Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


4 d’agost de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Vanitat de vanitats

Sembla que en aquesta pausa estival ens ho hauríem de prendre tot amb una mica més de calma, d’una forma una mica més suau. Però els textos d’aquest primer diumenge d’agost no ens donen treva i ens insisteixen en el valor central de la nostra fe: De què ens valen els esforços que fem cada dia en la nostra vida si el nostre cor i el nostre sentiment no pot descansar en allò que és veritablement important? De què ens val acumular tot allò material que no ens servirà per res en el seguiment al Crist? I continua amb l’Evangeli de sant Lluc, que ens diu com anem d’errats acumulant riqueses, allò que no ens fa rics als ulls de Déu.

Sembla un acudit de mal gust que per una banda ens qüestionem sobre la nostra pròpia cobdícia i per l’altra veiem el que passa a la nostra societat i amb alguns dels nostres dirigents. Aquest espectacle lamentable i vergonyós sembla voler dir que el diner ho pot comprar i fer tot en forma de comissions, influències, sobresous, finançaments escandalosos.....És una gran paradoxa i, al mateix temps, una gran riquesa que des de l’Evangeli seguim afirmant que tot això no ens porta a res, no ens fa millors, no ens fa més feliços, però sí que ens hauria de fer més responsables davant de l’atur, la fam i la misèria en situacions d’amics i familiars que tenim al nostre costat cada dia.

De vegades penso que, si encara podem parlar d’alguna manera de ‘pecat mortal’, l’aplicaria a les situacions en què, els més forts, simplement per ser-ho, s’aprofiten de la seva posició en detriment dels més vulnerables: 48 milions d’euros a Suïssa, tràfic d’influències constant, permisos immobiliaris a canvi de donacions a partits i tantes altres situacions a les que sembla que ja ens haguem acostumat. Però no ho hem de fer, no hem de tolerar el cinisme de permetre aquests fets ni el mal que provoquen. L’Església i tots nosaltres hauríem de ser els primers a denunciar i reclamar honestedat, no només perquè Jesús ens ho demana per ser veritablement feliços, sinó també perquè tanta cobdícia i vanitat són la primera causa de la injustícia en el nostre món. Jesús és exigent en aquest aspecte i a l’Evangeli ens demana que els cristians no siguem ni complaents ni còmplices d’aquestes situacions.

Lluís Sànchez Rissech

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada