Reflexions a la Paraula de Déu

Una força que us farà testimonis meus

Tots els que ens diem cristians, amb humilitat, que intentem descobrir què vol Crist de cadascú de nosaltres, ara i aquí, hem rebut amb satisfacció un senyal de l’Esperit: el Papa Francesc. Home connectat amb el Concili Vaticà II que va suposar una alenada d’aire fresc per a tota l’Església. Un cop ha acceptat ser el Bisbe de Roma necessitarà de tota l’Església per tal de dur a terme la necessària renovació que ens cal. És per això que hem d’estar atents a la força que ens ha de venir de l’Esperit, avui que és el dia de l’Ascensió.

El nostre món d’avui ens demana la raó de la nostra Fe. Pot titllar-nos d’il•lusos si no veuen en nosaltres un testimoni clar que doni raó explícita del per què creiem i de qui ens refiem. La raó explícita ha de fonamentar el nostre servei i la capacitat d’estar al costat de les persones que ho necessitin. No és fàcil. Però com diu el Papa Francesc si no parlem de Jesucrist, podríem ser una ONG més de les que hi ha. Cal mirar la Terra per arribar a la fi de les nostres vides a la Plenitud en Déu. Els dos homes vestits de blanc que ens parla els Fets dels Apòstols ens conviden a no seguir mirant el cel sinó que esperen que siguem capaços de fer actual i present l’Evangeli. A Occident ens cal especialment la nova evangelització, però aquesta serà un lema més si no hi ha una convicció clara que dependrà del que fem o deixem de fer.

Aquest moment poètic del comiat físic de Jesús en l’acabament de l’Evangeli de Lluc és d’una tendresa gran. Segurament varen quedar tristos, però varen entendre que Jesús seguiria present al llarg de la Història humana, començant per ells i continuant per tots nosaltres batejats amb l’Esperit de Déu. És un misteri gran que com tots els misteris no es poden entendre si no van acompanyats del llenguatge de l’amor en el servei .

Ignasi Garcia i Clavel