Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


23 de juny de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

És habitual en els nostres dies, que es promoguin unes enquestes d’opinió amb la finalitat de saber què pensa la gent sobre determinades qüestions de tipus polític, ciutadà, cultural o simplement comercial. De tant en tant apareixen als mitjans de comunicació la valoració que en fa la gent. Tot plegat queda situat en un terreny impersonal, anònim que no suposa cap mena de compromís per qui respon. En canvi en el camp de la vida personal i de relacions interpersonals hi ha preguntes que ens interpel•len i que no podem respondre d’una manera teòrica o genèrica sinó que exigeixen una presa de posició per part nostra.

Avui a l’evangeli se’ns presenten aquestes dues preguntes “qui diu la gent que sóc jo?" Podríem omplir llibres sencers amb opinions contradictòries des de les més serioses fins a les més novel•lesques, un mite, una invenció dels primers cristians, un profeta, un místic, un home bo... I l’altra pregunta “i vosaltres qui dieu que sóc jo?” dit d’una altra manera, qui sóc jo per a vosaltres, i encara qui sóc jo per a tu. La resposta no pot quedar diluïda d’una manera teòrica, cal que sigui una resposta personal, l’única que pot generar compromís, la que de veritat ens compromet. De vegades és perillós sentir-se cristià de tota la vida ja que correm el risc de no revisar mai la nostra fe i no entendre que, en definitiva, la vida cristiana no és sinó un continu caminar cap a la fe en el Déu de Jesucrist.

La pregunta que Jesús fa als apòstols i que avui ens fa a nosaltres Ell mateix la respon ”El fill de l’home ha de patir molt, serà rebutjat, serà mort però el tercer dia ressuscitarà”. Jesús és perillós: en Ell descobrim una entrega incondicional als necessitats que sovint contrasta amb el nostre egoisme, una passió per la justícia que remou les nostres seguretats i covardies, una fe en el Pare que ens convida a sortir de la nostra incredulitat i desconfiança. Per això enmig de la crisi religiosa i de tantes ofertes que ens fa la nostra societat, qui desitja saber si continua essent cristià no ha d’examinar la seva postura davant les institucions eclesiàstiques, la seva postura davant del Papa, l’Església o la pràctica dominical, el primer que cal preguntar-nos és com responem a la pregunta clau que ens fa Jesucrist, qui és Ell per a nosaltres. A Jesús se’l coneix i se l’experimenta en la mesura que ens esforcem a seguir-lo. Intentem de donar una resposta satisfactòria a aquesta pregunta.

Lluís Saumell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada