Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


25 de març de 2013

El Papa Francesc, per Josep Maria Jubany

A la Basílica de Sant Francesc, a la ciutat d’Assís, hi ha uns frescos pintats per Giotto que representen diverses escenes de la vida del Sant. Entre aquests frescos n’hi ha un que representa el somni del Papa. En aquesta pintura es veuen dues representacions: en una el “Poverello” aguantant una Església que cau (Sant Joan del Laterà, la catedral de Roma), i en l’altra, el Papa Innocenci III dormint. El pintor el va titular “El somni del Papa”. El Papa tot dormint té una revelació, Francesc refarà l’Església.

Em vaig recordar d’aquesta pintura dimecres a la tarda quan em vaig assabentar que el nou Papa havia escollit el nom de Francesc. Francesc és un dels sants més significatius en la història de l’Església. La seva opció per la pobresa, l’esperit evangèlic, el seu càntic de les criatures i la seva estimació a la natura són d’una gran actualitat. Francesc, el joglar de Déu, dedicà tota la seva vida a ser fidel a la crida que el Crist de Sant Damià li feu: “Francesc refés la meva església”.

El nou Papa, en els pocs dies del seu pontificat ha donat mostres que Sant Francesc és per a ell una gran referent. Tots hem seguit amb emoció el seus primers passos. Faig menció només d’alguns:

La seva aparició al balcó de Sant Pere tot recordant que el Papa ho és perquè és bisbe de Roma. Aquest subratllat té un gran valor ecumènic. En el diàleg amb els altres cristians sobre el ministeri Petri, el punt de trobada entre uns i altres, és que Pere fou el primer bisbe de Roma.

Les paraules als cardenals: L’Església ha de predicar Jesucrist si no vol ser confosa amb una ONG.

Les paraules als periodistes: “Com voldria una Església pobra i per als pobres“. I l’explicitació que els beneïa en silenci per respecte a la consciència dels que no són creients.

Les paraules de l'Àngelus del Diumenge: “El Senyor no es cansa de perdonar”.
L’ homilia en la Missa del seu pontificat: “Cal custodiar a tots i a la naturalesa”. I la seva especial menció als més febles. “El veritable poder és el servei”. ”No tingueu por de la bondat”.

I sobretot el seu estil sobri, el seus gestos de senzillesa. Tot fa pensar en una nova forma de fer i de ser. No vull caure en un “papolatrisme” exagerat, però els primers passos són com un alè d’aire fresc. Tant de bo això es vagi confirmant. De moment estic esperançat. Em sembla que estem en uns moments -el temps ho dirà- de reconstrucció de l’Església. El somni d’Innocenci III, representat en la pintura de Giotto, amb l’ajuda de Déu, la intercessió dels Apòstols Pere i Pau i Sant Francesc, la col•laboració de tots els creients, i amb la guia del bisbe de Roma, que presideix la caritat de totes les esglésies esteses entre orient i occident, pot ser una realitat.

Josep M. Jubany

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada