Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


1 d’agost de 2013

Frederic Bassó, una vida al servei de la catequesi

Amb aquest títol la revista Foc Nou inclou en el seu número de maig-juliol 2013 un extens article testimoni de la tasca catequètica de Frederic Bassó, que ha estat la seva vocació primigènia des que va ser ordenat prevere l’any 1954, pocs anys abans del Concili Vaticà II, que tot seguit es reprodueix. Ell mateix ho explica amb aquestes paraules:

Els amics de “Foc Nou” em demanen “una exposició de la meva tasca i pensament sobre la catequesi. Així com un resum del que et sembli més important del que has fet i sobretot del perquè ho has fet. Com un testimoni personal”.

Tot això és fruit de demanar-me el que ha estat la tasca de tota la meva vida de prevere, en l'intent de comprendre bé i posar en pràctica l' esperit i la paraula del Concili Vaticà II sobre la catequesi. Concili que va culminar l'any 1965, precisament als inicis de la meva tasca tasca pastoral. Vaig rebre l' orde presbiteral l' any 1954.

Penso que han estat molt importants, per a tota la meva tasca catequètica, unes primeres experiències durant la infància i l’adolescència, com és ara: l'haver sigut escolanet de Sant Felip Neri, on vaig experimentar un ambient fresc, lliure i alegre de viure la fe infantil.

També, ja en la joventut, el tracte molt freqüent i intens amb Mn. Antoni Batlle, dels Minyons Escoltes. Recordo especialment els dies de passeig en el Seminari, durant els quals uns quants ens escapàvem del grup i anàvem a veure "el Mossèn", que ens deixava llibres francesos sobre temes de teologia pastoral que desprès ens comentava en les següents visites. Així, clandestinament, ens anava introduint en la "Nova Teologia", que desprès va ser fonamental en la doctrina conciliar, i de fet ens va preparar per rebre el Concili.

Tot aquest bagatge juvenil ens va donar empenta per viure els primers llocs de treball pastoral. Vaig exercir de vicari de varies parròquies, de consiliari de la Delegació Diocesana d'Escoltisme, de l' Agrupament Escolta Mn. Batlle i consiliari de l'Escola Talitha, pionera, entre d'altres, de la Renovació pedagògica a Catalunya. En tots aquests llocs vaig fer la primera experiència en el tracte pastoral amb els infants, adolescents, caps escoltes, mestres i pares en la tasca de presentar, alimentar i animar la vida de fe cristiana: fer catequesi.

Exigències antropològiques de la catequesi
Vaig descobrir que pràcticament tots els elements doctrinals i pedagògics en ús oficial eren més resums simplificats d’afirmacions teològiques i formules concentrades de comportament, que veritable proclamació del contingut i exigències de la fe cristiana.

També, que la manera tradicional de plantejar la catequesi era tractar els infants "no com a infants", sinó més aviat com a "adults petits" que calia equipar de coneixements que els serien necessaris quan fossin grans. El contacte amb mestres compromesos en introduir en la tasca escolar les grans i noves aportacions psicosociològiques dels mestres de l'Escola Nova, em va animar a informar-me degudament sobre aquests temes.

Vaig aprendre que la vida humana s'ha de mirar com un procés de creixement que té unes etapes i uns passos evolutius que cal respectar, alimentar i acompanyar segons les capacitats i característiques de cada una d'elles, La catequesi ha d’assolir que els infants, els adolescents i els joves visquin un" veritable experiència infantil, adolescent i juvenil de relació amical amb Jesús , en el coneixement, celebració ivivència de la fe, amb l’ajuda de I' experiència de fe adulta dels catequistes dintre el marc i el dinamisme de l'any litúrgic.

Vam veure , des de les escoles Talitha i Costa Llobera, que l'estructura escolar no era el lloc on catequitzar els infants perquè no creava l'ambient eclesial que la fe demana. Per això, d'acord amb els pares, vam iniciar el "Catecumenat infantil Talitha i Costa Llobera”. Els pares interessats es van organitzar per crear un lloc en el qual els infants de les dues escoles poguessin fer grups mixtos que fossin com petites comunitats de nens i nenes cristians que, centrats i animats per catequistes (pares o mares) i pel mossèn, realitzessin una tasca veritablement catequètica.

Vam organitza-ho uns locals fora de l'escola que ens van facilitar unes monges i vam crear la figura de “la mare catequista”.

Tot això va desembocar en la creació, en vàries parròquies, de grups de catequesi infantil extraescolar. Per coordinar-los, es va crear el "Servei de Catequesi Sant Gervasi" que, sota I' animació de Mn. Joan Alemany, vicari episcopal de tota la zona, vetllava per la formació de catequistes i la confecció de material pedagògic i didàctic acomodat a cada edat.

Catequesi de la Infància. Cicle 0. 0-6 anys. Infància inconscient, consells i ajuda als pares.

Cicle A. 7-9 anys. 1r i 2n graus. Despertar de la consciència.

Cicle B. 9-11 anys. 3r i 4 t graus. Despertar del raciocini.

Cicle C. 11-13 anys. 5è i 6è graus. Despertar de l’abstracció.

Catequesi de la preadolescència. 13-15 anys, Despertar de l’autonomia personal.

Per a tots aquests graus, hem preparat material pedagògic i didàctic per als infants i també per als catequistes i els pares, i també per als mossens de cara a les celebracions litúrgiques. També hem confeccionar esquemes de catequesi d'adults, i per a infants i nois deficients.

Utilitzo el plural quan exposo aquestes notes, perquè, des del començament, tot ho he fet en equip amb mossens i laics, homes i dones, molt animosos en la tasca de treballar en sintonia amb les orientacions del Concili.

Una de les primeres coses que vam fer, va ser estudiar a fons el Directori General de Catequesi del Concili Vaticà li, a partir del qual vam organitzar un Curset d’iniciació a la catequesi, que han seguit molts catequistes i que, enguany, en motiu del 50è aniversari del Concili i de l'any de la Fe, hem reeditat.


Exigències teològiques o doctrinals de la catequesi

L'aspecte del contingut doctrinal de la catequesi em va moure a fer un estudi i reflexió constant sobre la naturalesa i les característiques pròpies del coneixement i la vivència de la fe cristiana.

Això em va moure a fer els estudis per assolir la llicenciatura en Teologia, en la Facultar de Teologia, a fi d’aprofundir en els elements de la fe cristiana i aclarir la deguda distinció entre teologia i catequesi, així com la deguda relació entre elles.

Vaig veure que era molt important veure i valorar la Teologia com l’esforç racional (logos) de fonamentar i enriquir el coneixement que indou la fe, així com la raonabilitat de l'acte de creure.

Però aquesta no és precisament la finalitat de la catequesi, sinó que es tracta de suscitar i alimentar la fe en I' home, a fi que el creient cregui correctament el que creu, en descobreixi Ies exigències de comportament i en frueixi l’experiència de comunió en l’Església.

Venim d'un catecisme, resum de les grans afirmacions dogmàtiques, formulades amb un llenguatge incomprensible als infants i grans d'avui pel fer de ser teològic, conceptual, i hem d'anar a un catecisme fonamentat i alimentar pel llenguatge narrariu i simbòlic de la Sagrada Escriptura, Antic i Nou Testaments, que és la font i el testimoni de la Paraula de Déu que és Jesús.

Tot això ens ha mogut a fer un notable esforç en confeccionar molt de material, tant escrit com plàstic, donada la meva condició de dibuixant i pintor, per treballar el concepte i el sentit del “Símbol” a partir de l’afirmació fonamental de fe sobre el concepte de Déu "Creador del cel i de la terra" (de tot), pròpia del missatge bíblic.

Aquesta afirmació implica afirmar la total transcendència de Den en relació a tot l'exisrent en l'univers. l, per taut, que Déu no és res de l'univers. I també que els humans, que som creatures dintre del món creat, no podem ni conèixer ni expressar correctament la realitat del que Déu és i fa. Tot el llenguatge de la fe cristiana és simbòlic. Però també implica afirmar que les realitats humanes i mundanes, pel fet de ser criarures, poden ser utilitzades pels humans com a plataformes simbòliques amb les quals expressar quelcom del que intueixen o creuen de Déu.

Tot això, però, demana tenir un concepte correcte de la paraula “Símbol”, i no usar-la només una simple expressió conceptual d’una realitat desconeguda, sinó com una manera d’expressar amb imatges i paraules humanes i mundanes la Realitat Divina que creiem i coneixem, amb la qual ens comuniquem per la fe, encara que no ho comprenguem racionalment.

El contingut del missatge de la fe cristiana

Es resumeix en el “Credo” que comença amb l’afirmació "d’un sol Déu, Creador del cel i de la terra”. Segueix afirmant a Jesús: el misteri de la seva persona i la seva vida culminada amb la seva mort i resurrecció. Finalment, la presència en ell i la comunicació per mitjà d’ell i per mitjà de l’Església, comunitat dels creients en Jesús, de l'Esperit Sant a tots els homes i dones.

Acollir i secundar tot això, implica l’opció d’assumir la pròpia condició de "creat' en i amb el món. Assumint la realitat de que en Déu, vivim, ens movem i som. I que en Jesús, Déu s'ens ha manifestat i comunicat pel do de l’Esperit Sant. S'ha manifestat Pare, Fill i Esperit Sant.

La catequesi, doncs, ha de suscitar i alimentar en el catecumen l'actitud personal d’obrir-se a un do gratuït que ens precedeix, ens fonamenta i ens mou constantment a ser i viure plenament.

I això implica un esforç interior pel cual reconeixem i superem les Iimitacicns en el seguiment de Jesús, fiant-nos de la constant presència i acció de l'Esperit Sant en nosaltres.

Sant Marc posa en boca de Jesús, al començament del seu ministeri, aquestes paraules: "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli". Per creure Jesús, cal, primer, convertir-se.

Lluc ens narra com, dirigint-se als deixebles encara incrèduls, Jesús ressuscitat els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures.

Obrir el cor és l'expressió més clara del que és a questa conversió que cal fer per a creure. No és tant una conversió moral, sinó deixar d'enrocar-nos en nosaltres mateixos i obrir-nos a Déu. Aquesta és una tasca constant de la catequesi durant tot el procés de creixement, juntament amb I'entrenament de descobrir les exigències de comportament moral.

Una petita historia del Servei de Catequesi
Tot aquest treball va generar alguna conflictivitat amb els defensors de la catequesi tradicional que, en aquells moments, era molt postridentina.

No es va generar durant I'episcopat del Dr. Jubany i la direcció de Mn. Aragonés en la Delegació Diocesana de Catequesi, amb la qual vam col. laborar molt. Però, des de la renuncia del Dr. Jubany i el cessament de Mn. Aragonés, les relaciona amb la Delegació Diocesana de Catequesi van canviar totalment.

El meu treball directe en la catequesi va començar cap a I' any 1969 en el “Sector Pastoral Sant Gervasi” que, sota l’animació de Mn. Joan Alemany, vicari episcopal d'aquesta zona, va reunir a diverses parròquies. Jo vaig ser nomenat responsable del "Servei de Catequesi mossèn Manuel Bonet”, significant així la voluntat de ser fidels a la línia i esperit del Concili.

L'any 1977, amb les degudes llicències, vaig casar-me amb l'Anna M. Roig, una mestra de l’equip de l'Escola Talitha.

Posteriorment, es va posar en marxa un intent de reanimació de l' estructura arxiprestal del bisbat i es va suprimir el Sector Pastoral com a tal, cosa que no suposava la desaparició del Servei de Catequesi, però restava sense suport jurídic.

El 1987, per cobrir aquesta mancança, el Cardenal Narcís Jubany va erigir la Fundació canònica "Formació Cristiana Permanent Mossèn Manuel, Bonet", que assumia el Servei de Catequesi. I el Cardenal me'n nomenà Director.

Mentrestant, vaig obtenir el títol de Professor de Dibuix i Pintura de I'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, el 1973. I el 1986, la llicenciatura en Teologia en la Facultat de Teologia de Catalunya.

Dintre les activitats del Servei, vam continuar la reflexió i la producció de materials catequètics.

Amb l’afegit especialment volgut pel DI. Jubany d’estar oberts i acollir tots els qui, de tot arreu, volguessin aprofitar-se del nostre treball,

El Servei de Catequesi, sota la direcció del Patronat de la Fundació, ha ocupar diferents locals. El primer, a la parròquia de la Bonanova, desprès als locals de la Capella Francesa. Seguidament, en un pis Llogat al carrer València, i darrerament, sota el padrinatge de Mn. Alemany, s'ha instal-lat a la parròquia de Sant Ildefons. Mai no valorarem prou el que devem a Mn. Alemany !

Cal remarcar l’estimació i ajuda que l'Editorial Claret ens ha tingut des del començament, editant molts dels nostres treballs i difonent-los en la seva botiga.

Arribat a l’edat de la meva jubilació, va ser nomenada Directora del servei la Sra. Montserrat Martínez.

El meu treball continua com a Director emèrit, sobretot en la formació i animació de catequistes i pares, en la confecció de material, i, en concret, l’animació dels centres de la parròquia de la Bonanova i de Sant Ildefons, on darrerament hem iniciat una "Catequesi Familiar": oferim als pares els materials perquè siguin ells els catequistes dels seus fills. Tot això, seguint l’esquema i el dinamisme de l’any litúrgic.

Cloenda
Tot llegint una obra fonamental del nostre caputxí Frederic Raurell, professor meu a la Facultat de Teologia (I Déu digué. La paraula feta història), vaig llegir amb estranyesa i, també, val a dir-ho, amb fruïció aquest text: “Des dels anys 70, el moviment catequètic a Catalunya apareix estretament Iligat amb el moviment bíblic, com ho demostren, per exemple, les publicacions de Frederic Bassó. Si bé l’ esforç esmerçat potser no sempre ha donar el resuitat que com esperava, al menys (...) ha anat prenent fisonomia una catequesi kerygmàtica que malda per superar l'aridesa duna catequesi doctrinal.”

Encara que sigui de manera molt senzilla i amical, la breu referència del pare Raurell al meu treball no deixa de ser una valoració positiva i compromesa en favor del que hem anat produint, i que continuarem fent-ho mentre Déu ens doni possibilitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada