Reflexions a la Paraula de Déu

De la mateixa manera que els deixebles amb cinc pans i dos peixos no podien donar menjar a una multitud de gent, nosaltres no podem apaivagar tota la fam, la pobresa i el patiment que pateixen multitud de persones a prop nostre a causa de la crisi econòmica, i en països llunyans a causa de guerres, opressions, catàstrofes naturals, etc., etc.

Certament no podem fer el miracle que feu Jesús, però sí que hem de tenir clar el que ell ens va ensenyar: estimar i compartir. El nostre compromís, en ser seguidors seus, és gran, i davant la dificultat i magnitud dels problemes no si val a excusar-nos com feren el deixebles dient: Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada?

Jesús en fer el miracle que només amb cinc pans i dos peixos mengés tant com volgués una gran multitud de gent i encara en sobrés, ens ensenyà a compartir, prenent els pans i els peixos, alçant els ulls al cel, beneint els deixebles, i partint i donant-los perquè els servissin a la gent.

També prengué el pa, juntament amb el vi, la nit abans del seu sacrifici i mort en què donant simbòlicament el seu cos i la seva sang als deixebles els digué: “això és el meu cos, ofert per vosaltres, feu això per celebrar el meu memorial”; “aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, cada vegada que en veureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.” Aquesta donació simbòlica es convertí en donació efectiva d’Ell amb la seva passió i mort a la creu, que és la mostra d’estimació més gran, immensa i inabastable.

El pa i el vi de la Eucaristia són memorial de Jesús, de la seva vida, la seva actitud, el seu amor, la seva donació. Per tant, en participar-hi rebem, simbòlicament, com van rebre els deixebles en el darrer sopar, la donació màxima del seu Cos i la seva Sang, i això ens obliga, a la vegada que ens dóna força a ser generosos i compromesos, plens d’esperança, a tenir una actitud com la d’Ell i a fer la nostra vida a semblança de la d’Ell, a continuar el seu lliurament i consegüent testimoniatge, a compartir, donar part de nosaltres, del que tenim materialment, del nostre temps, del nostre pensament, les nostres aptituds i disponibilitats, en definitiva del nostre “jo” en bé de tots els “altres”, sobretot dels més desvalguts, oprimits i necessitats.

Maite Cura