Reflexions a la Paraula de Déu

PERE ES POSA EL DAVANTAL

Estem gairebé al final del llibre de Joan. És la tercera vegada que Jesús es fa present als seus. L’evangelista situa l’experiència a l’aire lliure, sense portes tancades, indicant així l’obertura a tot el món. A més el nombre dels deixebles mencionats és de set, és a dir, universalitat.

Aquesta comunitat ha anat a la seva, arrossegada pel seu líder, Pere. I en aquella nit d’allunyament de la presència de Jesús no poden fer res de bo, el seu missatge no és atractiu. Els falta la intuïció de l’Esperit per això no poden discernir el lloc i la manera adequada de donar fruits.

L’aliment de Jesús era el projecte de vida i d’amor que el Pare li havia confiat (Jn4,34). Els deixebles no busquen ni desitgen aquest menjar (Jn21,5), han tornat als seus dominis, fan la seva feina com si es tractés de la seva empresa particular, fins que el deixeble estimat comprèn i llegeix el significat dels signes de Jesús.

Amb caliu i molta tendresa Jesús els para la taula, els ofereix el seu aliment de forma total i gratuïta, tot desitjant també la seva col·laboració. Sort que Jesús continua fent el mateix per nosaltres en cada eucaristia.

Quan els deixebles assimilen la paraula i els gestos de Jesús esdevenen una comunitat profètica, de persones adultes pel que fa a la vida de l’Esperit i aleshores la missió es torna fecunda.

Al llarg d’aquest relat, Pere té molt protagonisme, però està molt ple de si mateix. Quan comprèn el camí de Jesús, l’evangelista expressa aquest canvi parlant de la roba que hom es posa a sobre per a la feina, la nuesa i el llançar-se a l’aigua. Pere estava nu perquè no s’havia posat el davantal, la roba específica del deixeble, que és el servei. Per tant, la seva nuesa indica buidor, prepotència i no acceptació de la manera d’estimar que té i que proposa Jesús a qui vol identificar-se amb Ell.

Havent Pere acollit l’alternativa de Jesús, suaument Jesús pren la iniciativa de curar-lo des de l’arrel. Així, doncs, l’amor és l’única realitat que pot distingir i acreditar un deixeble de Jesús, per això per tres vegades Jesús centra el diàleg amb Pere sobre aquest eix. Durant la conversa Pere troba les seves fissures i febleses. Havia tocat fons a causa del seu historial de negacions, necessita reconciliar-se. Quan fa la seva catarsi i veu les actituds de Jesús entén com ha de ser un servidor. Ara Pere confia totalment en Jesús, comprèn que Ell el coneix de debò. Un altre l’ha de cenyir, ara sí que pot seguir Jesús.

Esther Bochita