21 d’abril 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Som al quart diumenge de Pasqua. La litúrgia ja no ens presenta Jesús ressuscitat, sinó que ens en descriu la conseqüència, la seva salvació sense límits. Així, la primera lectura, dels Fets dels Apòstols, ens narra una part del primer viatge de Pau. Els jueus d’Antioquia de Pisídia s’enfrontaren a Pau i Bernabé i els contradeien per gelosia, pel gran nombre de seguidors que tenien. Llavors tots dos anunciaren als jueus que a partir d’aleshores s’adreçarien als pagans, perquè ells havien rebutjat la paraula de Déu. Som així als inicis del compromís que farà efectiva la gran difusió del missatge evangèlic, de salvació per a tots el pobles, fins a l’extrem de la terra (Ac 13, 47).

I sabem també per la visió de Joan, que ens descriu l’Apocalipsi i que escoltem a la segona lectura, que la salvació arriba a tots els pobles i nacions. “Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües” (Ap 7, 9). “Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs” (Ap 7, 14). “L'Anyell que està en el tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d'aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls” (Ap 7, 17).

I a l’evangeli, Joan avui no ens relata una aparició de Jesús, com els darrers diumenges, sinó la resposta de Jesús, com a pastor de les seves ovelles, als jueus que li preguntaven si era el Messias. Els contesta afirmant, com a conclusió, que és u amb el Pare (Jn 10, 30) i, per això, els jueus el voldran apedregar per blasfem. La resposta sencera és plena de paraules de delicadesa i protecció salvadora per a totes les ovelles: “Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans” (Jn 10, 27-28). En definitiva, do de la vida, que és la salvació, amb decisió i tendresa, adreçada a totes les ovelles que n’escolten la veu perquè són seves.

Acollim la seva salvació, adreçada a tothom. Escoltem la seva veu i tinguem el coratge de difondre-la, amb fets i paraules, almenys fins on puguem arribar i entre els qui ens resultin accessibles.

Jordi Cors