Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


3 de març de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Donar fruit

Fa poc he rebut d’un amic un correu electrònic amb un PowerPoint de fotografies precioses, que explica com un home, en passar d’aquest món a la vida eterna, parla amb Déu en el marc d’una platja molt llarga –imatge figurada del que ha estat la seva vida– amb petjades de peus descalços sobre la sorra de dues persones caminant juntes. Déu li diu:

- Mira fill meu, aquí pots veure com jo he caminat sempre al teu costat.

De tant en tant, però, en alguns punts del sender només s’hi veuen les petjades d’una sola persona. L’home que se n’adona fa que Déu hi pari atenció:

- Mira aquests espais on només hi ha les meves petjades, de teves no n’hi ha.

- T’equivoques, li diu Déu, no són les teves, són les meves en moments que estaves tan afligit que no podies caminar sol i jo t’havia de dur en braços.

Pensar que el Senyor ens acompanya sempre, i amb un amor més intens encara, si és que això és possible, quan passem tribulacions, no és comparable a res.

La figuera de l’Evangeli n’és un exemple. Tres anys sense donar fruit acaben amb la paciència de l’amo: “Talla-la d’una vegada”, li diu al vinyater, però ell intercedeix vora el seu amo..., “cavarà la terra i la femarà”, que és tant com dir que la “durà en braços”, mentre espera confiat que torni a donar fruit.

Déu vol que donem fruit, i per poder donar-ne cal haver entès bé el seu missatge i deixar-se envair per tot el que significa. No obstant això, com la figuera, podem travessar per moments erms en la nostra existència, insensibles a l’entorn que ens envolta, incapaços de reconèixer la bondat i l’amor d’aquest Déu que ens estima tant. Aleshores és quan ens cal un vinyater que intercedeixi per nosaltres, un vinyater que “ens dugui en braços”, que sàpiga conrear tot el que hi ha de bo en el nostre interior perquè tornem a donar fruit.

Tots sabem qui és aquest vinyater, la seva paraula és la Paraula de qui s’anomena a si mateix “Jo sóc el qui sóc”, que, com veiem en la lectura del llibre de l’Èxode, envia Moisès al poble d’Israel per alliberar-lo de l’esclavitud i conduir-lo cap a la Terra Promesa. Moisès dóna fruit.

Deixem-nos conduir nosaltres també, sense sucumbir a les proves del desert que Sant Pau descriu en la segona lectura, perquè puguem caminar sempre al costat del nostre Déu. Els sagraments, particularment l’eucaristia i el perdó, ens fan mereixedors de la seva misericòrdia i són l’estímul que ens empeny a donar fruit.

Josep Maria Lari

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada