Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 de juny de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Tres homes que se senten cridats al seguiment de Jesús li diuen per aquest ordre:
“Us seguiré pertot arreu on aneu”
“Senyor, permeteu-me primer anar a casa fins que hauré enterrat el meu pare”
“Vinc amb vós senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva”

La resposta de Jesús a cadascun d’ells revela l’exigència requerida per ser deixeble:
“Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap”
“Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu”
“Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu”


Respostes dures que no deixen lloc a dubtes. Jesús els exigeix deixar-ho tot de forma immediata, sense mirar enrere, ni tan sols per dir adéu al pare i la mare. En canvi la crida que rep Eliseu, segons llegim avui en el primer llibre dels Reis, és diferent, una mica més amable: Elies, a qui el Senyor li ha manat ungir Eliseu, li fa saber la seva vocació de profeta, i Eliseu ho deixa tot, però abans Elies li permet tornar a casa per besar el pare i la mare, matar dos bous, coure la carn amb la fusta dels arreus i convidar la gent per menjar-se’ls. “Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant”.

Com interpretar aquesta aparent contradicció? Potser cal situar-se en el context del moment que viu Jesús quan respon així i que l’evangeli de Lluc descriu amb aquestes paraules: “Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem”. Jesús sap prou bé que Jerusalem és la fi del camí, i tot i així “resolgué decididament d’encaminar-s’hi”, conscient del sofriment i la mort que l’hi esperaven. El temps s’acaba, i ara, la decisió de qui vulgui convertir-se en deixeble seu demana coratge per seguir-lo sense fissures fins al final.

Passa el mateix amb nosaltres? Tots hem estat cridats. Pel baptisme hem rebut el do de la fe i la missió d’estimar, de la qual algun dia haurem de rendir comptes davant Déu. Molts homes i dones d’avui i de tots els temps han entès bé la radicalitat de la proposta de Jesús, l’han fet seva i han consagrat la seva vida a seguir-lo i a proclamar els seu evangeli. Han estat, i són, un referent per a tots nosaltres, i el seu testimoni ens empeny a ser millors, més caritatius, més solidaris, més tolerants. Ho diu Sant Pau en la carta als gàlates: “Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix”.

Josep Maria Lari

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada