01 de maig 2013

L'1 de maig: Festa del Treball?

¿Es pot parlar de Festa, quan la societat s’acosta al 27 % de persones aturades, moltes d'elles sense feina des de fa temps i moltes sense cap subsidi per poder fer front a un mínim de necessitats bàsiques dins les estructures familiars? Les reivindicacions del món sindical de fa 5 anys o més, avui en dia no servirien per a res. Hom demanava increment dels sous, més dies festius i de vacances, i menys hores de treball setmanals per poder compaginar millor treball i família.

Han passat cinc anys de l'inici de la crisi i la primera necessitat d'avui és tenir feina. Ja no es parla del sou, de les hores que cal fer per no perdre el treball qui ha tingut la sort de trobar-ne un, ni quin horari haurà de fer. No sé qui sortirà al carrer aquest any i què reivindicarà, el que sí cal fer des de la intimitat personal, és ajudar en tot el que puguem a qui sabem que ho està passant molt malament i, a més a més, pregar a Déu perquè a poc a poc puguem anar sortint del malson de la crisi. Que l'1 de maig de l'any vinent puguem respirar ja una mica d’esperança i fe en el futur.

Xavier Hernández