cultura, que hi són, però no han de crear esvorancs tan profunds, perquè el cor que batega dins nostre i ens dóna la vida és el mateix i tots depenem de la gran força i energia primigènia que ens uneix.

18 de setembre 2013

Cicle de conferències d’aquest curs a Espai Obert

Espai Obert, seguint la línia iniciada el darrer curs de proposar figures potents espiritualment però que es posicionen en una línia fronterera, anuncia el següent programa per al curs que comença el proper mes d’octubre:

19 d'octubre 2013:Charles de Foucault, a càrrec de Ramón Dubrez, germanet de Foucault.

18 de gener 2014: María Skobtsov, a càrrec d'Emília Bea, professora titular de Filosofía del Dret i Filosofía Política de la Universitat de València.

15 de març 2014: "Kierkegaard - Aranguren", a càrrec de Francesc Torralba, director de la càtedra Ethos.

26 d'abril 2014: Albert Camus, a càrrec d’Itziar González, exregidora de Ciutat Vella de Barcelona.

7 de juny 2014: Raimon Pánikkar, a càrrec d’Ignasi Moreta, Director de Fragmenta Editorial.

Les sessions, que es faran totes en dissabte al matí, seguiran tenint lloc a la Sala Joan XXIII de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205, de Barcelona.
A la pàgina web de l’Associació Cristianisme al Segle XXI s’hi publicaran els opuscles amb el contingut de les conferències.

16 de setembre 2013

Encetem el curs amb esperança

No solament amb esperança sinó també amb il·lusió per tot el que significa el repte de donar compliment al Pla Pastoral, sobre el qual el Consell Pastoral, que el diumenge 15 va tenir la primera reunió del curs, treballa per actualitzar-lo de manera continuada, i també per la oportunitat que se’ns dóna a tots de treballar plegats per la causa del Senyor.

Una vegada més caldrà repetir les paraules inicials de la Constitució Pastoral Gaudium et spes, del Concili Vaticà II, de tots conegudes: “Joies i esperances, tristeses i angoixes dels homes d’avui, dels pobres sobretot i de tots els qui sofreixen, són també les joies i les esperances, les tristeses i les angoixes dels deixebles de Crist i no hi ha res de veritablement humà que no hagi de trobar ressò en els seus cors”.

Amb aquest esperit, que ha estat sempre referent de tots els nostres mossens, la comunitat ha caminat i camina amb pas ferm a través del temps intentant ser fidel a la Paraula de Déu, a l’Evangeli i al Concili.

Ara fa dos anys donàvem la benvinguda, sense conèixer-lo encara, a Mn. Josep m Jubany (ell escriu així el seu nom, no és cap error de transcripció) com a nou rector de la parròquia, i ho fèiem en el Full Informatiu amb aquestes paraules:

“Els destins de la nostra comunitat al llarg de seixanta anys han estat regits primer per Mn. Narcís Saguer, i després per Mn. Joan Alemany i Mn. Lluís Saumell, acompanyats de Mn. Ignasi Cases i del diaca Mn. Xavier de Dou. En poc més de dos anys Mn. Joan i Mn. Ignasi ens han deixat per anar a la casa del Pare. I ara, Mn. Lluís, després de ser rector durant 14 anys, passa a ser sacerdot emèrit de la Diòcesi de Barcelona. Es tanca, doncs, un cicle, el llegat del qual heretarà Mn. Josep Maria Jubany, a qui tots esperem, oferint-li, ja des d’ara, la nostra col·laboració en tota la tasca pastoral de la parròquia com hem fet fins ara.”

És bo recordar aquestes paraules ara que Mn. Jubany porta ja temps al front de la comunitat i que amb la seva humilitat i el seu tarannà proper, s’ha guanyat el cor de tots nosaltres. I també és bo recordar el desenllaç feliç de la malaltia que va patir Mn. Lluís Saumell el curs passat que durant un temps ens va tenir força preocupats a tots.
Una menció especial pel Papa Francesc que des de l’inici del seu pontificat està donant un sentit nou a la càtedra de Pere i un alè d’esperança a tot el món cristià.

Donem-ne gràcies a Déu i demanem-li que vessi els seus dons sobre la nostra comunitat perquè puguem continuar entregats a la nostra tasca d’evangelització.

14 de setembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Tu que estimes la veritat al fons del cor, m’ensenyes dintre meu a tenir seny. Salm 51 (50):8

Totes les religions i les tradicions de saviesa conviden a transcendir el circumstancial i a posar-nos en contacte amb aquesta altra dimensió que ens eleva, perquè ens fa sortir de nosaltres mateixos tot desfent-nos dels lligams humans, i alhora ens endinsa en nosaltres mateixos per prendre consciència que Som. Sense Déu ens limitem a modelar ídols amb qualsevol material que tinguem a mà i al qual col•lectivament, simplement per convenció, conferim valor (diguem-li vedell de fosa, tauleta tàctil, bicicleta estàtica, o com vulguem). Adorant-los perdem el centre, eludim la consciència de Ser, neguem l’Esperit. Si Déu fos humà, tindria temptacions d’encendre la seva indignació sobre aquests humans empetitits que de vegades som.

El Déu del Nou Testament no té reaccions humanes, no s’incorpora als relats. Jesús s’hi refereix deslligant-lo de la religió i de la societat: no s’inscriu en cap coordenada. Ser-ne seguidor implica una adhesió radical i sense condicions a un projecte nou; demana una ruptura amb l’escala de valors vigent –sempre tan a la mida dels interessos terrenals de poca volada-. No és estrany, per tant, que atrets pel seu missatge capgirador, s’acostessin a Jesús els bandejats per la societat teocràtica jueva, ja sigui perquè treballaven per a l’Imperi romà (recaptadors i publicans), o perquè no observaven els preceptes o les lleis i això els situava al marge. “Acull els pecadors i menja amb ells”, murmuren els fariseus; “treballa amb els marginats”, potser diríem ara: Quina llàstima! Tan bon estudiant que era, què se li ha perdut entre aquesta gent? Faria millor de preocupar-se pel seu futur...!

El projecte del qual parla Jesús és un projecte integrador que inclou la totalitat i que no fa diferències entre el sagrat i el profà; que acull la humanitat sencera, justos i pecadors, perquè es fonamenta en la seva unitat indivisible. Som U.

El pastor no pot deixar que es perdi una ovella del ramat; la mestressa de casa no pot donar per perduda aquella moneda amb la qual comptava... són al•legories per introduir la paràbola del fill complidor i del fill díscol que Jesús fa servir per parlar-nos de la Casa del Pare. Tothom hi té cabuda, tothom hi és necessari, tothom hi és esperat. Per això Pau diu a Timoteu que Jesús va venir al món a salvar els pecadors. La fortalesa de l’Esperit ens dóna l’oportunitat d’esmenar-nos, de reconèixer que ens hem deixat portar per corrents superficials i hem desoït el mar intern de la consciència. Celebrem l’oportunitat de rectificar i alegrem-nos-en.
Helena Cots

12 de setembre 2013

Primera reunió de curs del Consell Pastoral

El proper diumenge dia 15 a 1/4 d’11 del matí tindrà lloc la primera reunió del curs del Consell Pastoral, que s’iniciarà amb una Eucaristia per donar gràcies de les merescudes vacances i per pregar pel bon funcionament del curs que comença.

El Consell estudiarà les propostes dels grups de treball de la darrera assemblea extraordinària del mes de juny i la seva inclusió en les activitats del nou curs 2013-2014 amb la intenció que retornin a l’Assemblea en la presentació del Pla d’activitats per al nou curs.

Aquest serà el primer pas de les activitats de la comunitat; els diferents grups de pastoral i de formació estan ja preparant l’inici de curs i ben aviat estarem en condicions d’anunciar les dates concretes de les primeres reunions.

11 de setembre 2013

La Diada de Catalunya

L’11 de setembre Catalunya celebra “la Diada”, la nostra festa nacional, tot recordant aquell 11 de setembre de 1714, del que l’any que ve es compliran tres-cents anys.

Enmig de la greu crisi econòmica que travessa el nostre país, que tan de mal està fent a moltes persones que es veuen privades del més necessari per viure o fins i tot per sobreviure, Catalunya està immersa de ple en el procés pel “dret a decidir”, que va arrencar amb força a Barcelona en la gran manifestació de la Diada de l’any passat convocada per l’Assemblea Nacional de Catalunya amb el lema: “Catalunya un nou estat d’Europa”. Un percentatge amplíssim de les forces polítiques del Parlament de Catalunya hi està a favor i s’estan cercant i creant camins legals per poder fer la consulta al més aviat possible.

L’Assemblea Catalana ha convocat per avui la Via Catalana cap a la Independència, una cadena humana per tot el principat des d’El Pertús fins a Alcanar, que es preveu que serà multitudinària.

Pregarem, doncs, perquè es redreci amb promptitud l’economia del país, per les nostres institucions catalanes, pels nostres governants i per tots els ciutadans de Catalunya perquè entre tots, des de la llibertat, puguem coronar amb èxit les nostres legítimes aspiracions i siguem un exemple de concòrdia per a totes les nacions.

10 de setembre 2013

Memorial Bisbe Joan Carrera - Parròquia de Sant Isidre Llaurador

Actes Commemoratius del cinquè aniversari de la mort del Bisbe Joan Carrera

Dissabte, 28 de setembre de 2013

Matí - Ofrena floral a la tomba on descansen les restes del Bisbe Joan Carrera, al cementiri de Montjuic a les 11.
Tarda - Inauguració de l'exposició retrospectiva de la vida del Bisbe Joan, fent especial interès en l'època que va ser rector de la Parròquia de Sant Isidre (1976-1991). Lloc: Parròquia de Sant Isidre, a les 6 de la tarda

Dijous, 3 d'octubre de 2013

Missa commemorativa del cinquè aniversari del traspàs del Bisbe Joan Carrera. Presidirà l'eucaristia el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.
Inauguració dels Jardins Bisbe Joan Carrera, amb l'assistència de l'Alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat Sra. Núria Marín i Martínez. Lloc: Parròquia de Sant Isidre, a les 8 del vespre.

Dissabte, 5 d'octubre de 2013

Xerrada - Col·loqui sobre la figura del Bisbe Joan Carrera des de diverses vessants: Eclesial, social, cultural, política..., amb la participació i intervenció entre d'altres de:
- Sr. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya 1980 - 2003
- Sr. Joaquim Ferrer, Conseller de Cultura de Generalitat de Catalunya 1985-1988 i President de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
- Mn. Jaume Aymar. Degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya i Director de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana
- Sr. Ignasi Garcia Clavel, director d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona i president de la Fundació Escoles Parroquials de l'Arquebisbat de Barcelona.
Moderarà el col·loqui Martí Farrero, periodista, director del programa Polièdric de Catalunya Informació.
Amb l'assistència de la Regidora de Santa Eulàlia, Sra. M. Ángeles Sariñena Hidalgo i del Regidor de Cultura Sr. Jaume Graells i Veguin, de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat
Lloc: Parròquia de Sant Isidre, a les 6 de la tarda.

Dissabte, 19 d'octubre de 2013
Visita al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on hi ha l'arxiu i el llegat personal del Bisbe Joan. Sortida: Parròquia de Sant Isidre, a les 10 del matí.

Pendent de data
Inauguració d'un monument commemoratiu als Jardins Bisbe Joan Carrera.
El citat monument està sent dissenyat i esculpit per l'artista ceramista Jordi Serra Moragas. Presentació del llibre biogràfic del Bisbe Joan Carrera, escrit pels senyors Joaquim Ferrer i Francesc Teruel. En el transcurs del primer quadrimestre de 2014 a la Parròquia Sant Isidre amb la col·laboració del Centre Cultural Santa Eulàlia de L'Hospitalet de Llobregat.

blog: "CONSIDERATE LILIA AGRI" (nom del seu lema episcopal)

e-mail: memorialbisbejoancarrera@gmail.com

08 de setembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Saviesa i discerniment

Que exigent que és Jesús. Ens posa l’objectiu tan alt que podríem fàcilment desanimar-nos “ ...ningú de vosaltres pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té... Tanmateix el problema per als que amb tota debilitat intentem seguir Jesús, no és tant el “tenir”, sinó més aviat “com tenim”. No cal pensar en les coses materials que posseïm únicament, sinó també en les nostres capacitats i potencialitats que moltes vegades ens costa de posar-les en joc per tal d’ajudar les persones. Ens referiríem, doncs, a allò de més valuós que configura el nostre ser: la capacitat d’escoltar, el compartir solidàriament, el saber estar al costat de l’altre, el fet de transmetre esperança i alegria que tant convé al nostre món ple de problemes i tensions per l’economia i els conflictes.

No voldria deixar de banda el que Jesús també ens vol dir. Penso en els béns i riqueses materials. La vida econòmica, personal i col•lectiva, ens porta a fer ús del diner i béns materials. Res a dir. Tots sabem que la dificultat rau en la possessió obsessiva i moltes vegades immoral. Diumenges enrere se’ns deia que allà on tenim el tresor hi tindrem el nostre cor.

Quantes creus hem de portar! Les del nostre món i també les nostres que van des de les limitacions i febleses personals a les col•lectives. Ens cal força i saviesa. La saviesa que ens meni al discerniment per tal d’usar de les riqueses espirituals i materials amb una actitud oberta i generosa envers els homes i dones, començant pels que tenim més a prop.

Si Déu no ens dóna la Saviesa no podem conèixer amb les nostres forces el que Ell vol de cadascú de nosaltres, tal com ens mostra la primera lectura. “Així s’han redreçat els camins dels habitants de la terra, els homes han après a conèixer què és del vostre grat, i la saviesa els salva “.

És trist que ens costi tant tot plegat i que amb la situació que palpem cada dia en el nostre món veiem com no fem cas de la Saviesa i ens fem mal tots plegats amb inacabables conflictes i crisis econòmiques. Tanmateix és feina nostra aportar saviesa, compromís i esperança. El bisbe de Roma, Francesc, ens hi convida i ens dóna exemple amb el seu compromís personal.

Ignasi Garcia i Clavel

07 de setembre 2013

Crida per la pau del papa Francesc

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui, estimats germans i germanes, voldria fer-me intèrpret del crit que puja de totes parts de la terra, de tots els pobles, del cor de cadascun, de l'única gran família que és la humanitat, amb angoixa creixent: és el crit de la pau! El crit que diu amb força: volem un món en pau, volem ser homes i dones de pau, volem que en la nostra societat, destrossada per divisions i per conflictes, esclati la pau; la guerra mai més! Mai més la guerra! La pau és un do massa preciós, que ha de ser promogut i tutelat.

Visc amb especial patiment i preocupació les moltes situacions de conflicte que hi ha a la nostra terra, però en aquests dies el meu cor està profundament ferit pel que està succeint a Síria i angoixat per la dramàtica evolució que s’està produint.

Faig una forta crida per la pau, una crida que neix del més íntim de mi mateix! ¡Quant sofriment, quanta destrucció, quant dolor ha portat i porta l’ús de les armes en aquest martiritzat país, especialment entre la població civil inerme! Pensem quants nens no podran veure la llum del futur! Amb especial fermesa condemno l’ús de les armes químiques: els dic que tinc fixes en la ment i en el cor les terribles imatges dels dies passats! Hi ha un judici de Déu i també un judici de la història sobre les nostres accions del que no ens en podem escapar! Mai l’ús de la violència porta la pau. La guerra crida la guerra, la violència crida la violència!

Amb tota la meva força, demano a les parts en conflicte que escoltin la veu de la seva consciència, que no es tanquin en els propis interessos, sinó que mirin l'altre com un germà i emprenguin amb coratge i amb decisió la via de la trobada i de la negociació, superant la cega confrontació. Amb la mateixa força exhorto també a la Comunitat Internacional a fer tot l’esforç possible per promoure, sense demora, clares iniciatives per la pau en aquella nació, basades en el diàleg i la negociació, pel bé de tota la població de Síria.

Que no s'estalviï cap esforç per garantir assistència humanitària a les víctimes d’aquest terrible conflicte, en particular als evacuats del país i als nombrosos refugiats als països veïns. Que als agents humanitaris, dedicats a alleujar els sofriments de la població, se'ls asseguri la possibilitat de prestar l'ajuda necessària.

Què podem fer nosaltres per la pau al món? Com deia el Papa Joan, a tots ens correspon la tasca d’establir un nou sistema de relacions de convivència basades en la justícia i en l’amor. (cf. Carta encíclica Pacem in terris [11 abril 1963] : AAS 55 [1963], 301-302).

Que una cadena de compromís per la pau uneixi tots els homes i dones de bona voluntat! És una invitació forta i urgent que dirigeixo a tota l'Església Catòlica, però que faig extensiva a tots els cristians d’altres confessions, als homes i dones de tota religió i també a aquells germans i germanes no creients: la pau és un bé que supera tota barrera, perquè és un bé de tota la humanitat.

Repeteixo amb veu alta: no és la cultura de l’enfrontament, la cultura del conflicte, la que construeix la convivència en els pobles i entre els pobles, sinó la cultura de la trobada, la cultura del diàleg; aquest és l’únic camí cap a la pau. Que el crit de la pau s'alci amb força perquè arribi al cor de tots i tots deixin les armes i es deixin guiar per l'anhel de pau.

Per això, germans i germanes, he decidit convocar per a tota l'Església el proper 7 de setembre, vigília de la festa de la Nativitat de Maria, Reina de la Pau, una jornada de dejuni i oració per la pau a Síria, a Orient Mitjà, i al món sencer, i també convido a unir-se a aquesta iniciativa, de la manera que considerin més oportuna, als germans cristians no catòlics, als pertanyents a altres religions i als homes de bona voluntat.

El 7 de setembre, a la Plaça de Sant Pere, aquí, des de les 19.00 i fins a les 24.00 hores, ens reunirem en oració i en esperit de penitència per implorar de Déu aquest gran do per l'estimada nació síria i per totes les situacions de conflicte i de violència en el món. La humanitat té necessitat de veure gestos de pau i d'escoltar paraules d'esperança i de pau. Demano a totes les Esglésies particulars que, a més de viure aquest dia de dejuni, organitzin algun acte litúrgic per aquesta intenció.

Demanem a Maria que ens ajudi a respondre a la violència, al conflicte i a la guerra, amb la força del diàleg, de la reconciliació i de l'amor.
Ella és Mare. Que Ella ens ajudi a trobar la pau. Tots nosaltres som fills seus. Ajuda'ns, Maria, a superar aquest moment difícil i a comprometre'ns cada dia i en tots els ambients, a construir una autèntica cultura de la trobada i de la pau.


Papa Francesc, 1/9/2013

03 de setembre 2013

Inscripcio Catequesi Curs 2013-2014

Comencem un nou curs i la Comunitat de Sant Ildefons us convida a compartir la Fe amb els vostres fills a través de la Catequesi.

Aquest curs continuen havent-hi dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal: cada dilluns de 18:00 a 19:15, es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge del Servei de Catequesi i amb la formació catequètica a càrrec de Mn. Josep Mª Jubany. El curs començarà el dilluns 7 d'octubre.


*Catequesi familiar: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. La sessió comença per tots (pares i fills) a les 10.45h. Mentre els pares reben formació catequètica a càrrec de la Montserrat Martínez i de la Mireia Galobart, els fills es reuneixen per grups d'edat amb un/a catequista per treballar el que durant el més els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15h.

El calendari dels grups de la Catequesi Familiar serà el següent:

GRUP AGRUP BTEMA
20-10-1327-10-13Tots Sants
10-11-1317-11-13Advent
01-12-1315-12-13Nadal
12-01-1419-01-14Epifania
16-02-1423-02-14Quaresma I
09-03-1416-03-14Quaresma II
06-04-1427-04-14Setmana Santa i Pasqua
11-05-1418-05-14Pentecosta
15-06-1415-06-14Final

El dia 15 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups, A i B, a les 12:15 hores i tancarem el curs amb un pica-pica.

Inscripcions:


Les inscripcions es poden fer clicant aquí fins el dia 20 de setembre. Aquest sistema d'inscripció només és vàlid per a les famílies que ja han fet catequesi a Sant Ildefons, no és vàlid per a les famílies que inicien aquest curs la catequesi a la nostra parròquia. Aquest sistema tampoc permet canviar de grup.

L'altra manera d'inscripció és presencial, que serà als locals de la Parròquia els dies 25,26 i 27 de setembre de 17:30 h. a 19:30 h.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de “la Caixa” 2100 3017 08 2300142273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant, o bé en efectiu en el moment de la inscripció presencial.

02 de setembre 2013

Inscripcions online de Batec

Batec és el grup de nois i noies que ja han acabat la catequesi d'infants i que reuneixen mensualment sota el guiatge d'uns responsables. En les activitats que porten a terme es plantegen temes d'actualitat que els ajuden a viure la fe a través de la reflexió i d'activitats solidàries.

Aquest any es pot fer la inscripció clicant aquí fins el dia 20 de setembre. La quantitat recomanada per fer front a les despeses de les activitats de Batec d'aquest curs és de 40 euros per noi/noia, que es pot ingressar al compte de “la Caixa” 2100 3017 08 2300142273, tot indicant el nom i els dos cognoms del batecaire.