Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


3 d’abril de 2013

La Nostra Pasqua és Crist Ressuscitat

El tríduum pasqual ens col·loca davant el nucli de la nostra fe cristiana. Tots sabem que aquest fet central fa referència a la mort i a la resurrecció de Jesús, i hem après que mort i resurrecció són esdeveniments inseparables en tota celebració de la nostra fe. Per a expressar i referir-nos a tot això, parlem de Misteri Pasqual.

Quan pronunciem la paraula “misteri” tot seguit pensem en una realitat incomprensible, una realitat que està més enllà de les possibilitats del nostre coneixement. Però a l’escriptura i a la litúrgia, la paraula “misteri”, més que fer referència a les nostres capacitats d’entendre, fa referència a una realitat salvadora que és present. Per tant, és un concepte que designa una realitat peculiar: es tracta d’un fet original, un fet creador d’un ordre nou, un fet que té capacitat de transformar una realitat vella, que té una força expansiva fonamental, un fet definitivament salvador per a tota la Humanitat, un fet que és únic i irrepetible. El Misteri, per tant, fa referència directament a un fet constituent, un fet semblant a la creació d’una nova realitat. És la Pasqua del Crist.

“Celebrar el Misteri” o “celebrar els misteris”
, doncs, vol dir que la comunitat cristiana quan és convocada per fer el memorial de la Pasqua i dir l’acció de gràcies (litúrgia) no solament recorda un fet primigeni, original, constitutiu d’un món nou i irrepetible, sinó que a més torna a fer present (re-presenta) d’una manera nova (sagramental) aquella mateixa realitat salvadora, ara i aquí, transformant l’església dels creients i tota la Humanitat. “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-ho”, cantarem a la Vetlla Pasqual. És “avui”.

I “avui” són també els cinquanta dies que allarguen la Pasqua, que són com una festa ininterrompuda, un temps en el qual la litúrgia ens invita a refermar la nostra fe en el Crist Ressuscitat, que ens ha cridat a ser els seus testimonis.

Aquest mateix temps pasqual, és també el nostre temps històric, és el nostre “avui”: és l’últim de tots els temps (escatologia), és el temps que se’ns ha donat per consolidar el Regne. El nostre temps, el temps que ens toca viure ara, és molt més definitiu que qualsevol altra manifestació o novetat que puguem esperar en un futur. Per aquest motiu hem d’aprendre a valorar el nostre temps, perquè és un temps de gràcia.

Anton Ramon Sastre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada