Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


16 de juny de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Perdó i amor

La de Sant Lluc és una d’aquelles composicions esplèndides que ens ofereix aquest evangeli. L’episodi té lloc en el marc d’una invitació que un fariseu fa a Jesús a menjar amb ell a casa seva. El relat s’allunya d’altres de semblants que trobem en els evangelis (Mc 14,3-9 i Jo 12,1-8) perquè, a més de la diferència de detalls i de personatges, Lluc introdueix una paràbola que ajuda a comprendre el sentit profund de la sentència final. A Lluc no li agrada dibuixar les estridències i tensions que es produeixen a l’entorn de Jesús, però tampoc les defuig, i quan les ha d’afrontar ho fa amb gran subtilesa narrativa. En capítols anteriors, Lluc ja ha descrit tot un seguit de controvèrsies de Jesús amb els fariseus (Lc 5,17 – 6,11), però el context d’avui és diferent.

La invitació es pot interpretar, en principi, com un gest conciliador d’un fariseu, Simó, vers la persona de Jesús, que ell accepta. Però la irrupció d’una dona - i a més a més pecadora reconeguda- a la sala de l’àpat, capgira les predisposicions inicials. En el fons dels nostres cors tots hi tenim racons foscos als quals ens és difícil d’accedir-hi i posar-hi una mica de pau. Quan menys ens ho pensem surten les nostres dèries. El fariseu, davant l’escena d’aquella dona als peus de Jesús plorant i fent un espectacle, deixa escapar de la seva caverna el menyspreu a la dona per ser qui és i devalua la persona del seu convidat (no és tant com la gent diu). No ha dit res, però amb una mirada Jesús sap què pensa i li proposa la paràbola dels deutors a qui se’ls perdona els respectius deutes.

Jesús posa en contrast quatre actituds: autosuficiència, penediment, amor i perdó (misericòrdia de Déu). Primer, contraposa l’actitud del fariseu i la de la dona: ell no ha tingut detalls elementals d’hospitalitat i cortesia; la dona, en canvi, dóna mostres d’amor i de gratitud vers Jesús sense cap mirament ni reserva. Segon: el penediment pels seus nombrosos pecats obre el cor de la dona a la misericòrdia de Déu (perdó), molt més que l’autosuficiència menyspreadora del fariseu. Tercer: Lluc relaciona plàsticament el perdó dels pecats i el lloc que li mereix l’amor humà de donació i adhesió personal a Jesús. “La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau”. Una altra traducció possible de l’arameu podria ser: “La teva fe t’ha donat vida. Ves-te’n en pau”.

Anton Ramon Sastre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada