29 d’abril 2013

Cinquanta anys de Pacem in Terris. El testament del Papa Joan

El dia 11 d’abril de 1963, Dijous Sant, el Papa Joan XXIII signava l’encíclica Pacem in Terris (Pau a la terra). Una encíclica que va canviar el curs de la guerra freda, i que mig segle desprès continua tenint vigència, malgrat hagin canviat els escenaris polítics. Amb raó s'ha qualificat Pacem in terris, com el testament del “Papa bo”.

El context

Ens trobem en plena celebració del Concili Vaticà II. La primera sessió Conciliar (octubre-desembre 1962), s’havia acabat sense haver pogut aprovar cap document, però tant les discussions com l’ambient que s’havia creat a l'aula conciliar, havien generat un notable optimisme en l’Església. Els mitjans periodístics d’arreu del món seguien amb molt d’interès totes les notícies que generaven els debats conciliars. Joan XXIII havia contagiat als creients la seva esperança i les seves ànsies d’acostar l’Evangeli al món. L'homilia pronunciada en la inauguració del Concili havia estat acollida com l’inici d’una nova etapa en l’Església.

El món viu atemorit per l’anomenada “guerra freda”. L’enfrontament entre els dos grans blocs havia arribat a una gran crispació, qualsevol fet podia fer esclatar la tercera guerra mundial. La construcció del “mur de Berlín”, entre les dues superpotències, havia aguditzat l’enfrontament.

El Papa Joan, que s’havia guanyat el qualificatiu del “Papa bo” es trobava greument malalt, ell era conscient que la seva mort seria aviat. El Papa estava molt preocupat per la situació de conflictivitat que existia, s’havia implicat i molt en aconseguir una distensió entre els dos grans blocs.

La setmana del 22 al 28 d’octubre de 1962, es va arribar al moment de major perill i tensió desprès de la II Guerra mundial. Rússia començava a instal•lar míssils nuclears a Cuba. El dia 22 Kennedy va parlar per la televisió mostrant les fotografies de les bases soviètiques a l'illa del Carib, i manifestant que el país estava preparat per a tot. Fou aleshores que algú es va recordar del “Papa bo”. Joan XXIII no va desatendre la demanda i el 25 d’octubre pronunciava per la ràdio un missatge demanant la pau. La seva intervenció tingué efecte. El 28 d’octubre, l’URSS suspèn el seu projecte. Kennedy i Kkrusxov van agrair públicament la intervenció del bisbe de Roma. Després Joan XXIII va continuar fent gestos molt significatius, com aconseguir del govern de l’URSS l’alliberament del metropolità ucraïnès G. Slipy, empresonat, de qui feia 18 anys que només se’n tenien notícies incertes, i rebre en audiència particular el matrimoni A. Adjubei i Rada, gendre i filla de Khrusxov.

L’encíclica
En el seu títol ja s’indica el tema: “sobre la pau entre tots els pobles fonamentada sobre la veritat, la justícia, l'amor, la llibertat”. Hi ha un altre detall en l’encapçalament de l’encíclica que no ens pot passar desapercebut. Joan XXIII dirigeix el seu escrit no sols als creients i membres del ‘Església, sinó a tots els homes de bona voluntat. Joan XXIII explicarà el significat d’aquesta dedicatòria: La pau universal és un bé que interessa indistintament a tots els homes, a tots, per tant hem volgut obrir el nostre esperit. El punt de partida és: La Pau a la terra, anhel profund dels éssers humans de tots els temps, no es pot instaurar ni consolidar, si no és dins el ple respecte de l'ordre establert per Déu. (PT n 1) Per al Papa l’home viu en pau quan els seus drets són respectats. Joan XXIII contraposa l’ordre meravellós de l’univers amb el desordre que hi ha entre els individus i els pobles i urgeix a una convivència que no estigui basada “en la força”. Fa una defensa dels drets de l’home, contraposant-los amb els deures. La comunitat política ha de tenir com objectiu preservar “el bé comú”.

28 d’abril 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

El manament nou

L’escenari és impressionant: el Cenacle. El Senyor ha convocat els seus amics, els deixebles, per celebrar la Pasqua Jueva, la festa de la llibertat del poble d’Israel. Tots els comensals són conscients que estan vivint unes hores decisives. Jerusalem és una ciutat petita. Pels carrers corre la notícia que el Sanedrí s’ha reunit per tractar com afrontar el cas de Jesús de Natzaret. Tothom sap que el Gran sacerdot havia pronunciat ja la sentència: Val més que un sol home mori pel poble, abans que tot un poble mori per un sol home. La detenció de Jesús i el judici només era qüestió d’hores. De segur que tot això ho comentaven atemorits els comensals del Cenacle. I fou aleshores que el Senyor va fer un gest sorprenent, com si fos un esclau va rentar els peus als deixebles i desprès els va dir que amb aquest signe expressava el sentit de la seva vida. Durant el sopar el Senyor va fer altres gestos. Va partir el Pa i els el va donar. Va beneir la copa plena de vi, i va fer que se la passessin els uns als altres, tot dient que el Pa era el seu Cos i el Vi la seva Sang. Així instituí l’Eucaristia.

Després d’una llarga sobretaula, Jesús continua parlant, i també fa una llarga pregària. Tots són conscients que no són unes paraules qualsevol, són confidències del Mestre dites poques hores abans de la seva mort. Els presents, emocionats, saben que viuen hores decisives.

Fou durant aquella llarga conversa que El Senyor pronuncià unes paraules enigmàtiques: Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat”. És ben estrany que, justament “ara”, quan falten molt poques hores perquè sigui ajusticiat, proclami que “ El fill de l'home és glorificat”. La pregunta és inevitable, Quina és la glòria de Déu? Un segle més tard, un Pare de l’Església, Sant Ireneu, la contestarà: La Glòria de Déu és que l’home visqui. Ell donà la seva vida per donar-nos a nosaltres la vida. I desprès proclamà amb veu alta les seves darreres voluntats. I la seva voluntat l’expressà en forma de manament. Un manament que Ell qualificà de nou: “ Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres“. Amb aquestes paraules donà un sentit nou a la paraula “estimar”. Estimar no és només un sentiment, no és l’entusiasme per una persona en un moment d’exaltació. Estimar és el que ha d’impregnar tota l’existència. Donar-se totalment, com ell va fer, ja que Ell lliurà la seva vida per tota la humanitat.

Acabada la sobretaula, amb el cor encongit, tots van anar a l’hort de Getsemaní, la Passió del Senyor estava a punt de començar. En la passió es va verificar com n’eren d’autèntiques les seves paraules. Ara, el repte és per nosaltres. Cal que preguem perquè puguem portar a terme el manament nou. Manament senzill, però exigent: estimar com Ell ens estima.

Josep M. Jubany

27 d’abril 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 29
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 30
Casal Sant Ildefons: Xerrada sobre "Com trobar-te bé amb tu mateix".

Dissabte, 4
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Nota - En coincidir la festa de l’1 de maig amb el primer dimecres del mes, el Grup de Pregària canvia les seves reunions del mes de maig que tindran lloc el segon i quart dimecres.

26 d’abril 2013

Teilhard de Chardin versus Josep Maria Puigjaner

El proper diumenge 28 d’abril a les 18,30 h. es representarà en lectura dramatitzada a l'Església Parroquial d'Olesa de Montserrat, l’obra dramàtica de Josep M Puigjaner: “Teilhard de Chardin. L’apassionant combat d’un evolucionista total”, a càrrec d'actors i actrius de l'espectacle de La Passió.

Aquesta representació que veu la llum pocs dies després de la presentació del llibre a la llibreria Claret, com vam anunciar en el seu moment, farà realitat allò que l’autor escriu a l’inici del llibre: “Sento una gran joia perquè aquesta obra dóna a conèixer l’aventura humana d’una personalitat impressionant del segle XX. La d’un home anomenat Pierre, Pierre Teilhard de Chardin, nascut a l’Alvèrnia francesa, a Sarcenat, la casa pairal de la seva família.”

24 d’abril 2013

Resum de l'Assemblea d'abril: Poetes catalans en diàleg amb Déu

L'assemblea d'aquest mes d'abril va ser ben diferent de les trobades habituals: l'escriptor i poeta Carles Torner ens va presentar una breu panoràmica sobre poesia religiosa i espiritual que, aprofitant l'any Espriu, vam fer un breu repàs a diversos poetes i poetesses catalans.

És difícil fer-vos un resum d'aquesta sessió: ens és difícil expressar en paraules el sentiment i la sensibilitat i, per això, ens sembla més apropiat que les paraules parlin per elles mateixes tot proposant-vos dues de les poesies que vam llegir. La primera és d'una poetessa russa que viu a Catalunya, Xènia Dyakonova, i la segona del propi Carles Torner. Si a algú li interessa el recull de poesia que vam llegir, en pot trobar a Secretaria de la Comunitat.

M’he inventat una oració:
perdona’m, salva’m, t’ho agraeixo.
Sense saber-ne la raó
contínuament la repeteixo.

Quatre paraules valen més
que la promesa d’un reialme.
Quan prenc la vida de través
em fan recuperar la calma.

A casa, al metro i al carrer
em persegueixen i m’apressen.
Un dia amb elles pujaré
a veure aquell a qui s’adrecen.

Tinc el destí al meu davant,
i al meu darrere distingeixo
la fe que em diu xiuxiuejant:
perdona’m, salva’m, t’ho agraeixo.

Xènia Dyakonova

Abans de tenir pressa, abans d'inventar l'hora,
abans dels dinosaures, de Tarzan, dels darwinistes,
abans dels metros, dels llaguts i dels trineus,
abans del mar, conqueridor sense cronistes,
i dels estels parant la taula dels desficis,
abans dels savis, les presons i els coliseus
i tota terra d'artificis,
quan tot era un mantell de buit molt fi
i el negre un sol color sense cap vora,
aquest dolor d'infant que plora
ja era aquí.
Carles Torner

23 d’abril 2013

Festivitats de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat

Aquesta setmana celebrem les festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, patró i patrona del nostre país, Catalunya. En aquests moments particularment difícils de la nostra història demanarem la seva intercessió davant els greus reptes que té plantejats el nostre país, per la pobresa creixent que afecta a tantes famílies com a conseqüència de l’atur, dels desnonaments i les quitances bancàries, i perquè sigui palesa l’honestedat dels nostres polítics i governants.

Demanarem també per l’Església catalana, que tot respectant la universalitat de l’Església, es tinguin en compte les Esglésies locals amb sensibilitat per les característiques que conformen el nostre poble i la nostra història.

22 d’abril 2013

INDEPENDENCIA. Reflexiones y emociones, en flash, de un catalán con raíces españolas

Aquest és el títol del llibre de Santiago Díaz de Quijano, de la nostra comunitat, Catedràtic de Psicologia Social, Professor emèrit de la Universitat de Barcelona, que sortirà a la venda el dia de Sant Jordi a la parada central de l'Assemblea Nacional de Catalunya, a la Rambla de Catalunya, 2. Una reflexió de la relació entre Catalunya i Espanya des d’una visió històrica i contemporània que posa de relleu l’origen i les conseqüències del conflicte.

21 d’abril 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Som al quart diumenge de Pasqua. La litúrgia ja no ens presenta Jesús ressuscitat, sinó que ens en descriu la conseqüència, la seva salvació sense límits. Així, la primera lectura, dels Fets dels Apòstols, ens narra una part del primer viatge de Pau. Els jueus d’Antioquia de Pisídia s’enfrontaren a Pau i Bernabé i els contradeien per gelosia, pel gran nombre de seguidors que tenien. Llavors tots dos anunciaren als jueus que a partir d’aleshores s’adreçarien als pagans, perquè ells havien rebutjat la paraula de Déu. Som així als inicis del compromís que farà efectiva la gran difusió del missatge evangèlic, de salvació per a tots el pobles, fins a l’extrem de la terra (Ac 13, 47).

I sabem també per la visió de Joan, que ens descriu l’Apocalipsi i que escoltem a la segona lectura, que la salvació arriba a tots els pobles i nacions. “Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües” (Ap 7, 9). “Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs” (Ap 7, 14). “L'Anyell que està en el tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d'aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls” (Ap 7, 17).

I a l’evangeli, Joan avui no ens relata una aparició de Jesús, com els darrers diumenges, sinó la resposta de Jesús, com a pastor de les seves ovelles, als jueus que li preguntaven si era el Messias. Els contesta afirmant, com a conclusió, que és u amb el Pare (Jn 10, 30) i, per això, els jueus el voldran apedregar per blasfem. La resposta sencera és plena de paraules de delicadesa i protecció salvadora per a totes les ovelles: “Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans” (Jn 10, 27-28). En definitiva, do de la vida, que és la salvació, amb decisió i tendresa, adreçada a totes les ovelles que n’escolten la veu perquè són seves.

Acollim la seva salvació, adreçada a tothom. Escoltem la seva veu i tinguem el coratge de difondre-la, amb fets i paraules, almenys fins on puguem arribar i entre els qui ens resultin accessibles.

Jordi Cors

20 d’abril 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de 1/4 d’11 del matí.

Dilluns, 22

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 23

Casal Sant Ildefons: Poemes, roses i llibres.

Dissabte, 27
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge 21, Batec



seguim amb el nostre lema del curs:
VOLEM FER UN MÓN MILLOR…
Si creus que un canvi és possible … MOU-TE AMB BATEC
                    APUNTA’T   diumenge 21 d’abril 
Hem plantejat la trobada en tres blocs amb ACTIVITATS molt DIFERENTS.
Segur que viurem i compartirem moments molt INTERESSANTS, DIVERTITS I ESPECIALS...
Les primeres activitats les farem a St. Ildefons i després tots junts anirem fins el CASAL.
Així que a les 10.15 US ESPEREM a TOTS a la parròquia…

·         Acabarem puntualment a les 12h.
 

18 d’abril 2013

Trobada de joves de l'Arxiprestat de Sant Gervasi

El dissabte 20 d'abril, a dos quarts de sis de la tarda, els joves de l'Arxiprestat de Sant Gervasi es trobaran a la parròquia de Santa Agnès (Sant Elies, 23) per veure la pel·lícula "Gran Torino", pregar i sopar tots plegats.

14 d’abril 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

PERE ES POSA EL DAVANTAL

Estem gairebé al final del llibre de Joan. És la tercera vegada que Jesús es fa present als seus. L’evangelista situa l’experiència a l’aire lliure, sense portes tancades, indicant així l’obertura a tot el món. A més el nombre dels deixebles mencionats és de set, és a dir, universalitat.

Aquesta comunitat ha anat a la seva, arrossegada pel seu líder, Pere. I en aquella nit d’allunyament de la presència de Jesús no poden fer res de bo, el seu missatge no és atractiu. Els falta la intuïció de l’Esperit per això no poden discernir el lloc i la manera adequada de donar fruits.

L’aliment de Jesús era el projecte de vida i d’amor que el Pare li havia confiat (Jn4,34). Els deixebles no busquen ni desitgen aquest menjar (Jn21,5), han tornat als seus dominis, fan la seva feina com si es tractés de la seva empresa particular, fins que el deixeble estimat comprèn i llegeix el significat dels signes de Jesús.

Amb caliu i molta tendresa Jesús els para la taula, els ofereix el seu aliment de forma total i gratuïta, tot desitjant també la seva col·laboració. Sort que Jesús continua fent el mateix per nosaltres en cada eucaristia.

Quan els deixebles assimilen la paraula i els gestos de Jesús esdevenen una comunitat profètica, de persones adultes pel que fa a la vida de l’Esperit i aleshores la missió es torna fecunda.

Al llarg d’aquest relat, Pere té molt protagonisme, però està molt ple de si mateix. Quan comprèn el camí de Jesús, l’evangelista expressa aquest canvi parlant de la roba que hom es posa a sobre per a la feina, la nuesa i el llançar-se a l’aigua. Pere estava nu perquè no s’havia posat el davantal, la roba específica del deixeble, que és el servei. Per tant, la seva nuesa indica buidor, prepotència i no acceptació de la manera d’estimar que té i que proposa Jesús a qui vol identificar-se amb Ell.

Havent Pere acollit l’alternativa de Jesús, suaument Jesús pren la iniciativa de curar-lo des de l’arrel. Així, doncs, l’amor és l’única realitat que pot distingir i acreditar un deixeble de Jesús, per això per tres vegades Jesús centra el diàleg amb Pere sobre aquest eix. Durant la conversa Pere troba les seves fissures i febleses. Havia tocat fons a causa del seu historial de negacions, necessita reconciliar-se. Quan fa la seva catarsi i veu les actituds de Jesús entén com ha de ser un servidor. Ara Pere confia totalment en Jesús, comprèn que Ell el coneix de debò. Un altre l’ha de cenyir, ara sí que pot seguir Jesús.

Esther Bochita

13 d’abril 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 14
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 15
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 16

Casal Sant Ildefons: Visita al Museu de la Xocolata del carrer Comerç de Barcelona.

Dimecres, 17
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 les 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 20
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 21
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Matí. Trobada del Grup Batec.

11 d’abril 2013

De Benet a Francesc

El periodista Arturo San Agustín ha publicat a l'editorial Fragmenta el llibre "De Benedicto a Francisco", en el que parla de l'abans, el durant i el després del canvi de pontificat. Es tracta d'una crònica vaticana dels fets que van passar des del dia de l'anunci de la renúncia de Benet XVI fins el dia de la misa inaugural del pontificat del papa Francesc. En el programa "Divendres" de TV3 li van fer aquesta entrevista.

10 d’abril 2013

El Govern concedeix la medalla d’or de la Generalitat a l’arquebisbe de Barcelona Cardenal Lluís Martínez Sistach

El Govern va aprovar concedir la Medalla d’Or de la Generalitat al cardenal Lluís Martínez Sistach per la seva trajectòria. El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va remarcar com elements que justifiquen aquesta concessió la “contribució”a la visita del Papa Benet XVI el novembre de 2010 per la consagració de la Sagrada Família i la “repercussió mundial” que va tenir per al conjunt del país. També es vol reconèixer amb el guardó el paper que ha tingut en el “suport de l’Església Catòlica a les persones més desafavorides” a través de Càritas Diocesana.

La Medalla d’or de la Generalitat és la màxima distinció honorífica que atorga l’Executiu per reconèixer les persones i col·lectius que amb la seva aportació hagin prestat serveis rellevants, destacats, eminents o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. El felicitem ben de cor.

07 d’abril 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Tomàs i la raó

‘Senyor meu i Déu meu”! Les paraules de Tomàs en haver vist Jesús ressuscitat són, potser, l’afirmació més clara i rotunda de Fe que es recull en l’Evangeli. Però Tomàs ha vist i això fa que la seva història sigui una mica diferent a la nostra. Alguns pensareu que li fou més fàcil creure un cop veié el Ressuscitat davant seu. Més d’una vegada algun noi de la Catequesi m’ha dit tot parlant de Tomàs: ‘així qualsevol pot creure!’. És un argument difícil de contestar, però jo he mirat de fer-li entendre que la situació de Jesús i els seus Apòstols també era molt complicada: Jesús s’havia de fer entendre amb uns deixebles que no entenien res, amb una societat que el rebutjava i que el va acabar matant. Tampoc no devia ser gaire fàcil, la veritat.

Fa uns quants anys, en unes Jornades d’un moviment de joves estudiants al qual jo pertanyia, vam parlar de la Fe i la raó, basant-nos en les aportacions de Jean Ladrière i un llibre recent seu d’aquell moment: ‘El reto de la racionalidad (apuntes para un diálogo Fe-razón)’. Us haig de dir que també ens costava una mica d’entendre un discurs sobre Fe i raó prou elevat, però si intuíem que la nostra Fe no era racional (com podem dir que creiem en un Déu que mai no hem vist ni tocat com Tomàs, en un món científic i cartesià com el nostre!) però era plenament raonable quan miràvem de reflexionar-ho des del sentit de la nostra vida. I justament el que ens ajudava a veure-ho més clar era l’experiència dels primers deixebles de Jesús que, com Tomàs, no entenien, però van creure, no hi veien, però van confiar i es van sentir cridats a sortir a anunciar-ho al món. Van anunciar Jesús i la Bona Nova, van parlar al món sobre l’amor de Déu i feien miracles arreu.

Com a bons deixebles de Crist que intentem ser, en la mesura que la nostra Fe esdevingui presència esperançada i compromesa en la realitat, en la mesura en què ens fem presents en la vida dels nostres germans, especialment dels més pobres, serem capaços d’explicar perquè creiem en Déu, tocar les ferides de Jesús i podrem donar testimoni de la nostra Fe. Estem en l’any de la Fe i en temps Pasqual. Ara és el moment!

Lluís Sànchez Rissech

06 d’abril 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 8
Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: Xerrada a càrrec dels Bombers de Barcelona. El senyor Lluís Martínez parlarà sobre: "Seguretat en la llar"

Dissabte, 13

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 14
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

05 d’abril 2013

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat amb Carles Torner

El proper dilluns dia 8 d’abril a les 9 del vespre tindrem l’habitual reunió de l’Assemblea de la comunitat. En aquesta ocasió serà Carles Torner, poeta, pare de la nostra catequesi i director de Qüestions de Vida Cristiana, qui, amb motiu de l’any Espriu i del centenari del naixement de Joan Sales, ens parlarà dels Poetes catalans en diàleg amb Déu.

Espai Obert

Demà dissabte dia 6 d'abril, a les 11 h., a la sala Joan XXIII de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205, tindrà lloc la sessió d'Espai obert d’aquest mes, de la que en serà ponent Lucía Ramón, filòsofa i teòloga laica, professora en la “Cátedra de las Tres Religiones” de la UV, i en EFETA (Escuela Feminista de Teología de Andalucía). Parlarà sobre “Simone Weil” dins el cicle d'aquest curs sobre “Espiritualitat de Frontera”.

03 d’abril 2013

La Nostra Pasqua és Crist Ressuscitat

El tríduum pasqual ens col·loca davant el nucli de la nostra fe cristiana. Tots sabem que aquest fet central fa referència a la mort i a la resurrecció de Jesús, i hem après que mort i resurrecció són esdeveniments inseparables en tota celebració de la nostra fe. Per a expressar i referir-nos a tot això, parlem de Misteri Pasqual.

Quan pronunciem la paraula “misteri” tot seguit pensem en una realitat incomprensible, una realitat que està més enllà de les possibilitats del nostre coneixement. Però a l’escriptura i a la litúrgia, la paraula “misteri”, més que fer referència a les nostres capacitats d’entendre, fa referència a una realitat salvadora que és present. Per tant, és un concepte que designa una realitat peculiar: es tracta d’un fet original, un fet creador d’un ordre nou, un fet que té capacitat de transformar una realitat vella, que té una força expansiva fonamental, un fet definitivament salvador per a tota la Humanitat, un fet que és únic i irrepetible. El Misteri, per tant, fa referència directament a un fet constituent, un fet semblant a la creació d’una nova realitat. És la Pasqua del Crist.

“Celebrar el Misteri” o “celebrar els misteris”
, doncs, vol dir que la comunitat cristiana quan és convocada per fer el memorial de la Pasqua i dir l’acció de gràcies (litúrgia) no solament recorda un fet primigeni, original, constitutiu d’un món nou i irrepetible, sinó que a més torna a fer present (re-presenta) d’una manera nova (sagramental) aquella mateixa realitat salvadora, ara i aquí, transformant l’església dels creients i tota la Humanitat. “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-ho”, cantarem a la Vetlla Pasqual. És “avui”.

I “avui” són també els cinquanta dies que allarguen la Pasqua, que són com una festa ininterrompuda, un temps en el qual la litúrgia ens invita a refermar la nostra fe en el Crist Ressuscitat, que ens ha cridat a ser els seus testimonis.

Aquest mateix temps pasqual, és també el nostre temps històric, és el nostre “avui”: és l’últim de tots els temps (escatologia), és el temps que se’ns ha donat per consolidar el Regne. El nostre temps, el temps que ens toca viure ara, és molt més definitiu que qualsevol altra manifestació o novetat que puguem esperar en un futur. Per aquest motiu hem d’aprendre a valorar el nostre temps, perquè és un temps de gràcia.

Anton Ramon Sastre

02 d’abril 2013

Maria Teresa Quintana al Full Dominical

Tot seguit es reprodueix l'entrevista que va realizar l'Òscar Bardají a la MªTeresa Quintana, feligresa de Sant Ildefons, i publicada al Full Dominical el Diumenge de Rams. També es pot veure clicant aquí.
L’experiència de la Maria Teresa Quintana, com a mare, professora de llengua
anglesa, artista, cristiana i creient, oberta a qualsevol idea que pugui ajudar a enfortir
la fe, a entendre la vida, l’ha anat plasmant en articles curts, reflexions, que ara
ha recollit en el llibre Intuïcions del cor (Ed. Claret). Són uns escrits amb una visió positiva del món, plena d’esperança.

Què transmet en els seus articles?

Són vivències, experiències personals que m’agrada escriure per poder-les compartir i així apropar el meu sentiment al lector, que sovint se sent identificat amb ell,
perquè es tracta de fets quotidians que poden proporcionar una mica d’ajuda
i influir positivament en el seu estat d’ànim. Amb esperit positiu i el cor obert tot es veu diferent.

Quina fórmula aplica en la seva vida?
Precisament aplico aquest esperit i pensament positiu a qualsevol fet de la meva vida,
sigui bo o dolent. Procuro no entretenir-me en la negativitat i no permetre que m’ompli d’angoixa. Tots els humans tenim experiències doloroses, i és responsabilitat nostra gestionar-les bé. No és fàcil i requereix un aprenentatge per no deixar-se envair pel mal que sovint ens envolta.

La fe, com l’ajuda a ser feliç?

Ajuda moltíssim si és una fe madura i ben ancorada en Déu. I aleshores trobes una pau
interior tan plena que t’omple de felicitat. Tanmateix, hi ha persones que tenen fe però continuen tristes, preocupades i sense pau. S’ha de fer un bon treball de discerniment i saber què passa amb aquesta fe que no dóna pau. És una fe pobra
segurament i li falta confiança total en Déu.

Òscar Bardají i Martín

01 d’abril 2013

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

El proper diumenge dia 7 d'abril a les 12 del migdia tindrà lloc la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme.

El dissabte dia 6 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins del infants que es batejaran per preparar la Celebració junt amb l'equip de Baptismes.

La propera Celebració serà el diumenge dia 16 de juny.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.